PERDRE LA PELL

PERDRE LA PELL. Marta Allué

El llibre que he triat s’anomena Perdre la pell, va ser escrit per Marta Allúe i editat per Seix Barral Editorial l’any 1996.

Perdre la pell és un relat en primera persona, que explica les vivències reals de l’autora després de patir una tràgica experiència que canvia la seva vida per complet. El llibre parla de com Marta Allúe té un accident que fa que pateixi cremades a més del 80% del seu cos. D’aquesta manera, el llibre parla de la seva vivència des de que torna a la consciència, tots els moments patits a la UCI de l’hospital, i la posterior recuperació a planta. Aquesta autora és una reconeguda antropòloga social espanyola, especialista en tot el món de la medicina. A partir de la seva experiència després d’haver patit l’accident, Allué fa unes aportacions molt interessants i importants sobre el tema que aborda en aquest llibre.

El fet de poder parlar en primera persona sobre un fet com aquest, aproxima al lector a qualsevol vivència fent-la gairebé real i posant-se totalment en paper de la persona afectada. A part, les aportacions que pot fer l’autora sobre el tema en concret també ens ajuden a fer una crítica personal sobre la manera de reballar dins la sanitat i de com hauria de ser i és la relació dels professionals de l’àmbit amb els pacients.

Així doncs podríem dir que aquesta obra és una vivència real de l’autora que ens para del transcurs duna dura rehabilitació després de que ella mateixa patís un greu accident que la deixa penjant entre la vida i la mort. El llibre pot estar dividit en dues parts. La primera, des del moment en que Allué pateix l’accident fins que torna a ser conscient ja la sala de cures intensives de l’hospital de la Pau de Madrid. Allà passa bastants mesos ingressada i durant el transcurs d’aquests, Marta ens explica les seves experiències sobretot a nivell mèdic i de cures cap a la seva persona. La segona part parla més de tota la seva rehabilitació quan ja està a planta, aquesta és una part molt dura ja que després d’haver creat un vincle amb els cuidadors de la UCI a la Marta se li fa un món el tornar a començar fora d’allà, amb altres tècniques de rehabilitació. A art a partir d’aquí ha de fer un gran esforç ella mateixa per a poder tornar a moure les extremitats, a tenir mobilitat del cos i a poder incorporar-se amb normalitat. A partir d’aquí va evolucionant la seva recuperació tant a nivell fisioterapeuta com quirúrgic, ja que es trasllada a Texas per a poder fer-se operacions estètiques per a millorar el seu aspecte després de les cremades.

A més de les dues parts diferenciades a la rehabilitació de la Marta, cal afegir que s’ha d’analitzar aquesta rehabilitació des de tres vessants, la part física, la part psicològica i la part social. És molt important fer aquesta diferenciació ja que són vivències totalment diferents, però que les pateix la mateixa persona en un moment determinat de la malaltia. En el cas d la Marta, la part física la pateix des del principi, ja que té el 80% del seu cos cremat. Això li produeix molt dolor i per aquest motiu la tenen sedada. A part, això desencadena haver d’amputar-li dits i els pits. Per altra banda, també hi ha la part de la postura, ja que li costa molt la reincorporació i finalment, les múltiples intervencions quirúrgiques, que també l’afecten físicament.

Pel que fa la dimensió psicològica, és una part molt complicada en la rehabilitació d’una persona. Des del principi quan escolta el que li ha passat, la Marta comença a sentir molta por, ja no tant per morir sinó per a sentir dolor, per a sentir que s’esgoten les seves forces, por al sofriment. A mesura que passen els dies, comença a haver-hi una certa esperança de que podrà sobreviure, i aquí és on hi ha la barreja de sentiments contradictoris que l’esgoten i que xoquen dins el seu cap. Comença a patir moments de depressió, expressa que el viure per a ella no justifica el sofriment que pateix. No té por a la mort, sinó que el que té por és del sofriment continu.

Finalment la dimensió social, en la qual Allué ens mostra la seva por al rebuig de les persones que l’envolten, al rebuig dels seus fills per haver canviat d’aspecte. Al despreci dels demés després de l’accident. Molts d’aquests aspectes venen donats de la percepció que té la mateixa persona del què li està passant i al seu rebuig cap a això.

A part de les seves vivències personals amb la malaltia la Marta també

...