Aristòtil

0. BIOGRAFIA, CONTEXT I OBRES

Filòsof grec. Juntament amb Plató és el més important filòsof de l'antigüitat i un dels més importants de tota la història de la filosofia. Va néixer a la ciutat d'Estagira (l’actual Stavro), a la península Calcídica, d’on li ve l’apel•latiu «Estagirita». Va ser fill de Nicòmac, metge del rei de Macedònia. El fet de ser macedoni i pertànyer a una família vinculada a la casa reial, explica que fora nomenat per Filip II preceptor d’Alexandre Magne. Va viure la seva infantesa a la ciutat macedònica de Pela i, morts els seus pares, va passar a Atarneo, amb el seu tutor, Pròxeno, que el va enviar a Atenes per a que completés allà la seva educació. L’any 367/366 a.C. ingressa Aristòtil, als 17 anys, en l'Acadèmia de Plató, rebutjant l’escola del sofista Isòcrates. L’ingrés d’Aristòtil a l’Acadèmia platònica, provisionalment presidida pel matemàtic Eudoxos de Cnidos, creador del model astronòmic de les esferes concèntriques, coincideix amb l’època -i aquest fet ha de considerar-se totalment transcendental per a la seva filosofia- en què Plató, que tenia ja llavors 60 anys, es trobava a Sicília, en el seu segon i de nou desafortunat viatge a Siracusa, del qual no va tornar fins l'ant 364. És, doncs, el moment en què en el pensament platònic comença el període de crítica a la teoria de les idees (representat, sobretot, pels diàlegs Teetet, Sofista, Polític, Parmènides i Fileb). Aristòtil va romandre a l’Acadèmia 20 anys, fins a la mort de Plató.

Les obres que es coneixen d’Aristòtil pertanyents a aquests anys fan suposar un període de fidelitat inicial a les idees platòniques amb certa actitud de revisió de la teoria de les idees. Grilo, Eudem, Protrèptic, Sobre les idees i Sobre el bé són obres de joventut, a l’estil dels diàlegs platònics, i poden anomenar-se obres exotèriques, o de divulgació, a diferència de les esotèriques, que configuren el cos d’obres aristotèliques posteriors.

Conegut com «la ment», per la seva capacitat, i també com «el lector» per la seva afició a la lectura, que practicava directament sense l’ajuda de l’esclau lector com era costum, i molt possiblement el membre més destacat de l’Acadèmia. A la mort de Plató no dirigeix l'Acadèmica i es nomena en el seu lloc a Espeusip. Potser a causa de la frustració per aquest nomenament, o bé per fugir del perill -Filip de Macedònia havia iniciat ja la conquista de Grècia i tot macedoni era mal vist a Atenes-, o potser convençut Aristòtil que la nova direcció no anava a mantenir l’esperit platònic, va deixar Atenes i l’Acadèmia i funda a Assos una escola semblant a la d’Atenes. Roman en aquella regió del 347 al 345. Passa després a Mitilene, a l’illa de Lesbos, on funda una altra escola similar, i allà es dedica a estudis i observacions de ciències naturals fins l'any 342, data en la qual Filip de Macedònia el va nomenar tutor del seu fill Alexandre, de 13 anys d’edat. Aristòtil, que donava gran importància a l’educació dels governants (com no podia ser d'altre manera en un deixeble de Plató) va acceptar l’encàrrec. Possiblement per aquesta època escriu o comença la redacció d’algunes de les seves obres polítiques i algunes de les seves obres sobre la naturalesa.

En el 340, nomenat Alexandre regent als 16 anys d’edat, per l’absència de Filip dedicat a la campanya empresa contra Bizanci, Aristòtil deixa la seva feina com preceptor, però obté d’Alexandre la reconstrucció d’Estagira, la seva ciutat natal, on s’instal•la fins al 335. En el 336, el rei Filip va ser apunyalat per un dels seus mateixos guardaespatlles el dia del casament de la seva filla i la vigília del començament de la gran campanya contra Pèrsia. Va ser substituït pel seu fill Alexandre (336-323) qui, després de marxar sobre tota Grècia i dominar-la, la va unir en la campanya que va emprendre contra Pèrsia. Aristòtil li va dedicar el seu tractat Sobre la monarquia.

Fundació del Liceu

Aristòtil torna a Atenes el 335, als 50 anys d’edat i 13 després d’haver sortit d’ella, i inicia la tercera fase de la seva vida fundant la seva pròpia escola, el Liceu, que no destinarà, com l’Acadèmia, a la investigació de la matemàtica i la dialèctica, sinó a unes investigacions de caràcter més ampli relacionades amb la ciència de la naturalesa. Com a metec (estranger que viu a Atenes però que no té els drets polítics del atenesos en aquesta ciutat) que és, no pot adquirir terrenys i s’instal•la a un pòrtic llarg d’un gimnàs públic, fora de les muralles, al costat d’un santuari dedicat a Apol•lo Liceu (Apóllon Lýkeion). El nom en grec de pòrtic, perípatos, (de perípatein, en grec "pasejar"), d’una banda, i el de l’heroi del santuari, per un altre, ha donat origen a les dues denominacions que històricament es coneix a l’escola d’Aristòtil: el Liceu o el Perípat (Els seus seguidors seran coneguts amb el nom de "peripatètics"). Es va quedar al capdavant de la seva Escola fins a la mort d’Alexandre Magne, ocorreguda als 32 anys, mentre esperava conquistar Aràbia. Després de la mort del rei macedoni, es va desencadenar a Atenes una autèntica persecució contra tot sospitós d’haver simpatitzat amb el bàndol dels macedonis que volien una Grècia unida i dominada per Macedònia. Aristòtil, tradicional amic de la cort macedònica, va ser vist pels partidaris de Demòstenes com un d’ells; acusat d’impietat (asébeia), es veu obligat a marxar d’Atenes. Es va refugiar a Calcis, en les possessions heretades de la seva mare, i morí al cap d’uns quants mesos, en plena maduresa dels seus 62 anys, d’una malaltia de l’estómac.

Va ser per un temps costum general entre els historiadors sostenir que l’Estagirita va redactar les seves obres més importants, el conjunt de les anomenades obres esotèriques, durant el període de la seva vida transcorregut en el Liceu. Les investigacions de Werner Jaeger (1888-1961), van intentar demostrar que les anomenades obres d’Escola d’Aristòtil no van ser compostes en els últims 12 anys de Liceu, sinó que el conjunt del Corpus aristotèlic està sotmès a l’esdevenir d’una composició portada a terme a través dels anys en diverses fases sense homogeneïtzar: els anys de joventut a l’Acadèmia, els anys intermedis de viatges en L’Àsia Menor i Macedonia, i els anys de maduresa en el Liceu; tesi només parcialment admesa en l’actualitat.

A la mort d’Aristòtil, Teofrast d’Èresos, el seu deixeble preferit, va ser el seu successor en la direcció del Liceu. Teofrast va dirigir el Liceu fins a 288/284, orientant les seves investigacions encara més cap a la naturalesa i el

...