L'estat Just. Plató

Teoria de l’estat just i del filòsof governant.

A l’inici de l’estudi de la República, hem posat en manifest l’interés de Plató pels assumptes polítics, dèiem que aquesta obra constitueix una recapitulació dels temes y resultats fonamentals dels diàlegs precedents, als que interrelaciona en torn a un nou tema: Un Estat just i el filòsof governant.

El Filòsof governant.

En la al•legoria de la caverna, el presoner alliberat, que ha vist la llum de l’exterior, descendeix a la foscor amb el propòsit de alliberar als seus companys. El filòsof, que ha ascendit a la Idea del Be, té la obligació de mostrar el model perfecte d’organització humana que ha vist a la llum. L’Estat perfectament organitzat és aquell que està dirigit pels que millor preparats estan, es a dir, els filòsofs ja que les seues úniques normes són la veritat i la justícia. Sols si regna la sabiduria la humanitat pot aconseguir la felicitat.

El filòsof és aquell que estudia tots els àmbits del coneixement i no el que sols estudia uns pocs, aquell que aconsegueix tal grau de sabiduria que després es permet utilitzar-la amb objectiu de fundar un societat justa i feliç. D’ací que els filòsofs, com a persones més preparades i capacitades, són els únics que poden governar correctament la ciutat. Poden cuidar el bé comú, els que poden defendre la societat dels possibles enemics i els que poden dirigir al ciutadà cap a la seua perfecció. Deuen dedicar-se exclusivament a la funció política i renunciar a qualsevol activitat professional o econòmica, a qualsevol propietat comú o a la família.

L’Estat just.

L’Estat del que parla Plató és l’estat aristocràtic, en la qual governen els més qualificats. Plató enumera també com a forma de govern la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania, però no són formes de govern desitjables.

En la timocràcia, manen els ambiciosos que sols anhelen aconseguir el poder i els honors que comporten els càrrecs polítics, sense preocupar-se el bé dels seus súbdits. L’oligarquia és, “el govern d’uns pocs”, en realitat, és el domini d’una minoria, els rics, i la postergació d’una majoria empobrida, la de tots aquells que no tenen grans recursos econòmics, per molt dotats intel•lectualment que estiguen. En la democràcia tots es consideren capacitats per a exercir la direcció de la ciutat i els càrrecs passen a ser electes, provocant amb això l’exercici demagògic d’aquells que ansien el triomf polític. La més extrema degradació de les formes polítiques, la constitueix la tirania, conseqüència de la democràcia, i en la que, segons Plató, el més demagog s’alça amb el poder convertint-se en un tirà que suprimeix completament la llibertat de tots els ciutadans.

En front

...