Accidents nuclears

Accidents nuclears

-12 de desembre del 1952. Chalk River (Canadá):

És el primer accident nuclear de la Historia. Chalk River era una central d’investigació on es treballava amb l’energia nuclear. La central nuclear era del tipus de centrals amb reactor d’aigua a pressió (PWR). El reactor feia 10 anys que funcionava i aquell 12 de desembre començava a fallar els sistemes d’apagat i la reacció en cadena va augmentar el doble en el reactor. L’accident es va produir en un reactor NRX. Va ser classificat de nivell 5 en la escala INES.

En mig d’aquesta situació, van decidir obrir les quatre valvules de contenció que regulaben la pressió del sistema de refrigeració provocant explosions d’hidrogen, que no sols va destruir el nucli, sino que van fer volar una cúpula de més de 4 tonelades. El combustible va ser alliberat i va contaminar un millió de litres d’aigua. Va haber que bombejar-les en rases poc profundes.

Va ser netejada sense provocar ferits greus, però els encarrgats de descontaminar el recinte van tindre un seguiment médic. Tampoc es van registrar fugues radioactives.

Sis anys desprès, les barres metaliques es van sobrecalentar, yna de les barres es va encendre dins del reactor nuclear, en el nucli, mentres s’estava extrayent. La cremada de la barra sobrecalentada va donar origen a una serie de processos de fissió, produint partícules alfa per tot el interior del reactor. El sistema de ventilació es va quedar atascada en la posicio oberta. Va ser contaminat una important zonad’accés al edifici del reactor

Les conseqüències dels dos accidents van ser que més de mil persones van ser necessaris per la neteja de la central, dins d’aquest homes, 600 homes van ser necessaris per a la neteja del reactor. Pocs homes van ser exposats a la radiació molt de temps. No hi havien efectes sobre la salut causat per les exposicions a la radiació. Igualment, no es sap res perque no es va fer cap seguiment médic a la gent exposada a la radiació, per a futures aparicions de càncer.

Encara avui en dia aquesta central s’utilitza tant com en investigació com en producció. En aquesta central es traballa el molibdè-99, per a produir tecneci-99, el isotop més important per a la medicina nuclear. La central produeix una tercera part de suministre mundial de isotops per a l’aplicació de medicina nuclear. Cada dia la central produeix els isotops necessaris per a 20.000 trataments médics.

En maig del 2009, es va realitzar una aturada de 15 mesos, la causa era que es va detectar aigua pesada en una mostra recollida en una línia de drenatge. Es va finalitzar la aturada a l’agost de 2010.

-29 de setembre del 1957. Mayak (Rusia):

Era una central de aigua a pressió (PWR). Va ser construit amb molta pressa i en secret, com part del programa nuclear de la Unió Sovietica. Aquesta planta era per utilitzar el plutoni per crear armes. Van ser construit cinc reactors nuclears per aquest motiu.

Durant els primers anys d’operacions, es va alliberar una enorme quantitat, encara impossible de determinar, d’aigua radioactiva que va parar als llacs propers a la central i el riu Techa, que desemboca el riu Obi. Amb el pas del temps, van cambiar de material i van passar a les armes decomissades i als residus de reactors nuclears.

Però el 29 de setembre de 1957, quan una fallada en el sistema de refrigeració d'un tanc que emmagatzemava desenes de milers de les tones de residus nuclears dissolts va causar una explosió no nuclear que va tenir una força estimada en aproximadament 75 tones de TNT (310 GJ), que va alliberar aproximadament 20 milicurie (mCi) de radiació.

Aquesta explosio es va produir de principalment de nitrat de harmònium, que s’utilitza com agent oxidant en les explosions i per a bombes. Aquest material es considerat com a material explosiu i es descomposa per la detonacio a velocitat moderada (3200 m/s). Es un explosiu terciari (es necessita que el detonin).

Almenys 200 persones van morir a causa de la radiació, 10,000 persones van ser evacuades de casa seva, i 470,000 persones van estar exposades a la radiació. Els habitants del voltant de la central de Mayak, pateixen malalties terribles com: Leucèmia, càncer, problemes en els ossos, problemes circulatoris i els nadons neixen amb deformacions.

Situat en un nivell 6 de l’escala INES, El règim soviètic va mantenir en absolut secret aquest accident. Les primeres informacions serien revelades només a partir de 1976 per un biòleg rus

En 1967, una sequia va evaporar gran part de la contaminacio, però un tornado ho va tornar a la Terra amb una pluja de cesio-137. A prop de 42.000 persones van ser afectades.

A més a partir de 1951 es va utilitzar com a dipòsit de deixalles nuclears al Llac Karachay de la planta, avui dia es el llac "més contaminat" de la Terra amb una radiació de 4.400.000 TBq (terabecquerel).

-10 d’octubre del 1957. Windscale-Sellafield (Regne unit)

Windscale era una central nuclear secreta amb fins militars. Aquesta central produia plutoni per investigación i per fer submarins nuclears. Amagat durant anys, el accident va obtenir un nivell 5 de la escala INES. Es tracta del pitjor accident registrat en Regne Unit.

Es va produir un incendi en el nucli d’un reactor. Els operadors no estaven segurs que fer pel que fa a l'incendi. Primer, van intentar d'apagar les flames posant els ventiladors a tota potència i incrementar la refrigeració, però això va dispersar les flames.

Despres, van intentar apagar el foc amb dioxid de carboni. Van utilitzar 25 tones de dioxid de carboni, però no arribava al foc. L’urani estava cremant-se a 1300 ºC. Més tard, van decidir utilitzar l’aigua per apagar el foc. Però tampoc va apagar el foc.

Finalment, van decidir tancar el sistemes de ventilació perque el foc agafava oxigen com podia. I juntament amb l’aigua el foc s’anava apagant a poc a poc. El foc va estar actiu durant 16 hores.

Aixo va produir una escapament radioactiu de més de 300 kilometres. El nuvol radioactiu creat per el escapament portava Cesi-137, Xenó-133 i Iode-131 es va expandir per tota Europa, arribant a Suissa. La radiació més perillosa és l’iode-131 que provoca cáncer de tiroides

Ningu va ser evacuat de la zona, pero hi va haber una preocupació per la llet perque

...