Classificació de les sensacions

es sensacions són la principal font d'informació que tenim sobre el nostre entorn, tant intern (el propi cos) com extern (el món que ens envolta). Mitjançant les sensacions arriba al cervell tota la informació que permet als individus orientar-se i vincular-se amb la realitat.[1]

Classificació de les sensacions

Interoceptives:Són les que provenen del prop medi intern de l'organisme i de l'estat dels processos interns del mateix. Es tranmeten per via del sistema nerviós autònom i són les sensacions més difuses i menys conscients com ara el malestar, la comoditat o la tensió. susciten un comportament orientat a satisfer les necessitats o eliminar els estats de tensió.

Propioceptives: Aporten informació sobre la situació del cos en l'espai i la postura de l'aparell motriu, assegurant la regulació dels nostres moviments. Els seus receptors es troben als músculs i superfícies articuladores. En aquest sentit trobem les sensacions referides a l'equilibri transmeses via el nervi vestibular (al nervi auditiu) i en estreta relació amb el sistema visual.

Exteroceptives: Referides a l'obtenció de senyals procedents del món exterior, que són la base del coneixament conscient. Es podrien dividir en diferents subgrups.

Sensacions per contacte: Requereixen l'aplicació directe de l'òrgan receptor a la superfície del cos que les engendra per aparèixer (gust i tacte).

Sensacions intermèdies o intermodals: Com percebre certes olors fortes, sons estridents o llums intenses.

Sensacions a distància: Òrgans que actuen mitjaçan reu interval d'espai (olfacte, oïda i vista).

Tipus inespecífic: Com per exemple la fotosensibilitat de la pell, la capacitat de l'epidermis per percebre els colors).

Percepció

El reconeixement d'un lloro es faria per la confrontació entre la informació sensorial i l'experiència anterior

Article principal: Percepció

És la interpretació de la informació sensorial i es relaciona directament amb els processos de pensament ja que requereix de les pautes d'experiència anterior, perquè en unificar els grups d'indicis essencials i bàsics, confronta el conjunt de trets percebuts amb els coneixaments anteriors vers l'objecte o la situació. D'aquesta confrontació neix el reconeixement de l'objecte [1]

Processament de la informació sensorial

Els sistemes sensorials tradueixen l'energia física que reben de l'ambient en energia neural, és a dir, en potenciar els axons del sistema nerviós. És el procés conegut com a transducció.

Estructura dels sistemes sensorials

Consten de:

Cèl·lula receptora, encarregada de fer el procés de transducció.

Neurona sensorial, si la cèl·lula receptora no té el seu propi axó.

Conjunt d'estructures accessòries que ajuden a modificar la naturalesa de l'energia física abans d'arribar a la cèl·lula receptora.

Receptors sensorials

Els receptors de llengua estan especialitzats en la transducció de determinats estímuls, diferents dels d'altres òrgans com els ulls.

El procés de transducció comença quan l'energia física arriba a la cèl·lula receptora de l'òrgan sensorial encarregat a fer la transducció. Cada estímul és adequat per a cada sistema sensorial i quan arriba al receptor, la cèl·lula respon amb un canvi de potencial, un canvi lent en relació al potencial de repòs de la cèl·lula.

Via sensorial aferent

El camí que segueix la informació, les vies sensorials aferents, poden partir de l'òrgan receptor, passar

...