ClubEnsayos.com - Ensayos de Calidad, Tareas y Monografias
Buscar

ESQUEMA HISTÒRIA DE LA MÚSICA Edat Antiga (4000aC-400dC):


Enviado por   •  28 de Marzo de 2021  •  Apuntes  •  1.835 Palabras (8 Páginas)  •  174 Visitas

Página 1 de 8

ESQUEMA HISTÒRIA DE LA MÚSICA

  1. Edat Antiga (4000aC-400dC):

Cerimònies socials de tipus ritual i màgic.

  1.  Música a l’antiguitat.
  • Prehistòria:
  • Veus i objectes rudimentaris.
  • Instruments de percussió i corda.
  • Rituals de caça i festes al voltant del foc.
  • Música que imiten els animals.
  • Manifestacions de sentiments distingits de la parla.
  • Civilitzacions antigues:
  • Extrem Orient:
  1. Xina: petits instruments de vent. La música ocupa un lloc destacat a la cultura i la societat. La melodia té cinc notes (pentatonia).
  2. Índia: llibres dels Vedes amb himnes i cançons vocals on l’escriptura es feia amb esquemes melòdics basats en notes donades i, a partir d’aquí, el músic improvisava.
  • Pròxim Orient:
  1. Egipte: importància a la música. Transmissió oral gràcies a l’escriptura jeroglífica. Instruments: arpes, lires, flautes i instruments de percussió.
  2. Mesopotàmia: influenciada per cultures diferents. Instruments: flautes, cròtals o campanes de bronze.
  1.  Antiga Grècia.
  • Influència de Mesopotàmia, Egipte, Índia, Xina i Roma.
  • Fonament de la cultura occidental.
  • Mousiké.
  • Capacitat d’influir en l’ànima i el cos.
  • Una forma pròpia d’educació.
  • Un paper important dins la societat i present a molts àmbits.
  • Apareixen les primeres notacions i referències musicals en literatura.
  • Musica vocal homòfona.
  • Els cors formen part de la tragèdia grega.
  • Instruments: lira, cítara, aulos, krótala, Tympanon.
  1.  Música cristiana.
  • Música a Bíblia amb la funció de lloança, adoració i glorificació de Déu.
  • Llibre dels Salms🡪 una exhoratació de lloança a Déu amb cants grupals i instruments de vent, corda i percussió.
  • Música al servei del culte i esdeveniments importants en la vida del poble.
  • La música es transmetia de forma oral.
  • Nou Testament: forma de culte a Déu amb preponderància de la música vocal.
  • Papir d’Oxirinc: primers exemples. S’hi trobà un manuscrit d’un himne cristià amb lletra i notació musical. Cant de la lloança a la Trinitat (en grec i notació alfabètica grega).
  • Divisió de l’Imperi Romà, cant cristià a Europa Oriental en grec, cant en bizantí; Europa Occidental en llatí, pas previ al cant gregorià.

  1. Edat Mitjana (S.V a S.XIV):

Predomina la música religiosa. Naixement de la música popular.

  1.  Cant Gregorià.
  • Papa Gregori I fa una reforma de la litúrgia romana per unificar-la a tot l’Occident.
  • Es crea l’Schola Cantorum i es difon per tota Europa. Aprenentatge del cant i la teoria musical.
  • Repertori adaptat a les festivitats de l’any.
  • Notació pneumàtica.
  • Trets musicals:
  • Cant monòdic a capella de ritme lliure.
  • Interpretat per homes
  • En llatí.
  • Música modal (8 modes).
  • Alternança de sant sil·làbic (cada nota-una síl·laba), cant melismàtic (mateixa vocal d’una síl·laba fa moltíssimes notes) i pneumàtic (una combinació del cant sil·làbic i el melismàtic).
  • Responsorial, antifonal o directe.
  1.  Inicis polifonia-Ars Antiqua.
  • Polifonia d’Aquitània: S. XII al sur de França.
  • Dues tèniques: l’organum  i el discantus, sobre melodies gregorianes i altres de nova creació.
  • Polifonia de Notre Dame: finals S.XII-XIII. París.
  • Estil polifònic més grandiós.
  • Difusió cap a Anglaterra i Espanya.
  • Cants responsorials de Missa amb més de dues veus.
  • Manuscrits de Montpeller: conjunt d’obres polifòniques a l’estil de Notre Dame.
  1.  Inicis polifonia-Ars Nova.
  • Primeres misses polifòniques.
  • Missa de Tournai: primera missa polifònica coneguda que abasta més d’un estil polifònic.
  • Guillaume de Machaut: autor de la Missa de Notre Dame, la primera missa polifònica coneguda amb autor.
  1. Música profana medieval.
  • Música profana feta per trobadors, cantautors i poetes que pertanyien a la noblesa.
  • Joglars: intèrprets de les composicions dels trobadors que pertanyien a estaments socials humils.
  • Ús de llengües romàniques autòctones com el francès, germànic, castellà o el català.
  • Cant acompanyat d’instruments com la dolçaina i l’arpa amb una riquesa rítmica.
  • Guillem de Berguedà (trobador) o Alfons X el Savi (rei).

