Antic règim

L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

El període de vigència de l'Antic Règim, pràcticament, coincideix amb l'etapa històrica de l'edat moderna i, a Espanya, culmina amb la construcció de l'estat liberal durant el segle XIX.

La seva utilització és contemporània a la Revolució Francesa, tanmateix la responsabilitat més gran en la seva fixació correspon a Alexis de Tocqueville,[1] qui va indicar que «la Revolució Francesa va batejar allò que va abolir».[2] Tocqueville, doncs, va donar al concepte antic règim una difusa diferenciació respecte del d'edat mitjana, que es va fer comuna en la historiografia durant el segle XIX i la primera meitat del XX. Historiadors posteriors han discutit el terme, especialment François Furet.[3]

Des del punt de vista dels enemics de la revolució, els «reaccionaris», el terme antic règim va ser reivindicat amb un punt de nostàlgia, seguint el tòpic literari del paradís perdut. Talleyrand va arribar a dir que «els qui no van conèixer l'antic règim mai podran saber el que era la dolçor de viure».[4]

L'aplicació del terme a les estructures econòmiques i socials s'atribueix a Ernest Labrousse[5] i va ser difós per la contemporània Escola dels Annals, amb gran acceptació a l'Estat espanyol a través d'hispanistes com Pierre Vilar o Bartolomé Bennassar.

...