Martin Heidegger

Martin Heidegger és considerat un dels grans filòsofs del segle XX, que ha destacat per l’impacte social que va tenir la seva obra “Ésser i temps” (1927). Aquesta però no fou la seva única obra; també observem “Introduction to Metaphysics” Va nàixer en el sí d’una família camperola catòlica i va iniciar els estudis de teologia que finalment abandonarà per estudiar filosofia. Va estudiar a la Universitat de Friburg amb un personatge important, Husserl, del qual posteriorment esdevindrà el seu deixeble i el seu substitut com a catedràtic en aquesta mateixa Universitat al 1929 degut a l’èxit de la seva obra. Al 1933 va ser elegit rector de la Universitat de Fribrug quan el govern de Hitler pujà al poder ; no obstant, acabà dimitint un any desprès al veure que la doctrina nazi no tenia res intel·lectualment satisfactori.

Heidegger torna a posar la temàtica de l’ésser en la filosofia. Per què hi ha “algo” i no més bé res? L’autor responia a aquesta pregunta amb la justificació següent: com que hi ha “algo”, s’ha de respondre, i aquest “algo” és l’ÉSSER, sense entendre’l com home, ja que el mot es troba massa lligat a l’humanisme. És precisament aquesta acumulació de versions, que Heidegger distingirà entre ontològica i òntica, que fa que els humans hagin fet d’una paraula un gran ventall de significats, fet que causa la difícil redacció de la seva filosofia. Així serà com Heidegger dirà que cal un canvi del llenguatge, utilitzant “Ésser” per parlar de la dimensió ontològica (volem parlar de què vol dir SER) i “ésser” per parlar de la òntica. (els éssers són infinits i diferents). Són exactament alguns d’aquests éssers els que poden filosofar i pensar sobre la seva existència, així determinant la gran cerca del corrent al què pertany: existencialisme.

El propòsit d”’Ésser i temps” és plantejar la pregunta per l’ésser la qual només podrà respondre’s des de l’existència del Dasein, l’ésser en què es dóna la compressió d’aquest mateix i que, com a característica principal d’aquest, la determinació de la seva existència es dóna mitjançant l’elecció de les possibilitats de les quals ell mateix decideix apropiar-se. Aquesta situació pot portar una existència autèntica o inautèntica, segons si el Dasein es realitza a si mateix o es deixa portar. Deixar-se portar pels altres o per les coses, ja que la constitució bàsica del Dasein és la ésser-en-el-món, així doncs

tenint tracte amb les coses, formant part de la realitat, i que la nostra mirada està mediada per les característiques fisiològiques i afectades per com es presenta aquesta realitat. Les coses que es troben al seu abast, coses que estan a mà. Així doncs, Heidegger dirà: “más arriba se hizo ver que en el mundo circundante inmediato ya está siempre a la mano, como objeto de la ocupación común, el “mundo circundante”

...