  1. Edat Moderna (S.XV a S.XIX):

Música per al temps d’oci de l’aristocràcia.

  1.  Renaixement.
  • Itàlia.
  • Inicis de la Edat Moderna.
  • Sortir de la foscor de l’edat Mitjana.
  • Neix l’humanisme.
  • Fets: revolució artística i cultural.

Característiques musicals Renaixement:

  • Època daurada de la polifonia.
  • Inici de la consciència harmònica.
  • Accents musicals basats en text i amb gran riquesa prosòdica.
  • Consolidació del pentagrama de 5 línies.
  • Musica religiosa: misses i motets en llatí i corals en alemany.
  • Música profana vocal i instrumental distinta a cada indret, feta amb llengües romàniques i amb una dansa lligada a la música.
  • Instruments: corda punxada i viola de gamba en música popular.
  • Alguns músics: Palestrina i Mateu Fletxa el Vell.
  1.  Barroc.
  • Música culta de temàtica no religiosa.
  • Període de monarquies absolutistes.
  • Barroc= sobrecarregat, poc natural, artificiositat.
  • Esfondrament de la filosofia vers la ciència.
  • Coincideix amb la reforma catòlica= Concili de Trento.

Característiques musicals Barroc:

  • Època del baix continu i el contrapunt vocal.
  • Dificultat harmònica i melòdica produïda per l’artificiositat.
  • S’ensenya música a l’església, la cort i la burgesia.
  • Neix la orquestra de corda completa, instruments de vent i timbals.
  • Gèneres: òpera, passions, oratoris i cantata.
  • Compositors: Bach i Händel.
  1.  Classicisme.
  • Clàssic= proporcional, senzill, comprensible.
  • Equilibri de forma, contingut, sentiment i raó.
  • El mode de vida es decanta per la senzillesa i la naturalitat.
  • Coincideix amb la Il·lustració.
  • Ruptura de la societat estamental amb la revolució francesa.
  • Rousseau li dona importància a la música.

Característiques musicals Classicisme:

  • La melodia té un ritme regular.
  • Auge de la música pura, del sinfonisme i de la música de cambra.
  • La música és present a la nova burgesia (cafès, salons, petits cercles socials, etc.).
  • El música fa feina a canvi d’una remuneració, per tant, neix la figura del solista i del geni musical.
  • Hi ha una gran presència de música de cambra i òpera.
  • L’òpera és més acceptada i neix el gènera d’òpera buffa.
  • La polifonia està en decadència.
  • Es composen obres sacres que compaginen solistes amb cor i orquestra.
  1. Edat Contemporània-Actualitat (S.XIX):
  1.  Romanticisme (S.XIX). Música per a tota la burgesia.
  • Neix a Alemanya i abasta tot el segle XIX.
  • Romanticisme= expressivitat, sentiment.
  • És l’expressió del jo, el subjectivisme i l’emoció.
  • La cultura s’independitza del mecenatge, L’escriptor i l’artista reivindiquen la seva funció social i exigeixen una recompensa econòmica del seu treball.
  • Hi ha llibertat creativa, és dir, l’obra ha de ser original, creativa i imaginativa.
  • Hi ha una visió malenconiosa de la vida.
  • El nacionalisme es manifesta en l’interès per la història i els costums propis de cada poble.

Característiques musicals:

  • Canvis de tempos, intensitat i velocitat.
  • Gran orquestra simfònica vs. Piano (romanticisme mitjà amb Mendelssohn).
  • Nacionalisme (romanticisme tardà amb Txaikovski).
  • La música sacra ja no és tan present però es recupera la tradició del renaixement.
  • Es recupera l’escriptura coral a capella amb la importància actual del sentiment.
  • Els grans compositors s’han convertit en professionals.
  • Serà un pont amb les músiques del segle XX: Postromancitisme amb Strauss i l’impressionisme amb Fauré.

  1.  Avantguardes (S.XX). Totes les capes socials tenen accés a la música.
  • Hi ha un plurasime d’estils amb la seva constant evolució.
  • Strauss marca la frontera del romanticisme tardà amb la nova onada.
  • Els esdeveniments històrics com la revolució tecnològica marquen tendències.
  • Hi ha una obertura a nous elements tímbrics, rítmics i harmònics.
  • Hi ha la revolució tecnològica.
  • I també té diferents èpoques de transgressió sonora:
  • 1920-30🡪 expressionisme/dodecafonisme/atonalisme amb Shoenberg.
  • Finals dels 30🡪 neoclassicisme que torna a la tonalitat amb Stravisnsky.
  • 1950…🡪 darreres tendències= els -ismes, com poden ser sons de la natural, l’atzar o noves grafies.

...

Descargar como (para miembros actualizados)  txt (9.1 Kb)   pdf (103.3 Kb)   docx (15 Kb)  
Leer 7 páginas más »
Disponible sólo en Clubensayos.com