El Retaule De L'esperit Sant

RETAULE DE L’ESPERIT SANT

PINTURA Introducció: dades generals

Nom: Retaule de l´Esperit Sant o Retaule de

Pentecosta.

Autor: Pere Serra

Datació: 1393-1394

Suport i tècnica: Pintura al tremp sobre fusta.

Gènere: Religiós

Tema: La Glorificació de l´Esperit Sant.

Emplaçament actual: Capella de l´Esperit Sant de

l´església de Santa Maria de Manresa.

Context històric. Breu referència a l’estil:

L´expansió econòmica a Europa durant aquesta època va fer visible una vitalitat del

comerç i de les ciutats. A la societat progressivament s’hi va anar implantant una

visió del món més optimista, i el gòtic va ser la manifestació artística d´aquesta

nova mentalitat pròpia de la cultura urbana.

A finals del segle XIV l´estil dominant a la pintura catalana era l’ italogòtic,

influenciat per l´escola de Siena. En aquells moments Catalunya pertanyia a la

Corona d’Aragó i Pere Serra era un dels seus pintors.

Anàlisi formal i estilística de l’obra

Composició (tancada, oberta; estàtica o dinàmica; unitària o no unitària):

La composició del retaule s´estructura partint d´un cos central de cinc carrers

separats per muntants decorats. A la part de sota hi trobem la predel·la amb dues

plaques als costats. Diríem que és una composició tancada, tots els elements es

dirigeixen cap al centre de l´obra. També seria una composició dinàmica, en cada

part de l´obra hi succeeix una acció; i no unitària, ja que està formada per diferents

descripcions alhora.

Tipus de perspectiva:

El retaule és presidit per l´escena de la Pentecosta, de dimensions més grans que les

altres. Es tracta d’una perspectiva narrativa i jeràrquica.

Recursos tècnics:

Línia i factura. Primacia o no de la línia.

Destaca el predomini de la línia sinuosa, sobretot en l’execució de les figures; línies

estilitzades, ulls lleugerament ametllats i boques desproporcionadament petites

respecte a la resta d’elements; per tant, elegància i delicadesa en el traç de la línia.

El modelatge no és encara gaire contrastat, donant encara una aparença plana.

Primacia o no del color, gamma utilitzada.

El color predomina per damunt del dibuix. Gust per les tonalitats clares, però vives

¾vermell, blau i verd ¾ que ressalten respecte al daurat que domina el fons del

conjunt.

Tipus de color.

El cromatisme és suau, destaquen el blau de la vestimenta de la Mare de Déu i el

vermell de les túniques, junt amb el fons daurat típic de l´escola sienesa.

Tipus de llum:

En l´arquitectura gòtica, al contrari que la romànica, es donava gran importància a

la llum i s´obrien grans finestrals; això volia dir que hi havia poques superfícies llises

per ser decorades amb pintures, aquesta circumstància va donar pas a dues formes

artístiques noves: els vitralls i els retaules.

Funció:

Recerca d´espiritualitat

Elements formals que es poden considerar definitoris de l’estil:

En l´obra s´aprecien la combinació de fons daurats amb decoracions

arquitectòniques i paisatgístiques que donen un caràcter més realista a les escenes.

Els rostres estan idealitzats i prenen com a model els de la escola sienesa. Algunes

imatges d´aquesta obra reprodueixen els models de l´època, com és el cas de

l´Anunciació, de l´Adoració dels Reis; en canvi hi ha d´altres

...