Varietats geogràfiques de la llengua Сatalana

LLENGUA I SOCIETAT:

DOMINI LINGÜÍSTIC DEL CATALÀ

1.-Varietats de la llengua: Varietats dialectals i variació lingüística.

2.- Varietats geogràfiques de la llengua catalana.

3.- Mapa de les varietats geogràfiques del català.

4.- “A tall d’exemple...”: Textos en diferents varietats geogràfiques.

5.- Alguns trets generals dels blocs occidental i oriental.

6.- Alguns trets particulars de cada varietat geogràfica.

7. “Posem-ho a la pràctica...: activitats inicials, d’aprenenatge i de síntesi.

1.- VARIETATS DE LA LLENGUA

VARIETATS DIALECTALS VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

HISTÒRIQUES O GENERACIONALS

VARIETAT DIACRÒNICA

Evolució de la llengua segons el pas del temps.

GEOGRÀFIQUES

VARIETAT DIATÒPICA

Dialectes geogràfics (constitutius-consecutius)

• Bloc occidental:

-Nord-occidental

-Valencià

• Bloc oriental:

-Septentrional o rossellonès

-Central

-Balear

-Alguerès

SOCIALS

VARIETAT DIASTRÀTICA

Depèn de factors com:

Edat

Sexe

Hàbitat

Classe social

Professió...

• Argot

• Parlars

-Xava

-Ultra

-Bleda...

REGISTRES LINGÜÍSTICS

VARIETAT DIAFÀSICA

Depèn de la situació comunicativa:

• Culte:

-Cientificotècnic

-Literari

• Estàndard

• Col•loquial

• Vulgar

2.-VARIETATS GEOGRÀFIQUES DE LA LLENGUA CATALANA

Les varietats geogràfiques reben el nom de dialectes. Amb aquest terme es fa referència a la manera de parlar de les persones que viuen o provenen d’una zona geogràfica determinada. Els parlants dels diversos dialectes d’una mateixa llengua es poden entendre, malgrat que els diversos dialectes d’algunes llengües poden arribar a presentar força diferències.

A més, les fronteres entre dialectes no són estrictes, sinó que entre l’un i l’altre hi ha una zona en què conviuen alguns trets dels dos dialectes: zona de transició.

El domini d’una llengua és el conjunt de territoris en què es parla aquesta llengua. En el cas del català es tracta de 4 estats diferents: Espanya, França, Andorra i Itàlia.

En el domini lingüístic català, distingim 2 blocs: occidental i oriental; separats per una línia vertical anomenada isoglossa. L’origen d’aquesta classificació es troba en la tasca que va realitzar Manuel Milà i Fontanals, el qual al segle XIX va establir uns trets distintius entre aquests dos grans blocs. La majoria d’aquests trets tenen a veure amb el sistema vocàlic, amb la morfologia i amb el lèxic.

BLOC OCCIDENTAL

BLOC ORIENTAL

• NORD-OCCIDENTAL

-Pallarès

-Ribagorçà

-Tortosí

• VALENCIÀ

-Septentrional

-Apitxat

-Meridonal

• SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS

• CENTRAL

-Salat

-Barceloní

-Tarragoní

-Xipella

• BALEAR

-Mallorquí

-Menorquí

-Eivissenc i formenterí

• ALGUERÈS

En els territoris on es parla un determinat subdialecte poden aparèixer altres maneres d’expressar-se. A la varietat lingüística derivada d’un subdialecte se l’anomena parlar. D’aquesta manera, per exemple, tenim el parlar de Paüls (corresponent al subdialecte tortosí) o el d’alguns pobles de Girona (adscrits al subdialecte barceloní).

Tots aquests dialectes, subdialectes i parlars configuren el domini lingüístic dels Països Catalans.

3.- VARIETATS GEOGRÀFIQUES DEL CATALÀ

...