Biografia de Mohandas Karamchand Gandhi

⦁ Biografia

El seu nom complet era Mohandas Karamchand Gandhi, i va néixer el 2 d’octubre de l’any 1989 a Porbandar, Índia. Mahatma Gandhi es convertiria posteriorment en un dels líders espirituals i polítics més influents del segle XX.

Fou un dels pares de la independència de la nació índia i la desaparició del Raj Britànic mitjançant la no-violència. va ser un dels principals gestors de l’alliberament del poble hindú del govern colonial anglès, utilitzant com a mecanisme de lluita la resistència pacífica, actualment és reconegut per la seva gent com el Pare de la Nació índia, i així va ser com els indis van anomenar a Gandhi: Mahatma, que significa Alma Gran.

Pel que fa la seva vida privada, Gandhi es va casar als 13 anys, un matrimoni arreglat pels seus pares, amb Kasturba, una nena de la mateixa edat i van tenir 4 fills.

Va estudiar lleis a Londres i va tornar a la Índia el 1891, per exercir la seva professió. L’any 1893 va acceptar un contracte d’un any per treballar com a advocat a Sud-Àfrica, en aquesta època Sud-Àfrica estava controlada pels britànics, quan Gandhi va reclamar els seus drets com a ciutadà anglès no va ser escoltat i va ser maltractat per les autoritats , i aviat es va adonar dels problemes que patia el poble hindú.

Així va ser com poc a poc va desenvolupar un mètode d’acció social directa, que es basava en els principis del coratge, de la no violència i de la veritat, el qual denominava Satyagraha. Mahatma Gandhi considerava que les persones valen més per la manera en la qual es comporten que per allò que poden aconseguir. El Satyagraha promovia la no violència i la desobediència civil com els mètodes més apropiats per aconseguir diferents objectius polítics i socials.

El 1915 Gandhi va tornar a la Índia i passats 15 anys ja s’havia convertit en el líder del moviment nacionalista indi, utilitzant els postulats de la Satyagraha, va dirigir la campanya per la independència Índia de Gran Bretanya, d’aquesta manera Gandhi va ser arrestat en moltes ocasions pels britànics degut a les activitats que realitzava a Sud-Àfrica i a la Índia.

No obstant això, Mahatma Gandhi es sentia orgullós ja que considerava honorable anar a la presó per una causa justa, en definitiva, Gandhi va passar 7 anys a la presó degut a les seves activitats polítiques.

⦁ El moviment pels drets civils a Sud-Àfrica

Al principi de la guerra de Sud-àfrica, Gandhi va considerar que els indis havien de participar-hi si aspiraven legitimar-se com a ciutadans de ple dret de l'imperi. Així, va organitzar cossos de voluntaris no combatents que assistiren els britànics. No obstant això, en acabar la guerra, la situació dels indis no va millorar; de fet va continuar deteriorant-se.

El 1906, el govern de Transvaal va promulgar una llei que obligava tots els indis a registrar-se. Això va ocasionar una protesta massiva a Johannesburg on Gandhi va crear la plataforma satyagraha que consistia en una protesta no-violenta.

Gandhi va insistir que la llei promulgada s'havia de desafiar de manera oberta però no-violenta, patint el càstic que el govern volgués imposar. Aquest desafiament va durar set anys en els quals milers d'indis van ser empresonats (incloent-hi Gandhi en diverses ocasions), assotats i fins i tot afusellats per protestar, refusar registrar-se, cremar les seues targetes de registre i qualsevol altra forma de protesta no-violenta. Si bé el govern va aconseguir reprimir la protesta dels indis, la denúncia a l'exterior dels mètodes extrems utilitzats pel govern de Sud-àfrica finalment va obligar el general sud-africà Jan Christian Smut a negociar una solució.

5. La independència i partició de l’Índia (1945 – 1947)

Gandhi va recomanar al Congrés rebutjar les propostes del Pla de la Missió del Gabinet creat pels britànics en 1946. Sospitava que la idea de compartir el poder amb la Lliga Musulmana i les divisions i descentralització que el pla implicava eren problemàtiques. No obstant això en aquesta ocasió el partit es va oposar Gandhi i van acceptar la idea de crear un govern que reemplaçaria el britànic al més prompte possible i evitar que Mohammed Ali Jinnah i la Lliga Musulmana obtingueren una paritat política amb el secular partit del Congrés.

Entre 1946 i 1947, més de 5.000 persones van morir en enfrontament entre hindús i musulmans. La Lliga era popular en les regions on hi havia una majoria musulmana, com Panjab, Bengala, Sindh, NWFP i Balutxistan. El pla de la divisió de l'Índia va ser aprovat pel Congrés com una forma d'evitar una guerra civil hindú-musulmana a gran escala.

Els líders del Congrés sabien que si bé Gandhi era visceralment oposat a la partició de l'Índia, també era pràcticament impossible acceptar el pla sense l'aprovació de Gandhi, perquè el suport de què gaudia en tota l'Índia era molt fort. Sadar Patel, persona de confiança de Gandhi, va ser l'encarregat d'aconseguir el seu consentiment al pla de divisió.

Gandhi gaudia de gran influència en les comunitats hindús i musulmanes. La seua mera presència evitava i parava desordres i motins. S'oposava vehementment a qualsevol pla que implicarà la partició de l'Índia. D'altra banda, la Lliga Musulmana argumentava que la superioritat numèrica dels hindús oprimiria sistemàticament a la minoria musulmana en una Índia unida i que una nació musulmana separada era l'única solució. No obstant això, molts musulmans en l'Índia vivien junt amb hindús, sikhs, budistes, cristians, jains, parsis i jueus i eren partidaris de la unitat de l'Índia.

⦁ Principis, pràctiques i creences

7.1. La veritat i la Satyagraha

Es denomina Satyagraha a una varietat de resistència sense violència que va ser desenvolupada per Gandhi. Va ser utilitzada a les seves campanyes per aconseguir la independència de la Índia, així com durant la seva lluita a Sud-Àfrica. Aquesta teoria va influir significativament a Martin Luther King quan va liderar el Moviment pels Drets Civils als Estats Units.

Satya en sànscrit (llengua Índica) vol dir veritat, i graha es podria traduir com esforç. Gandhi deia que Satyagraha significa mantenir la veritat, la força de la veritat. També és la força de l’amor i la força de l’ànima. Perseguir la veritat no admet cap tipus de violència cap al nostre oponent, sinó que hem d’advertir-li el seu error i tenir paciència i simpatia cap a ell. En la majoria de

...