Comentari de text: Aristòtil

Comentari de text: Aristòtil

Cal adquirir la Ciència de les primeres causes (diem, efectivament, que sabem una cosa quan creiem que en coneixem la causa primera), i les causes es divideixen en quatre, una de les quals diem que és la substància i l'essència (ja que el perquè es redueix al concepte últim, i el perquè primer és causa i principi); una altra és la matèria o el subjecte; la tercera, aquella d'on procedeix el principi del moviment, i la quarta, la que s'oposa a aquesta, és a dir, la causa final o el bé (perquè aquest és el fi de qualsevol generació o moviment).

Aristòtil Metafísica

1. Explica breument –entre 40 i 80 paraules- les idees principals del text i com estan relacionades.

El principal objectiu de la Ciència és conèixer i entendre la primera causa de les coses. Hi ha quatre causes diferents, una és la substància i l’essència, l’altra la matèria/subjecte, la tercera és l’origen del principi del moviment i la quarta s’oposa a la tercera i per tant és la causa final o el bé.

2. Explica breument –entre 7 i 15 paraules- el significat que tenen en el text les paraules o expressions següents: a. Substància: Primer nivell de categorització de qualsevol ésser resumit en la seva essència. b. Causa final: Allò pel que existeix alguna cosa, la qual cosa pot arribar a ser.

3. Explica per quins motius Aristòtil afirma que el bé és el fi de qualsevol generació o moviment. (Fes referència als aspectes generals del pensament d’Aristòtil que calguin encara que no apareguin explícitament en el text).

Aristòtil va ser un filòsof de l’antiga Grècia, concretament del segle IV a.C., va ser un empirista i no tenia un objectiu filosòfic clar sinó que es va dedicar al coneixement només pel gust de saber. Actualment se’l considera un dels grans pensadors de la humanitat.

Aristòtil diu que la ciència és una recerca de l’essència comuna, aquesta és la idea principal de la filosofia d’Aristòtil. La base de la seva lògica és basa en tres elements: el concepte, el judici i el raonament. El concepte es caracteritza per ser una representació mental o intel·lectual, per ser el resultat de l'Abstracció, hi ha dos tipus: el subjecte (constitueix la substància permanent de la cosa) i després el predicat. Els judicis són les agrupacions de conceptes amb l’objectiu de dir una afirmació sobre la nostra realitat. I per últim el raonament que és l’únic cim del procés (pot ser tant deductiu com inductiu). La lògica analitza judicis i formes de raonament i la seva manera d'expressar resultats és el sil·logisme o raonament deductiu categòric.

Aristòtil volia superar els pensaments de Plató i va defensar que l’ésser concret (ens) era un compost de matèria i forma. I que tota substància individual o primera (ésser concret) és el resultat de dos nivells de composició:

El primer nivell de composició, és la conseqüència de la unió entre dos elements: la matèria primera, és indeterminada; l’estatus més baix del ser i matèria comuna a tots els éssers i per altra banda la forma substancial, que és l’essència, allò que fa que una cosa sigui el que és. Proporciona a la cosa els seus caràcters essencials (gènere, espècie...). Mitjançant un procés anomenat abstracció, que consisteix a separar el que tenen de comú els individus d’una mateixa classe, l’essència pot ser captada. En fer-se intel·ligible, s’anomenarà substància segona. S’origina des d’un objecte particular i no té una existència separada.

El segon nivell de composició, és la conseqüència de la unió entre dos elements: la matèria segona, que és el resultat del primer nivell de composició. És menys determinable (només en aspectes individuals) i després la forma substancial, que aportarà a l’ésser concret el conjunt dels seus caràcters individuals, les seves particularitats dins l’espècie. El resultat final d’aquests dos nivells de composició és la substància primera, l’individu concret o ens complet.

Aristòtil considerava que es pot parlar de la substància en dos sentits: la substància primera que fa referència a l’individu o ésser concret real i existent que ens dona la realitat. És concebuda com a substrat i és individual. I per altra banda la substància segona que resulta del procés d’abstracció. És allò real, però només és un concepte que no existeix separat

...