Romanticisme

Romanticisme

ÌNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. CONTEXT HISTORIC

3. ORIGEN DEL ROMANTICISME

3.1 El parnassianisme

3.2 El decadentisme

3.3 El simbolisme

3.4 El prerafaelitisme

4. CARACTERISTIQUES DEL ROMANTICISME

4.1 Temes del romanticisme

5. ELS AUTORS DEL ROMANTICISME

6. LLOCS DE REUNIÓ

7.EL ROMANTICISME PEL MÓN

7.1 Alemanya

7.2 França

7.3 Anglaterra

7.4 Italia

7.5 EUA

7.6 Rússia

7.7 Portugal

7.8 Rumania

8. LA LITERATURA ROMANTICISME

8.1 Prosa del romanticisme

8.2 Lírica del romanticisme

8.3 Teatre del romanticisme

9. L’ART ROMÀNTIC

9.1 Pintura

9.2 Arquitectura

9.3 Escultura

10. LA MUSICA ROMANTICA

11. LA DANSA ROMANTICA

11.1 Ballet romàntic

12. ROMANTICISME A ESPANYA

12.1 Context historic

12.2 Literatura

12.3 Autors

12.4 Art

12.5 Musica

12.6 Dansa

13. CURIOSITATS

14. CONCLUSIÓ

15. BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

16. ANNEX

1. INTRODUCCIÓ

El romanisticisme va suposar ser no nomes un moviment literari sino politic i social. Va sorgir encontra del sistema amb un caracter revolucionari i innovador. Buscava una altre forma de pensament, i volia arribar a la llibertat davant de la tradicio, l’ordre o de la jerarquia instaurades.

A cada pais es va desenvolupar d’una forma unica donant pas a influenciar a totes les arts restants, es va estendre rapidament i aqui Espanya va comportar una conseqüència no gens esperada. Espanya va quedar divida en dos: la lliberal i la conservadora.

Personalment el Romanticisme es una epoca que m’agrada molt per l’importancia que li donen als sentiments davant de la rao, l’originalitat davant la tradicio o la creativitat enfront la imitacio. Te unes caracteristiques molt especials i revolucionaries. He escollit aquest treball per poder introduirme en aquesta epoca tant brillant artisticament.

2. CONTEXT HISTÒRIC: FILOSOFIA , POLITICA i SOCIETAT

La filosofia i la politica: Tot i que el romanticisme va neixer en una epoca de canvis, va sorgir a finals del segle xviii i a pincipis del segl xix, per tant estava mes a prop del nacionalisme que no pas del liberanisme. El nacionalisme definia el col·lectiu de persones que tenien en comu la cultura, la llengua, lahistoria, el territori... es va veure influit per ls idees il·lustrades i els ideals de llibertat pero el romanticisme el va conduir a produir el nacionalisme romantic.

El nacionalisme romàntic, és una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa. Això inclou, depenent de la manera particular de la pràctica, la llengua, la raça, la cultura, la religió i els costums de la «nació» en el seu sentit primari de conjunt de persones «nascudes» dins de la cultura. Aquesta forma de nacionalisme va néixer com a reacció a l'hegemonia dinàstica o imperial, que proclamava la legitimitat de l'estat «de dalt cap a baix» que el monarca rebia de Déu.

Entre els temes clau del romanticisme i el seu llegat més durador, les pretensions culturals del nacionalisme romàntic van ser també centrals en l'art postil·lustració i en la filosofia política. Des dels seus inicis, amb la concentració en el desenvolupament de les llengües, el folklore nacionals i el valor espiritual de la costums i tradicions locals, fins als moviments que haurien de reorganitzar el mapa d'Europa, amb les al·lusions a l'«autodeterminació» de les nacions, el nacionalisme va ser una qüestió clau del romanticisme, determinant el seu paper, les seves formes d'expressió i els seus significats.

Societat: La societat d’aquell moment estava passant d’una economia agrària i artesana a una altra dominada per la indústria i la mecanització anomenada Revolució Industrial. L'anomenada Revolució Industrial va tenir el seu origen a Gran Bretanya des de mitjan segle XVIII.

