El Cafè De La Granota

FITXA TÈCNICA

Títol: EL CAFÈ DE LA GRANOTA

Autor: MONCADA, JESÚS

Editorial: La Magrana

Idioma: Català

Pàgines: 122

Any: 2001

Colecció: Butxaca

CRÍTICA

Tinc la sensació que el cafè de la granota no va ser pensat des de un principi per ser un recull de contes, i al final l’autor els va ajuntar. M’ha agradat molt el toc d’humor i de critica social de l’autor. Comparteixo amb l’autor la poca simpatia que sent cap a la religió i els seus seguidors.

El llibre no es fa gaire llarg perquè al ser historietes curtes és molt més agradable i fluida la lectura, però costa una mica d’entendre, algun que altre capítol le hagut de rellegir amb més atenció.

SINOPSI

El llibre és un recull de catorze contes diferents però alhora molts acaben tenint una certa relació entre ells (lloc, temps, tema, etc.). Com per exemple els contes 13 i 14 es relacionen pel tema de l’adulteri. Respecte el lloc dels contes, la majoria són inspirats a la vida popular a la Mequinensa.

RESUM (de cada conte):

1.Un barril de sabó moll: Explica una escena al port, on el patró d’un vaixell que portava sabó moll, esbronca a un dels seus peons que portaven caixes a les botigues (Florenci). El llaüter havia de portar el barril fent-lo rodar pel terra. Es va posar a ploure i el barril baixant es va esclafar a un cafè. Tothom va sortir, tot el carrer es va omplir d’escuma. La història va fer parlar molt als cafès.

2. La Plaga de la Ribera: La Plaga de la Ribera, és la carta d’un agutzil que, demana a un policia ajuda per a un delinqüent frustrat que viu a casa seva des de fa un cert temps. El sobrenom del delinqüent és La Plaga de la Ribera i viu a casa d’en Jeroni (narrador) perquè va haver un accident a l’ajuntament de la seva vila i a cada funcionari i consellers els va tocar un lot diferent. En el seu hi venien uns arxius, vuit capgrossos i el delinqüent.

3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana: El vell Cristòfo

...