Apologia De Sòcrates; Plató

Plató: (428 a.C.−347 a.C.), filòsof grec, un dels pensadors més influents de la filosofia occidental. Vida. Plató va néixer en una família aristocràtica d'Atenes. El seu pare, Aristó, va morir durant la infància de Plató, i la seva mare es va tornar a casar amb Pirilampes. De jove Plató va tenir ambicions polítiques, però es va desil·lusionar amb els governants d'Atenes. Plató es va proclamar deixeble de Sòcrates, va acceptar la seva filosofia i la seva forma dialèctica de debat. Plató va ser testimoni de la vida de Sòcrates durant el règim democràtic atenenc l'any 399 a.C. Seguidament, va abandonar Atenes per viatjar a Itàlia, Sicília i Egipte. Al any 387 a.C. Plató va fundar a Atenes l'Acadèmia, que oferia estudis d'astronomia, biologia, matemàtiques, teoria política i filosofia. Plató va viatjar a Sicília l'any 367 a.C., per ser el tutor del nou governant de Siracusa. Va tornar a Siracusa l'any 361 a.C. Va passar els seus últims anys donant conferències a l'Acadèmia i escrivint. Va morir als 80 anys aproximadament, l'any 348 o 247 a.C. Obres. En el primer grup d'escrits inclou 35 diàlegs i 13 cartes. Els diàlegs es poden dividir en tres grups, en el primer s'hi troben Càrmides, Lisis, Laques, Protàgores, Eutifró, i els llibre I de La República. En el grup intermedi, hi trobem Gorgies, Menó, Apologia, Cràtil, El Banquet, i La República. El tercer grup de diàlegs, s'hi troben Teetet, Parmènides, Sofista, Fileb, Timeu. Lleis. Teoria de les idees: coneixement.1

La teoria de les idees de Plató i la seva teoria del coneixement estan molt relacionades, influït per Sòcrates, Plató estava persuadit de que el coneixement es podia assolir. També estava convençut de que el coneixement tenia dues característiques: ha de ser cert i infal·lible, ha de tenir com objecte el que és veritat era en contrast amb lo que és només en aparenta. La teoria del coneixement de Plató s'exposa a La República. Naturalesa de les idees. La teoria de les idees es pot entendre millor en termes d'entitats matemàtiques. Plató va fer més extens del camp de les matemàtiques. Plató va concebre les idees de manera jeràrquica: la idea suprema és la de Déu, que representa el pas de Plató en la direcció d'un principi últim d'explicació. Ètica. La teoria ètica de Plató descansa en la suposició de que la virtut és coneixement i que aquest pot ser après. Influència. La seva Acadèmia va ser clausurada cap el 529 a.C., per ordre d'un emperador bizantí. L'impacte de Plató en el pensament jueu és obvi, en l'obra del filòsof alexandrí Filò d'Alexandria. El neoplatonisme, va ser un important desenvolupament posterior de les idees de Plató. Les idees platòniques van tenir un paper molt important en el desenvolupament del cristianisme, i també en el pensament islàmic medieval. Recensió del contingut de: Apologia de Sòcrates. A l'Apologia de Sòcrates, el seu autor: Plató, ens narra l'esdeveniment del judici a que estigué sotmès Sòcrates, a l'antiga Grècia, al segle IV a.C., a la polis d'Atenes. Sòcrates estava acusat d'impietat, de corrupció als joves i d'ésser ateu, es a dir, no creure en els déus de la polis. L'obra de Plató, està dividida en tres parts: la primera, en que es narra la defensa que feu Sòcrates davant dels jutges, que n'eren 500, més el vot del President, per si hi havia un empat. A la segona part, Plató ens narra el discurs que feu Sòcrates en que havia de demanar la pena que ell creia just que li havien d'imposar. Durant la tercera part, Sòcrates feia un discurs on s'acomiadava dels jutges que l'havien condemnat i dels que l'havien absolt, mitjançant un breu discurs. Per acabar de situar l'obra, cal esmentar que Plató escriví l'Apologia durant 2

