Sintetitza

1-SINTETITZA

a)Quin sistema polític va idear Cánovas per assegurar la Restauració de la monarquia?

El bipartidisme

Quins van ser els suports principals que va tenir?

Martínez Campos, Alfons XII, bona part de l’Esglesia, alguna part de la noblesa...

b)Quins mecanismes asseguraven durant la restauració l’alternança en el poder entre els partits dinàstics?

Fraus electorals com utilitzar noms de difunts o policies vestits de paisà per a recollir vots suficients per a sortir escollits.

Quines semblances i quines diferències hi havia entre els conservadors i els liberals?

Els conservadors afavoreixen els valors tradicionals, es a dir, les costums i creences religioses, culturals o nacionals. Ja que cada cultura té diversos valors establerts, els conservadors en diferents cultures tenen diferents metes. En el context polític, es denomina conservadorisme a aquelles opinions i posicionaments, generalment de centre-dreta i dreta, que afavoreixen tradicions i que són adversos als canvis bruscos o radicals. En el social, els conservadors defensen valors familiars i religiosos. Generalment el conservadorisme s'associa al nacionalisme i el patriotisme. En el aspecte econòmic, els conservadors històricament es van posicionar com proteccionistes -en oposició al lliurecanvisme econòmic, en canvi, el liberalisme és un grup d'ideologiespolítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de l'acció individual per sobre de la col•lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència. El punt de vista de la persona i el gaudi de la llibertat individual es consideren els paràmetres vàlids per jutjar la bondat d'una política i d'una social. En aquesta perspectiva, els poders de l'estat han de complir amb límits estrictes per evitar la violació dels drets i llibertats dels ciutadans. D'això es desprèn de la negativa que de tant en tant sorgeix del poder autoritari de la monarquia i del clergat, i del totalitarisme en general.

c)Quins grups polítics quedaven marginats del sistema?

Els republicans, carlins i nacionalistes catalans.

Quin paper se’ls reserva?Com evolucionen?

No els hi quedava cap més remei, i ambdós partits(republicans i carlins) van acabar acceptant la Restauració. Els sectors més radicals intentaven fer cops d’estat o posar-los-hi difícil, però tots van fracassar. Al contrari, els sectors més conformistes intentaven pactar amb l’estat com van fer els carlins als quals se’ls hi concedí l’educació.

d)Quina va ser la política dels governs de la Restauració en relació amb l’illa de Cuba?Per què es va desencadenar una guerra a favor de la seva independència? Com es va desenvolupar el conflicte? Quines actitudsvan tenir els catalans en relació amb la guerra cubana?

Els governs de la Restauració volien tant si com no que Cuba pertanyés a Espanya i no volia renunciar a totes les seves colònies, i menys a la més apreciada de totes, Cuba. Així doncs, un cop més, van fer-ho molt malament. En comptes de donar més drets als cubans, reduir els aranzels perquè poguessin comerciar amb Amèrica i tractar-los millor, no van voler fer res de tot això(ja que els burgesos catalans es negaven a obrir fronteres cubanes ja que perdrien moltes exportacions) i ignorant els consells dels liberals, van decidir portar tropes militars cap a terres cubanes. El partit liberal només es dignà a concretar l’abolició de l’esclavitud l’any 1888. Després, els partits liberals exposaren a les corts un projecte en el qual volien fer una reforma de l’estatut colonial de l’illa donant-li més autonomia, però per lo que he esmentat abans sobre la burgesia catalana ho denegaren. Així doncs, Cánovas del Castillo hi envià un exèrcit comandat pel general Martinez Campos, el qual estava conençut que la pacificació de l’illa requeria una forta acció bèl•lica. S’equivocava. Va ser una guerra molt dura, en la qual els Americans tenien una avantatjosa victòria en les seves mans. Gaudien de més armes, estaven mes preparats, eren superiors tècnicament a nosaltres, etc. En la Guerra Chiquita

...