APUNTS DE 2º DE BATXILLERAT LLENGUA I LITERATURA CATALÀNA

APUNTS DE 2º DE BATXILLERAT LLENGUA I LITERATURA CATALÀNA

1. Substitució pronominal
2. Verbs
3. Fonètica
4. Fenòmens de contacte consonàntic
5. Errades freqüents
6. Oracions

1.SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL

CD:

Determinat: introduït per; article/demostratiu 🡪 (el, la , els, les, -lo, -los, ‘l, l’)

Indeterminat: porta; numeral, quantitatiu, indefinit, res 🡪 (en)

Neutre: això, allò, o.Subordinada 🡪 (ho)

 CI:

Singular: (li)[pic 1]

Plural: (els)

CRV: Introduït per una prep 🡪 (hi) excepte introduït per “de”🡪 (en)

C.PRED: (hi) excepte “dir-se, fer-se” 🡪 (en)

C. Atributiu  (ser, estar, semblar)

Determinat: introduït per; article/demostratiu 🡪 (el, la , els, les, -los,-lo, ‘l, l’)

Indeterminat: porta; numeral, quantitatiu, indefinit, res, això, allò, o.Subordinada 🡪 (ho) / (en) enfàtic

CC: (hi) “CC lloc introduït per de” 🡪(en)

SUBJECTE: Sub det + V. intrans 🡪 (en)

 CN: només si és un CN en un CD introduït per de 🡪 (en)

2.VERBS

             [pic 2][pic 3][pic 4]

3.FONÈTICA[pic 5]

CARÁCTERISTIQUES DELS SONS:

1. Sords (no vibració cordes vocals) /sonors (si vibració cordes vocals)
2. Vocàlic ( vocals: aire surt lliurement)/consonàntic (consonants)
3. Orals (aire surt per la boca)/nasals (aire surt pel nas: m/n)

LA NEUTRALITZACIÓ: Es produeix en el català oriental i és quan la “a” i la “e” neutralitzen a la vocal neutra, també passa quan la “o” i la “u” es redueixen a la [u].

V. POSICIÓ TÓNICA:               [pic 6][pic 7][pic 8]

a🡪[a]

e🡪 [e] [ɛ][pic 9][pic 10]

i🡪 [i]

o🡪 [o] [ ɔ]

u🡪[u]

DIFTONGS: Dues vocals juntes en una mateixa síl·laba.[pic 11][pic 12]

🡪 CREIXENTS: VD + VF

• g/q + u + vocal 🡪 (quo-ta)
• vocal + i/u + vocal (di-uen)
• i a principi de mot + vocal (hiena)

EXCEPCIONS NEUTRALITZACIÓ:

🡪 La primer apart d’un mot compost preserva la vocal tònica.

🡪 Els adverbis acabats en -ment preserven la vocal tònica de l’adj d’origen.

🡪 En cas de hiat: es manté el so.

SO GRADUAL: Vocals que no són tòniques o nucli sil·làbic en els diftongs: [j] [w].

4.FENOMENS DE CONTACTE CONSONÁNTIC

SONORITZACIÓ: Una consonant sorda passa a sonora quan va davant d’una consonant sonora o vocal.

*Excepte les consonants oclusives que sonoritzen davant de consonant sonora.

ENSORDIMENT: Una consonant sonora passa a consonant sorda quan va davant d’una consonant sorda.

EMMUDIMENT: Les consonants es tornen mudes, és a dir, no es pronuncien.

GEMINACIÓ: Duplicació d’un so consonàntic.

ASSIMILACIÓ: Es produeix quan un so consonàntic adopta el punt d’articulació del so que el segueix:

🡪 Labialització: “n” + (b,p,m); la “n” es transcriu com una [m]

SENSIBILITZACIÓ: Pronunciació d’una consonant que normalment és muda quan es diu la paraula sola però que torna a pronunciar-se quan va seguida d’un mot que comença per vocal.

• Cent, vint
• Sant + voc
• Gerundi acabat en “t” + pron feble
• Infinitiu acabat en “r” + pron feble
• “b” de (amb) + voc
• “s” de (aquest) + voc

5.ERRADES FREQUENTS

Lo bo 🡪 El millor

Els demes 🡪 els altres

Varies 🡪 diverses

Res de gana 🡪 gens de gana

1. ORACIONS

ORACIONS COORDINADES:

Copulativa: suma d’oracions (i, ni)
Disjuntiva: expressa necessitat de triar entre 2 opcions (o, o bé)
Adversativa: expressa oposició (ara bé, amb tot, no obstant això, sinó, sinó que, però, tanmateix.)
Il·lativa/consecutiva: expressa conseqüència o deducció (per tant, per consegüent, doncs, en conseqüència, per això.)
Continuatives: expressa insistència, continuïtat i acumulació (encara, a més, així mateix, doncs, també, d’altre banda.)
Distributives: valoració d’alternança (ara...ara, o...o, ni...ni, l’un...l’altre, no solament...sinó que, tan aviat...com).

Explicatives: Expressen un aclariment (és a dir, o sigui, això és).

ORACIONS JUXTAPOSADES:
Resulta de la unió de 2 o més oracions simples, els elements gràfics que les uneixen són els signes de puntuació: (, / ; / :).

ORACIONS SUBOORDINADES:

🡪 una oració composta, és a dir, formada per més d'un verb.

🡪Cada verb és el nucli d'una oració diferent, que s'ajunten formant l'oració composta en què cada frase depèn d'una altra.

🡪Es necessiten l'una a l'altra per tenir sentit complet i no poden funcionar independentment.

🡪 Les oracions subordinades poden funcionar com un adjectiu, un substantiu o un adverbi.

1.ADJECTIVES / DE RELATIU:

🡪 Introduïdes per un pronom de relatiu (qui, que) que pot anar precedit d’un article, preposició…

🡪 Sempre faran de CN de la principal

🡪 Sempre tenen davant d’aquest pronom de relatiu el seu antecedent, és a dir, allò que estan substituint.

🡪 Aquest pronom de relatiu farà de nexe i tindrà una funció dintre de la subordinada.

🡪 Tindrà 2 funcions:

•  és nexe amb la proposició principal

• Compleix una funció sintàctica dins la proposició subordinada

Hi ha dos tipus d’oracions adjectives:
a) Adjectives especificatives: No porten comes

b) Adjectives explicatives: van entre comes.

2.SUBSTANTIVES:

🡪 Resultat de dues o més oracions, una de les quals depèn de l’altre.

🡪 Pot realitzar dins de l’oració les mateixes funcions que un substantiu i per tant es poden substituir per un.

SUBSTANTIVES COMPLETIVES:

Introduïdes per un “que” conjunció, un si…

🡪 Aquesta conjunció no te cap funció sintàctica, només serveix per introduir l’oració i fa de nexe.

🡪 Mai pot anar procedida de prep = caiguda de preposició, en cara que continua fent la funció de CRV.

...