l'època de joventut. Primera part. Sòcrates enceta l'Apologia dirigint−se als jutges: Ciudadanos atenienses, que no és el salut dirigit als heliastai o jutges de Tribunal Popular, sinó el vocatiu corrent utilitzat a les assemblees. Des del primer moment, Sòcrates vol deixar clar que els seus acusadors utilitzaven falses acusacions contra ell. Seguidament, Sòcrates passà a explicar les diferències entre el seu tipus de discurs i el dels sofistes, o sigui, els seus acusadors. Cal esmentar, que els sofistes de l'època eren persones que es creien sàvies, però que, segons Sòcrates, només en presumien, de saviesa, que en realitat, Sòcrates afirmava que no en tenien. En el text original, Sòcrates jura, utilitzant la fórmula mà Día, que està traduït en aquesta edició per: ¡por Zeus! , però que, literalment traduït, vol dir: per el meu déu. Les diferències que Sòcrates deia, eren les diferències entre el tipus de discurs que els sofistes feien, i el seu, que estava basat en el diàleg, encara que Sòcrates matisava que el seu seria un discurs improvisat. A continuació, Sòcrates tornà a insistir quin tipus de defensa realitzaria: el mateix mode de parlament que feia quan estava a l'àgora . Acabada la reiteració de com faria el seu discurs, Sòcrates passà, tal i com ho indica, a defensar−se. Comença anomenant a Ànitos i els de la seva comparsa, que des de fa temps, que aquests entabanaven als atenencs afirmant que Sòcrates investigava fenòmens celests i tot el que resta sota terra, entre altres; que segons Sòcrates eren mentides. Per consegüent, aquestes mentides que Sòcrates mencionava, l'inculpaven els càrrecs de l'acusació. A més a més, citava, indirectament, a Aristòfanes, autor de la comèdia Els núvols, en que es feia una caricatura de Sòcrates. Aquesta caricatura li afegia mala fama. Acabada aquesta aclariment, Sòcrates passà a citar la primera acusació de Meletos. Sòcrates comparava aquesta acusació amb la comèdia Els núvols, ja citada anteriorment. L'acusat, Sòcrates, es desempallegà de les acusacions amb el que s'anomena discurs d'experiència, conjurant al públic per que comprovi que el que deia Sòcrates a la plaça pública, es corresponia amb el que afirmava l'acusació. Descartat el seu interès pels temes científics, o l'estudi del la physis, l'acusat passà al segon aspecte, que és el que creia que més l'havia desprestigiat: cobrar per ensenyar, tal i com feien els sofistes. Al esmentar aquesta acusació, Sòcrates feu una distinció entre la bona sofística, a la que Sòcrates mostrava respecte, i a la mala sofistica, posant per exemple, el que li va succeir a Càl·lies amb Evenos de Paros. Seguidament, Sòcrates intentà desmentir que ell fos sofista, i volia distanciar−se del que ell considerava saviesa extra humana que deia que posseïen els sofistes. Sòcrates afirmava tenir una saviesa humana. Per demostrar−ho, posà l'exemple del que una vegada li va succeir: Querefont, anà a consultar a l'oracle de Delfos. Va preguntar a l'oracle, si hi havia algú al mon més savi que ell, Sòcrates, però la pitonissa va resoldre negativament. A partir d'aquest exemple, Sòcrates en fa una interpretació. Sabent que el déu no menteix, es disposà a desxifrar l'oracle, anant a visitar diverses persones considerades sàvies. Aquestes persones, Sòcrates les divideix en tres grups: els polítics, els poetes, i els artesans. Dels polítics, Sòcrates en va treure una conclusió: els que es consideraven els més savis, eren els més mancats de saviesa. Sòcrates, a continuació, anà a visitar als poetes, dels que també va extreure'n una conclusió: qualsevol persona, digué Sòcrates, hagués expressat millor sobre les obres dels poetes que aquests mateixos. A més a més, afegí Sòcrates, que les obres dels poetes no són fruit de la seva saviesa, sinó de la inspiració. Seguidament, Sòcrates exposà la conclusió a que arribà, entrevistant−se amb els artesans: dominen bé un ofici, però, afirmà Sòcrates, que els artesans creien dominar tots els oficis, quan no els dominaven. A la fi, Sòcrates arribà a la conclusió que preferia restar tal i com ell era. Seguidament, l'acusat exposà els resultats dels seus interrogatoris: Sòcrates afirmà que estava rodejat d'enemics, causa directa dels interrogatoris, a més a més d'haver arribat a la conclusió que el més savi, afirmava Sòcrates, només és Déu. A més a més, afirmava que entre els homes, el més savi només pot ser el que ha reconegut la seva ignorància. Seguidament, Sòcrates explicà el procés pel qual la gent s'havia revelat contra ell: molts seguidors joves de Sòcrates l'imitaven, els ciutadans afectats o desenganyats pel mètode de Sòcrates, l'acusen de corrupció de la 3

joventut, entre altres acusacions, pel fet de que els suposadament savis queden en ridícul. Sòcrates finalitzà el desemmascarada dels acusadors, al classificar−los en tres corporacions: polítics, artesans i poetes. Sòcrates acaba de refutar la mala imatge deguda a les antigues acusacions dient: Por lo que hace referencia a las acusaciones aducidas por mis primeros detractores, con lo dicho basta, para mi defensa ante vosotros. Seguidament, Sòcrates passà a defensar−se de les acusacions actuals, presentades per Meletos, repetint−les. Primerament, començà per l'acusació de corrompre la joventut interrogant a Meletos a través de la maièutica. Sòcrates diferenciava qui era millor per educar als joves. A més a més, s'ha de notar que Meletos aprofità l'ocasió per adular als jutges, a l'assemblea i als assistents, al afirmar que qualsevol, menys Sòcrates, servia per educar als joves. A continuació, Sòcrates refutà l'acusació, comparant l'educació dels joves i la dels cavalls, ho refuta

...