Ressenya: La Cuisine de L'Escriptura

RESSENYA:

                                              LA CUINA DE L’ESCRIPTURA                                    

Dins de l’obra de Miguel Cassany   trobem “La cuina de l’escriptura”,   editada per Anagrama en 1995 a Barcelona.

L’autor escriu aquest llibre pocs anys després de començar a exercir de professor d’Anàlisis del discurs en llengua Catalana a la Universitat Pompeu Fabra.

Des de l’inici dels seus estudis a una escola religiosa de Vic (Barcelona), la seua   vida tant acadèmica com laboral sempre ha estat relacionada amb el seu interès per la literatura, la llengua i la seua didàctica, per aquesta raó la major part de les obres d’aquest autor tenen relació amb l’anàlisi y producció de textos.

Concretament   “La cuina de l’escriptura” es tracta d’un manual de redacció per a totes aquelles persones que puguen trobar-se alguna vegada davant d’un full amb la intenció d’escriure i on trobem que l’autor crea un diàleg fictici amb el lector per mostrar-li les formes més adequades de buscar, organitzar i desenvolupar idees per compondre un text que s’ajuste als seus propòsits.

Aquesta guia que ens mostra Cassany està intercalada amb quantitat d’exemples, correccions i esquemes, alguns d’ells fets a mà per l’autor, que ens ajuden a veure clarament la teoria que està explicant.

Trobem que l’autor, a l’hora d’estructurar el llibre, es basa en les tres tècniques bàsiques que ens proposa basar-se per a compondre un bon escrit: pre-escriptura, redacció i revisió del text. Així els primers capítols els dedica a la pre-escriptura, l’últim ens parla de la revisió del text, mentre que la resta s’encarrega d’ensenyar-nos com redactar de forma adequada.

Els aspectes més importants dels que ens parla a la primera part, que com ja em dit pertany a la pre-escriptura, són la recol·lecció de materials segons el tema, la generació de idees i l’adequació a l’àmbit i el destinatari, per als quals Cassany ens proposa solucions com la tècnica de la pluja de idees, l’escriptura lliure, frases començades i mapes conceptuals.

La segona part és la més extensa, on l’autor s’esplaia en explicar-nos quins són els elements importants d’un bon text i que passos hem de seguir per a aconseguir-los.   Tracta aspectes com el tipus de paràgraf, on ens parla del paràgraf argumentatiu, de narració , de contrast, d’enumeració... i els mecanismes per a aconseguir un estil cohesionat,on nombra des de tècniques per a elegir les paraules més adequades fins a com utilitzar els signes de puntuació.

Per últim, a la part final de revisió del text, tracta els objectius més importants que hem de tenir en compte quan revisem el nostre text. Ens parla d’obtenir un llenguatge clar, precís, eliminant les paraules supèrflues i de no oblidar-nos de mantindre la cohesió, coherència i correcció i evitar   l’ambigüitat.

-1- 

Però a diferencia d’altres autors Cassany   parla d’una revisió del text constant durant el procés de producció del text, no d’una revisió mitjançant una lectura atenta al finalitzar l’escrit.

i consells molt interessants com aquest últim son freqüents a “La cuina de l’escriptura”. En la meua opinió es tracta d’un llibre eficaç ja que gràcies a la gran quantitat d’exemples i el caràcter pràctic del llibre l’autor aconsegueix   el seu propòsit   d’arribar a tot tipus de públic.

La manera que elegeix   per a dirigir-se al lector amb un to directe, un lèxic comprensible amb pocs

...