Primeres Jornades Catalanes de la Dona

Lucia Parera

Dies de grans onades al Paranimf de l’Universitat de Barcelona

Els dies 27, 28, 29 i 30 de Maig s’ha donat les primeres Jornades Catalanes de la Dona a l’Universitat de Barcelona, a l’edifici central i més concretament al paranimf, aquest dies de moviment, que de segur quedaràn recordats per tothom, han donat un impuls a la dona i a la pujada d’esglaons que està aconseguint el feminisme en aquest món patriarcal.

El paranimf, més majestuós que mai,ha estat endut per qüestions que no s’hi havien parlat amplia i obertament i ha estat invers durants aquest dies com a forma d’imperi on s’han determinat el canvi de moltes temàtiques i hi podem parlar d’un canvi major, que hi fa molta por a ulls de gent que no es vol mobilitzar davant les injustícies e inconformismes.

L'ONU va proclamar el passat any,1975, l'Any Internacional de la Dona, i el Departament de la Dona de l'Associació d'Amics de l'ONU va llençar el projecte de celebrar les Jornades Catalanes de la Dona. La voluntat ha sigut evitar una trobada clandestina que podía ser reprimida. S’ha creat un Secretariat coordinador de les Jornades sota la cobertura de la Comissió Catalana d'Organitzacions No Governamentals de l'Associació Amics de l'ONU, format per Carme Alcalde, Anna Balletbò, Mireia Bofill, Dolors Calvet, Rosa Grisó de Sala-Ponsati, Anna Mercadé, Amparo Moreno Sardà, Magda Oranich, Ana María Vela i Laura Tremosa.

L’assistència ha sigut tot un éxit on ens hem trobat amb unes 500 assistents per sessió, això voldria dir que al llarg d’aquest quatre dies han sigut 4000 les persones que han asistit. Hem estat inversos en molts grups diferents de dones que ens han donat les seves visions diferents en el debat, el qual va tractar molts temes, la majoría tabus, relacionats amb la dona, com la dona al treball, a la família, legislació, la dona a la política, a les zones rurals, en l'àmbit de la sexualitat i els moviments feministes. També s’hi van fer diferents comunicats al marge com; prostitució, oci i esport, dona com emigrant, la dona i la delincuencia, dona soltera, maternitat i turisme. Un dels principals grups de les jornades van ser les Vocalías de Dones de les Associacions de Veïns, que han tingut com a prioritat els temes específics de les dona.

Un dels temes principals d'aquesta jornada es pot resumir en la intervenció d'una de les participants, recollida al llibre de Mary Nash Treballadores: un segle de treball femení a Catalunya: "La dona que treballa està sotmesa a una doble explotació: la que pateix sobre la seva força de treball i la produïda per la seva condició de mestressa de casa. Efectivament, a qualsevol treballadora quan acaba la jornada de vuit, nou o més hores, l'esperen a casa altres tasques que allarguen més la seva feina." És a dir, que no hi haurà igualtat en el món laboral si la igualtat no es demostra en l'ambient domèstic.

Les conclusions finals d'aquest dies es resumeixen en entre altres: Dret a un lloc de treball sense discriminacions, socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius, ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït i no discriminatori contra la dona, abolició del servei social, amnistia general i abolició de totes les lleis discriminatòries contra la dona entre altres conclusions decisives per el futur de la dona.

Considero que en aquestes sessions, el fet de compartir, no només reflexions abstractes, sinó també experiències viscudes, fins i tot les més íntimes, com tractar el tema tabú de la sexualitat, va crear un espai de relació. Per a moltes de les presents ha sigut una experiència personalment transformadora on han pogut obrirse de manera única fins ara. Moltes intervencions també han reclamat un canvi total i profund de la societat, en les relacions entre dones i homes i en la mateixa manera de viure el fet de ser dona, amb la voluntat de poder projectar els propis desigs en el món i viure joiosament en un cos de dona.

...