RESSENYA DEL LLIBRE DE L’AUTORA FEMINISTA EMILY MARTIN
Enviado por 20580028l • 22 de Mayo de 2021 • Ensayos • 4.927 Palabras (20 Páginas) • 118 Visitas
SALUT, GÈNERE I DESIGUALTATS SOCIALS[pic 1]
RESSENYA DEL LLIBRE DE L’AUTORA FEMINISTA EMILY MARTIN
“Bipolar Expeditions: Mania and Depression in American Culture”
[pic 2]
[pic 3]
ÍNDEX
Pàg.
- RESUM 2
- INTRODUCCIÓ 2
- DE TRANSTORN MANIACO-DEPRESSIU A TRASTORN BIPOLAR 4
- LA SUBJECTIVITAT 4
- LA MALALTIA COM A DESEQUILIBRI QUÍMIC 5
- El LITI 6
- EL POL POSITIU 7
- CONCLUSIONS 7
- Mirada Infermera
- Mirada feminista
- BIBLIOGRAFIA 10
- RESUM
En aquesta ressenya, voldria parlar sobre el llibre de l’autora Emily Martin anomenat “Bipolar Expeditions: Mania and Depression in American Culture”. Vaig decidir escollir-lo perquè fa poc una amiga que estudia Psicologia em va recomanar que mires un vídeo anomenat “Eso no se pregunta: enfermedades mentales”, en aquest vídeo sortia el trastorn Bipolar i em va semblar un tema molt interesant al qual indagar més.
Bipolar Expeditions: Mania and Depression in American Culture, va ser publicat l’any 2007 i l’autora parla sobre el trastorn Bipolar a la Cultura Nord-Americana. El comportament maníac te avui en dia una fascinació innegable en la cultura Nord-Americana, on es celebra com la font de creativitat d’artistes mundials i es reconeix com la força impulsora d’empresaris d’èxit com Ted Turner.
Bipolar expeditions intenta entendre l’atractiu de la mania i com pesa sobre la vida dels Nord-americans diagnosticats de depressió maníaca.
Revela com les persones que viuen sota el diagnòstic de Transtor Bipolar se’ls nega la condició de ser plenament humans.
La mania, demostra Martin, s’ha considerat com alguna cosa positiva, ja que pot oferir fama i beneficis, mentre que la depressió s’imagina com quelcom que s’hauria de suprimir mitjançant fàrmacs.
Bipolar expeditions, argumenta que la mania i la depressió tenen una vida cultural fora dels límits del diagnòstic, que les experiències de les persones que viuen amb trastorn bipolar pertanyen plenament a la condició humana i que les extravagàncies de l'estat d'ànim que podrien qualificar-se “d’irracionals” també són presents en el costat més “racional” de la vida nord-americana, per exemple com a l'economia i el mercat de valors.
La mateixa Emily Martin diagnosticada de trastorn Bipolar informa del seu anàlisi i dona una perspectiva personal aquest llibre.
- INTRODUCCIÓ
La pròpia Emily Martin, realitza anys de treball de camp. L’autora, va passar molt temps anant a “grups de suport” per al trastorn bipolar. Són reunions on les persones diagnosticades de depressió maníaca acudeixen per compartir les seves vivències. A Emily li preocupava que aquests grups no l’admetés per ser investigadora sobre aquesta malaltia, però com ella mateixa estava diagnostica amb depressió maníaca i medicalitzada com ells, va ser acceptada.
Durant la seva investigació, es va trobar amb diferents problemes a l’hora de buscar informació. Es va donar conta que el trastorns segueix estant fortament estigmatitzat, ja que els membres no volien que la seva identitat fos anotada i/o desvelada, com tampoc cap mena de data personal com: números de telèfons, direccions ... de cap dels membres. Tampoc se sentien còmodes si Martin prenia notes sobre els pensaments de les persones del grup.
Al llibre, Martin realitza una petita ressenya de l’evolució d’aquesta malaltia que permeti visualitzar quins van ser els moviments disciplinaris que van fer possible el diagnòstic del trastorn bipolar:
- L’autora, exposa que en els temps de l’antiga Grècia, es creia que un desequilibri dels quatre humors (sang, flegma, còlera (bilis groga) i bilis negra) podria tenir una relació amb els trastorns mentals.
Germàn Berrios, explica que en la Grècia clàssica les passions estaven relacionades amb la bogeria. Es considerava que l’excitació afectiva tenia com a conseqüència la irracionalitat. Un excés de passions era considerat insà.
Plató, considerava que les passions podien generar pertorbacions, degut a que un excés d’aquestes generaria absència de “raó”. Sabem que la raó al món clàssic és l’element més important de l’ésser humà encara així, Berrios explica que les passions eren la font de l’energia de l’home, per el qual els sentiments devien ser reconeguts.
- En la segona meitat del segle XIX, mania i melancolia van anar delimitant-se i es van redefinir com “trastorn primari de l’afectivitat” (German Berrios).
Martin, menciona fent referència al pensament de Plató, en el que afirma que les manies poden ser originades per Déu, es relaciona la mania amb la inspiració.
També, exposa en el seu treball sobre la dificultat de classificar les causes de la mania com de caràcter diví o demoníac. Aquesta ambivalència té aspectes significatius en l’actualitat i es pot veure reflectida clarament en relació amb el trastorn bipolar.
Nor were these causes easy to classify as divine or demonic: in Christendom, especially, there was a heated debate about how to tell whether madness in the form of mania divinely inspired a form of spiritual rapture, or demonic, a form of frenzied lunacy. In mania, because the soul had partly or wholly escaped the restraint of the body, the result could be sublime (one could be lifted into a transcendent state) or frightening (one could descend into a bestial, obscene condition).[1]1(Martin)
...