EDAT MITJANA MUSICA.

MÚSICA EDAT MITJANA

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA MEDIEVAL

                        Predomini de la music religiosa sobre la musica profana[pic 1][pic 2]

Característiques                 Representada pel cant gregorià i la polifonia [pic 3]

Predomini de la música a capella per damunt de la musica instrumental

En aquella època l’únic instrument, que es considerava era la veu, no es podia entrar cap instrument a l’església, per que es considerava que estaven relacionat amb el diable.

CANT GREGORIÀ

Apareix al segle X-V

El seu origen es als monestirs i a les esglésies

Els monjos resaven cantant

El cant representava a totes les esglésies

Inicialment el cant gregorià era anomenat CANT PLA

Segles mes tard el cant gregorià es va passar a anomenat cant gregorià en honor al papa Gregori I qui va ser el papa que va manar recopilar totes les melodies gregorianes per unificar l’església. Aquesta recopilació va durar dos segles.

Cantors papal→ van ser enviats per recopilar tots els cants

El monjos del monestir eren els que escrivien la melodia amb notació de tetragrama ( sistema de quatre línies)

Neumes→  representaven l’altura dels sons

Amb la recopilació es va recollir en dos llibres:

• EL GRANDUALE ROMANU→ en aquest llibre es recollia els cants de la MISA

Dos tipus de cant:

• CANTS DE L’ORDINARI (KYRIE, GLORIA, CREDO)
• CANTS DEL PROPI→varien segons l’any litúrgic segons la festivitat (AL·LELUIA, COMUNIÓ)

• ANTIPHONAE ROMANUM→ recollia els cants del OFICIS que son plegaries que els monjos fan al llarg del dia

CARACTERÍSTIQUES DEL CANT GREGORIÀ

Text en llatí, llengua de l’església

Era un cant monòdic (1 sola melodia)

Te un àmbit reduït (no sobrepassa una 8a)

Esta a cantat a CAPELLA normalment per homes

El ritme no sol ser marcat

ESTILS DEL CANT GREGORIÀ

En una melodia gregoriana es poden combinar 4 estils:

Sil·làbic→ 1 nota = 1 síl·laba

Neumàtic→ 2/3 notes = 1 síl·laba

Melismàtic→ 4 o més notes = 1 síl·laba

Salmòdic→ mateixa nota = diferents síl·labes

El cant gregorià es pot interpretar de tres maneres:

• Solista→ el capellà canta sol
• Responsorial→ alternança entre solista y cor
• Antifonal→ alternança de dos cors

TROPS I SEQÜENCIES

Són complements posteriors a la aparició del cant gregorià.

Es va utilitzar, fins que es va crear el CONCILI DE TRENTO (intent d’unir el poble amb l’església), però l’església els va prohibir.

TROPS→ consistien en intercalar textos nous en les melodies gregorianes que ja existien sobre els KYRIES (primer cant de l’ordinari)

SEQÜENCIES→ tipus de TROP que consisteix en aplicar un text nou un melisma molt llarg que apareix sobre l’ultima síl·laba.

El concili te Trento va eliminar totes menys 4:

(PASCUAL)

(PENTECOSTES)

(CORPUS)

(MISSA DE DIFUNTS)

L’ESCRIPTURA MUSICAL

La teoria de la música grega va ser introduïda per tres teorics:

• BOECI→ explica la música en un llibre (INSTITUTIONES MUSICAE (484-524)) explica el creament i el fonament de la música.
• CASIDOR
• Martianus CAPELLA→ fa un llibre que introduiex a les SET ARTS LIBERALS que eren bases de l’ensenyament.

Agrupades en:

• TRIVIUM
• QUADRIVIUM

NOTACIÓ NEUMATICA→ Apareix al S. IX que estava basat en uns signes anomenat NEUMES:

• Virga→ representava el so agut
• Punctum→ representava el so greu

Aquest signes es recollia en un llibre anomenat: ANTIFONARI DE LLEÓ

S. XI un monjo anomenat GUIDO D’AREZZO, li dona una empenta a l’escriptura musical.

Va establir un sistema de notació sobre un tetragrama.

Va donar nom a les notes com avui dia les coneixem, ho fa a partir de l’HIMNE DE SANT JOAN BAPTISTA.

Va ser el primer que utilitza un signe/ lletra, al començament d’un tetragrama que nosaltres coneixem com clau.

Síl·labes musicals: UT, RE, MI, FA, SOL, LA, SI,

MONODIA PROFANA: TROBADORS I JOGLARS

La música profana apareix al segle XI, aquesta música surt amb la finalitat de entretenir. Els textos de la música profana no son religiosos.

La música profana, esta escrita en llengües pròpies o de cada país.

Les cançons, explicaven: llegendes, histories d’amor, miracles, batalles i guerres de l’època i romanços.

La música profana, SEMPRE estava acompanyada d’instruments, aquestes cançons es podien escoltar, en castells i en places de poble.

GOLIARDS

Els goliards eren frares i sacerdots que havien abandonat la seva vida a l’església, i van de poble en poble demanant allotjament i menjar a canvi dels seus càntics, eren seguidor del bisbe GOBIES, cantaven i recitaven en llatí.

El repertori de les seves cançons era: amor, vi, la natura i sàtira ( critica en contra als estaments religiosos i socials)

CARMINA BURANA→ manuscrit de 25 poemes escrits per ells que es va trobar a un monestir.

...