Merce Rodoreda-aloma
Enviado por cdasca • 9 de Junio de 2013 • 651 Palabras (3 Páginas) • 456 Visitas
Va nèixer al 1908 i va morir al 1983. És una de les escriptores més llegides de la literatura catalana i més destacada del segle XX.
Va escriure poesia, contes i teatre tot i que el génere en que destacada més és la novel·la.
L’estil de Rodoreda evoluciona des del realisme intimista i psicològic, amb components autobiogràfics, fins a al creació dels universos gairebé mítics, i plens d’elements onírics, de les seves últimes novel·les.
El simbolisme serà un recurs literari molt comú en les seves obres. L’utilitzarà per a expressar els constants pensaments interiors dels seus personatges; Rodoreda aconsegueix transformar al lector en un confident involuntari que viu l'angoixa dels personatges amb només la paraula, els símbols i les imatges.
La innociència i el mal sempre apareixen relaciontats d’una forma tràgica.
Les seves obres es caracteritzen per l'ús de personatges principals femenins, aquest fet va provocar que s’associés Rodoreda a un moviment feminista.
Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes a la vegada que també ha rebut nombrosos premis com els Jocs Florals, el Premi Sant Jordi, el Premi Ramon Llull i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectoria.
Moltes de les seves novel·les han estat adaptades al cine o a la televisió.
Entre les seves obres més importants destaca La plaça del diamant (1962), Mirall trencat (1974), Aloma (1938), El carrer de les Camelies (1966) i El jardí aprop del mar (1967), entre altres.
La plaça del diamant és considerada la millor novel·la i la lectura obligatoria de molts centres d’ensenyament. La novel·la es situa a mitjans del segle XX, concretament a la segona república , la guerra civil espanyola i la postguerra.
Presenta la vida d’una noia del barri de Gràcia de Barcelona, Natàlia.
La trama presenta les primeres alegries – transformades ben aviat en dificultats- del seu matrimoni amb en Quimet, un personatge egoista i neuròtic que l’anomena sempre “Colometa” fins a l’existència més tranquila, al costat del seu segon marit, l’Antoni.
Comentari de la novel·la
És la primera novel·la que reconeix com a pròpia. Presenta a una adolescent sensible i idealista que s’enamora del germà de la seva cunyada, que ve de visita des de Sud-Amèrica, on ha fet fortuna.
Trobem que hi ha una relació amorosa finalment decebadora ja que ell ja està promés.
A la vegada ens narra la malaltia i al mort del fill del seu germà i la seva cunyada, l’empobriment de la família i la pèrdua de al casa amb el jardí on viuen tots
...