Modigliani

El segle XX va ser el segle de les avantguardes, però també el segle de Amedeo Modigliani. Un geni de genis, un home d'art, un pintor escultòric i dibuixant. Un home que va viure una vida fugaç, on cada una de les seves vivències i experiències van formar la seva personalitat tant artística com psicològica. Però per sobretot de tot un retratista que centenars de mites i llegendes bohèmies, encara ara dibuixen i desdibuixen.

Nascut en 1884 en la ciutat italiana de Livorno en la seu d'una família benestant de desendència jueva, Modigliani va viure una curta però intensa vida. Va tenir una infància i una adolescencia malaltisses, però amb l’atenció de la seva mare, Eugenie Garsin, va rebre una formació intel·lectual i sensitiva completa. Ella mateixa es va encarregar de la educació del seu fill, i també li va brindar la oportunitat de endinsar-se en el món del dibuix i la pintura. Va arribar un moment però, en que va deixar els estudis per dedicar-se completament al dibuix i deixant enrera la seva adolescencia, amb dibuit anys, va anar a florencia, on va estudiar en “La escuela Libre de Desnudo”, i un any més tard a Venecia, on va entrar a l’Escola de Belles Arts, per tal de conèixer els corrents del moment. Així doncs, tot i les dificultats que va tenir en els seus primers anys, que van fer patir a l’artista, a poc a poc va anar traçant el camí que el portaria a la seva fama.

El bagatge cultural i les influències que el caracterítzen, com s'ha dit, tenen molt a veure amb tot el que viu al llarg de la seva vida, i tot això es veu reflectit en les seves composicions. La seva formació artística, tal i com explica Leone Piccioni, «era en todo la italiana antigua, del gótico a la plenitud del siglo XVI»1. Així doncs, va adquirir molts coneixements sobre la tradició del seu país a la que estava molt arrelat. A causa de les seves malalties, va haver de viatger per buscar llocs càlids on recuperar-se. En aquests viatges acompanyat per la seva mare, va entrar en contacte amb el món romànic, va visitar arquitectures i museus; va observar moltes obres d'art i escultures, i tal i com explica Raquel Gutiérrez en la seva obra, durant aquells viatges no només va ampliar el seu camp de visió artística sinó que a més

a més, va ser llavors quan va començar el seu desig de esculpir. També, va voler analitzar i conèixer les _________________

1. Leone Piccioni és l’autor de la intruducció de la obra de Ambrogio Ceroni, ‟Explosión de un cantar”, ‟Modigliani. Antología de interpretaciones críticas”, La obra pictórica de Modigliani, 1977.

seves arrels hebrees, que li van aportar una simbologi que utilitzaria més tard en algunes de les seves obres i pintures.

Entrat en la seva joventut una mica més madura, ansiós, va decidir emigrar a la ciutat francesa de París l’any 1906, com altres dels seus coetanis. Allà va ser quan va acabar "d'omplir-se d’inspiració" ja que Modigliani va entrar en contacte amb les avantguardes, va conèixer l’ambient i els artistes del moment, els quals poc o molt l'influenciarien en la seva obra pictòrica, i a Jeanne Hébuterne, que es convertiria en la seva fidel companya i amb la que acabaria tenint una filla, Jeanne Modigliani.

Modigliani ha estat interès de molts historiadors i crítics, i objecte de moltes recerques. Un clar exmple va ser la basta i llarga búsqueda d’informació i material que va fer Jeanne Modigliani sobre el seu pare. I es que no només la seva aurea d’artista misteriós i complexa vida van criadar l’atenció de tothom, sinó que a més a més hi havia un fet que sorprenia a més d’un; la seva gran capacitat d’haver consolidat un gènere tradicional i realístic com el retrat en un segle d’avenços tan importants com la fotografia que posava barreres als pintors i artistes. Alguna cosa havia de posseir la seva obra que el fes esdevenir un dels artistes representatius del segle XX. És important doncs, sempre que es parla de Modigliani, parlar de les característiques que fan que els seus retrats siguin tan elogiats.

Les composicions del artista en qüestió, són obres que es basen sobre dos fonaments. Trobem una part realista influenciada per tot el bagatge artístic tradicional que tenia, i una altra influenciada per les avantguardes. Els seus retrats no són obres realistes, però tampoc obres abstractes. Modigliani aconsegueix forjar un punt intermig, un punt personal en les seves formes allargades i deformades, però a la vegada remarcades amb un traç de línies segures, gràcies a la seva tècnica molt elaborada de dibuix, i aquelles clares i evidents nitideses escultoriques amb les que pinta com si en realitat esculpís al model. En les seves pintures juga amb els clors forts, de vegades oposats i complementaris amb consonància amb les formes i l’estil personal que té.

Per tots aquests motiu podem dir que quan és parla d’ell, no se’l relaciona amb cap corrent, com diu certament Christian Parisot:

En la història de l’art contemporani, Modigliani

...