Galetes Trias

TRIAS GALETES BISCUITS, S.A.

Quan Joaquim Trias va tornar de la seva estada a Barcelona per aprendre l'ofici de forner, difícilment hauria imaginat que la botiga que va decidir obrir a Santa Coloma de Farners el 1908 arribaria a convertir-se en una de les marques de galetes més conegudes de tot Catalunya. Molt menys encara que seria un deliri per als japonesos, ni que podria suportar una dura recessió econòmica amb nombres en positiu.

Arran de la crisi de 2008, no se’n va deslliurar de perdre part del negoci i les vendes van caure un 8%. El 2010 els ingressos van remuntar un tímid 1% fins a assolir els 4 milions d'euros. En 2013 van aconseguir seguir amb aquesta tendència i aconseguir una facturació de 4.650.000 milions d'euros. I és que Galetes Trias ha aconseguit traspassar fronteres, passant de ser un producte estrella dins del territori català a créixer gràcies a la innovació i la internacionalització.

Una empresa d'arrels familiars

“Joaquim Trias era un senyor que va decidir renovar l'empresa familiar i deixar de fer pa per dedicar-se a les galetes. Es va inventar quatre receptes diferents, les mateixes quatre galetes que avui encara venem sota el nom de Galetes Trias”. Descripció breu i concisa, però suficient per fer-se una idea de com l'esperit tradicional és un dels elements que ha portat a l'èxit a aquesta companyia. Són paraules de la directora comercial i d'exportació, Maria Trias, besnéta del creador de la marca i qui lidera ara la companyia al costat del seu pare i germà, tercera i quarta generació de la família.

“Originalment eren Joaquim Trias i el seu germà qui havien de donar continuïtat al negoci”, explica la directora, “però per diverses discrepàncies va ser Joaquim qui va decidir començar de zero i reobrir un local on hi havia abans una pastisseria i passar a centrar-se en les galetes, deixant de costat els queviures que fins al moment havien venut”.

El bon impuls que va agafar la botiga va fer que arribessin a la dècada dels 70 amb la tercera generació al capdavant i la necessitat de reinventar-se amb la implantació en els supermercats. Així és com es pren la decisió d'adquirir un terreny per construir una nova planta més gran, on explica Trias que es va instal•lar “un forn elèctric que permetia passar de fer galetes artesanals a industrials sense fer decaure la qualitat”. Tot un encert a l'hora d'apostar per la innovació tecnològica que avui encara mantenen i que els ha permès arribar a ser capdavanters al mercat.

Producte de proximitat i tecnologia innovadora

“Ara les galetes no són artesanals ni fetes a mà”, repeteix Trias, “però la matèria primera continua sent bona i de proximitat”. Assegura que només treballen amb ametlla mediterrània i que rebutgen els conservants i els additius. Únicament incorporen edulcorants artificials, un petit detall que no els permet etiquetar com a 100% naturals.

Així doncs, no hi ha més secret en el triomf de Galetes Trias que “la farina, l'ou, l'oli de l'ametlla i una mica de nata”, enumera, però també en la maquinària: “En el nostre cas, automatitzar els processos va significar usar tecnologia pròpia. Les nostres galetes són molt diferents, per la qual cosa els mecanismes que hi ha al mercat no serveixen i hem de subcontractar enginyers per adaptar-los. Amb els neulets, per exemple, vam haver de fer una inversió important per tenir una màquina que els emplenés i els emboliqués”.

La innovació tecnològica arriba, fins i tot, a les fases de revisió i embalatge. Un control de raigs X i un detector de metalls verifiquen que no hi hagi cap impuresa, i un sistema d'injecció lenta de nitrogen permet que l'envàs tingui el marge d'un any de caducitat. L'anècdota d'aquests dos processos, apunta Trias, és que són tan singulars que fins i tot han cridat l'atenció d'enginyers del Japó.

Els avis i la caixa de llauna: la imatge de Galetes Trias

L'empresa té 30 galetes i 80 referències diferents entre paquets, borses i pots a granel. Però amb tota aquesta diversitat, les caixes de llauna continuen sent un referent de la marca.

Gràcies a elles, van saber fer negoci fa uns 20 anys, amb el disseny dels envasos turístics: “El primer va ser el de Gaudí i Barcelona, molt buscat pels japonesos. Després van venir les caixes de Girona, la Garrotxa, Santa Coloma de Farners... Això ens ajuda molt, ja que resolem el problema de ser un producte estacional, amb el 40% de les vendes per Nadal, i ampliem els ingressos a l'estiu”.

Hi ha també caixes per a les grans superfícies i per al petit comerç, diferenciades i adaptades al tipus de consumidor habitual en cadascun d'ells. Trias explica que va ser una demanda del sector gourmet i les botigues tradicionals al veure que els supermercats oferien els mateixos envasos que ells, però a un preu més reduït. Per posar remei i evitar que caiguessin les vendes en aquest sector, es van crear formats diferents: “Canvia la presentació, és més luxosa i amb més varietat de galetes. És un extra que justifica el preu i que el comerç de barri agraeix”.

I sigui quin sigui el format, no pot faltar el logotip amb els famosos avis. “Va ser un encàrrec a un pintor”, relata l'encarregada comercial, “però que no va signar pel fet de ser una còpia d'un quatre anglès. A més, està modificat, perquè la caixa que els ancians porten a les mans era un cofre, i les galetes que es veuen sota eren monedes”.

A la recerca d'un client més jove

En tota la història de l'evolució dels formats i les galetes de la marca gironina, prenen un paper destacat les últimes tendències en alimentació que han augmentat la demanda de productes ecològics i baixos en sucre. S'han sumat amb una nova línia anomenada Triabé, amb unes galetes energètiques i unes altres de sadollants. Malgrat tot, Trias reconeix que “no han funcionat massa bé”.

A més d'adaptar-se a les noves necessitats del consumidor, l'objectiu d'aquesta línia de galetes sense sucre i sense gluten era la de captar un client més jove que Galetes Trias no té com a habitual. És una conclusió extreta

...