Els principals trets de la Revolució Industrial caldria classificar-los en tecnològics, socioeconòmics i culturals.

Els canvis tecnològics inclouen els següents: l'ús de nous materials com són el ferro i l'acer, de noves fonts d'energia com el carbó i noves forces motrius com la màquina de vapor. S'inventen noves màquines per filar o per teixir (el teler mecànic) que permeten un enorme increment de la producció amb una mínima despesa d'energia humana. També cal destacar les importants millores dels transports (trens i vaixells de vapor) i la creixent interacció entre la ciència i la indústria. Aquests canvis tecnològics van suposar un vertiginós increment de l'ús de recursos naturals i de la producció en massa de béns manufacturats.

Fora del camp industrial es produeixen també importants canvis: millores en l'agricultura que farà possible el subministrament d'aliments per a una creixent població urbana, declivi de la terra com a principal font de riquesa amb el creixent paper que aniran prenent la indústria i el comerç internacional.

Entre els canvis socials i culturals són destacables el creixement de la població urbana, el desenvolupament de l'anomenada classe obrera i els seus moviments de protesta (el moviment obrer), la burgesia classe social amb diners que es converteixen en empressaris d’empresses on treballen els obrers i l'espectacular creixement dels coneixements científics i tècnics.

3. ORIGEN DEL ROMANTICISME

Aquest moviment va sorgir a Alemanya a final del segle XVIII ràpidament va influenciar a totes les arts, va sorgir com a reaccio en ocontra del nacionalisme i dels moviments antrreios: la lilustracio i el neocalssicisme donanat la principal importancia als sentiments. La seva caracteristica fonamental es la ruptura amb la tradicio, lordre i la jerarquia instaurades i obligades de l’epoca. Buscant constanment la llibertat. El Romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa mateixa, la vida i l'home. Es presenta de manera diferent i singular en cada país on és desenvolupa. Es va estendre des d'Alemanya a Anglaterra, França, Itàlia, Espanya, Rússia, Polònia, Estats Units i els joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, és fragmenta i va anar evolucionant en diversos corrents, com el Parnassianisme, el Simbolisme, el Decadentisme o el Prerafaelitisme. Les aportacions fonamentals del Romanticisme van ser a els camps de la literatura, la dansa, la música i la pintura.

El Romanticisme es va expandir també i va renovar va enriquir el limitat llenguatge i estil del neoclassicisme donant entrada a l'exòtic i l'extravagant, buscant noves combinacions mètriques i flexibilitzant les antigues o buscant en cultures bàrbares i exòtiques o en l'edat mitjana, en comptes de a Grècia o Roma, la seva inspiració.

També va representar el desig de llibertat de l'individu, de les passions i dels instints que presenta el "jo", subjectivisme i imposició del sentiment sobre la raó. D'acord amb això, i davant els neoclàssics, es va produir una major valoració de tot el relacionat amb l'edat mitjana, enfront d'altres èpoques històriques.

3.1 El Parnassianisme

El parnassianisme és un moviment literari francès de la segona meitat del segle XIX creat com a reacció contra el romanticisme , el subjectivisme i el socialisme artístic.

Els fundadors d'aquest moviment van ser Théophile Gautier i Leconte de Lisle. La paraula és d'origen grec i fa referència a la cima de la mont Olimp on estaven les muses inspiradores, que eren deesses menors.
 Respecte al parnassianisme francés es va formar l'any 1866 amb motiu de la publicació de tres antologies poètiques titulades: "El Parnàs contemporani".

El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus excessos; excés de subjectivisme, hipertròfia del jo, excés de sentiment. Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient.
 Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El parnassianisme representa una reacció contra el subjectivisme poètic i un menyspreu contra l'emoció poètica simbolisme.

3.2 El Simbolisme

Moviment artístic, essencialment pictòric, del darrer terç del XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir. Moviment artístic plàstic amb connotacions literàries, fou influït tant pels artistes idealistes com pels prerafaelistes.
 El materialisme científic del XIX accentuà, com a reacció, l'idealisme. D'altra banda, la secularització del segle XIX féu que les al·legories cristianes perdessin el lloc important en

...