COMENTARI; ERECTÈON I LA RELACIÓ ENTRE ELS EDIFICIS DE L’ACRÒPOLI

COMENTARI; ERECTÈON I LA RELACIÓ ENTRE ELS EDIFICIS DE L’ACRÒPOLI

L’Erectèon és un temple d’estil grec clàssic del període 421-406 aC situat originalment i en l’actualitat en l’Acròpoli d’Atenes (Grècia) en la part nord. Els seus autors varen ser en Mnèsicles o Fílocres.

La seva tipologia constitueix d’una arquitectura jònica, és un temple de tipus religiós.

La seva planta és poc ortodoxa a causa de les irregularitats topogràfiques. És a dir, és una planta rectangular. És un solar molt irregular i inclinat ja que és molt rocós perquè l’edifici està en diferents altures per base personificada de les roques. La planta està constituïda per 3 accessos edificats a diferent nivell: Temple, espai central (cos rectangular) i en cada lateral un espai porticat.

Els elements de suport són els murs que són estriats regulars, les cariàtides i columnes jòniques, que a diferència a les dòriques tenen base. La columna està composta per una llosa quadrada, un fust esvelt i el capitell jònic. El capitell consta de l’equí que està decorat amb òvuls i fletxes i que sobre hi ha les volutes i que van cap el fust. L’àbac corna el capitell que és reduït i té forma de coixinet. . Sobre ell hi ha l’entaulament  a on consta el arquitrau, fris, relleus continus i la cornisa i damunt s’alça el frontó amb el timpà i els acroteris respectius. Sobre ell hi ha l’entaulament. La coberta és igual que en el dòric, però el conjunt de l’entaulament resulta menys alt. Alguns suports eren de forma de dones de l’Asia menor, ja que, varen tenir guerra els perses i grecs. Pues, Atenes, les tenia castigades mirant al partenó.

Hi ha quatre façanes diferents amb tres pòrtics també diferents. És a dir, a l’Erectèon hi ha 3 accessos diferents annexes, un pòrtic pròstils i dos porxos annexes. El pòrtic oest és hexàstil amb columnes jòniques, l’oriental hexàstil també amb columnes jòniques i el pòrtic caràtides és de columnes de figures de dones.

Els elements decoratius, podem parlar dels frisos i de les cariàtides. Les cariàtides tenen capitell d’òvul i el coll reforçat aprofitant els cabells. Les seves causes inicien un lleu moviment. Els braços i les mans no s’han conservat, potser sostenien objectes litúrgics. S’ha utilitzat la tècnica dels draps mullats, miren cap el Partenó i cap a la Via Sacra (lloc on es feien les procesons)

Les seves dimensions és de llarg 22,76m i 11,63m amplària.

L’espai és un espai obert amb les cobertes a dues aigües. Era un edifici molt refinat amb una riquesa decorativa. La planta és irregular, s’adapta ala topografía de l’espai i als desnivells de terreny. Està fragmentada, està il·luminada per les obertures de portes i finestres. L’Erectèon tenia la intenció de donar un lloc a la pràctica de vells cultes però després d’haver construït el partenó, havien quedat sense santuari. A l’edat mitjana es va considerar com església, però els turcs ho varen utilizar com una residència particular. L’espai interior es dividia en cambres. La naos que era orientada al llevant, incloïa l’altar de culta a la deessa Atena, cambra precedida per una façana pròstil amb pòrtic hexàstil de columnes estilitzades i d’ordre jònic. És un edifici estètic que cerca la bellesa en l’equilibrat i l’harmonia de les seves parts,

...