Hitler

Has tardat massa, germana». A la Gabriela, li venia a la memòria la fesomia de la dona mentre posava les mans —de dits llargs, una mica tremolosos— sobre els polsos del petit, el qual se la mirava a punt de plorar. «El mal que té el teu fill no el sap guarir cap metge». I una Gabriela esfereïda havia escoltat allò que feia temps li ballava pel cap. La criatura era sota un influència malèfica —i, en explicar això, el rostre de la dona traslluïa un patiment intens—, un poder que se li menjava la vigoria i era a punt de destruir-lo. Només descobrint qui era la persona que li volia mal, es podria conjurar la força pestilencial i nefasta. * * *

En arribar al cafè de Silveri, l'Adelaida ja va trobar el gendre i la consogra entre les persones, una dotzena escadussera, que esperaven l'arribada de l'autocar, la major part de les quals havien de ser citades, mesos més tard, a declarar en el procés. * * *

El xofer frenà, l'autocar es va parar davant mateix del cafè; la gent eixí de l'establiment i s'acostà a la part davantera del vehicle a rebre els viatgers, que ja començaven a baixar. El Marcel•lí, la seva mare i l'Adelaida fitaven el rectangle de foscúria de la porta on les ombres dels passatgers adquirien un cos, unes fesomies en ser tocats per la llum del fanal penjat sobre el rètol del cafè. En l'estret passadís entre els seients, dreta darrera el petit, una Gabriela aterrida i amarada d'odi, repetia interiorment les paraules de la bruixa: «La primera persona que s'acostarà a besar el xiquet quan arribareu a la vila, és la que li dóna mal». Fou la darrera d'eixir. «Potser per això, senyor jutge —diria el cobrador mesos després, durant el procés— ningú no s'adonà, fins que esclafí aquell horrible crit d'agonia, que la Gabriela, vull dir l'acusada, duia a la mà una navalla d'afaitar oberta».

...