EL MODERNISME

EL MODERNISME

Fou un moviment cultural que es donà a Catalunya en el tombant del segle XIX i principis del segle XX i que coincidí i es relacionà amb altres modernismes sorgits a Europa en el mateix període.

El Modernisme va començar a quallar a partir del 1891-92:

“L’avenç” agafa agressivitat.

Els diaris “La Vanguardia” i el “Diario de Barcelona” promocionaran els modernistes més destacats.

Dues revistes són els vehicles d’expressió d’aquesta etapa: “Joventut” i “El Poble Català”.

Obres:

- ELS SOTS FERÉSTECS. (R. Casellas)

- SOLITUD. (V. Català)

- JOSAFAT. (P. Bertrana)

- L’AUCA DEL SR. ESTEVE. (S. Rusiñol)

- MARINES I BOSCATGES. (J. Ruyra)

- LES DISPERSES. (J. Maragall)

- LA VIDA I LA MORT DE JORDI FRAGINALS. (Pous i Pagès)

Modernisme i societat.

A) L’aparició del Modernisme coincidí i en part s’explica per la situació de canvi de la societat catalana de l’últim quart del segle XIX. La industrialització de Catalunya comportà transformacions socials. Un grup d’intel•lectuals sorgits de les files de la burgesia s’enfrontà críticament a la seva pròpia classe, reclamà un lloc dirigent en la cultura i propugnà la MODERNITZACIÓ total i profunda de Catalunya que la tragués del seu endarreriment en relació a Europa.

En definitiva en els anys 90 es produeix la ruptura i l’enfrontament de l’intel•lectual i la societat burgesa (que només ateny les coses materials). La societat rebutja L’Art Nou i l’artista en canvi s’hi refugia. De vegades cau en la bohèmia.

B) El Modernisme fou un moviment essencialment burgès: els intel•lectuals, professionals de l’art, foren d’extracció burgesa i s’hagueren d’enfrontar amb la seva pròpia classe, la qual no havia superat la mentalitat tradicionalista i localista.

Els escriptors exterioritzaren el seu individualisme i la seva inadaptació en els productes que donaren. Així els personatges literaris que van crear tenen força a veure amb frustracions, inadaptacions i individualismes.

D’alguna manera el Modernisme catalitza les relacions entre l’art i la societat, establint una sèrie de termes oposats sent el 1r element el propi de la posició modernista:

MODERNISTES vs. BURGESOS

civilització --- endarreriment artista ---- societat

progrés --- rutina novetat --- tradició

individu --- massa passió --- apatia vida ---mort

Els corrents ideològics i estètics.

A) Regeneracionistes o vitalistes.

1) Actitud d’atac a l’estructura político-econòmica de la burgesia.

2) Proposaren l’obertura de Catalunya vers una línia de progrés europeu per regenerar-la i revitalitzar-la culturalment i moralment.

3) Intentaren compaginar una doble actitud: Cosmopolita (d’obertura a Europa), nacionalista.

4) La solució no es trobava en les masses populars sinó en l’individu. Per això defensaren: l’exaltació de la voluntat i l’individualisme de l’artista.

5) Proposaren la utilització de l’ART i la CULTURA per a canviar la societat ja que són armes ideològiques al servei de la “Revolució”.

6) Els autors poden classificar-se en dos vessants: a) L’anarquitzant i republicà (Radical i antiburgès): Brossa, Cortada, P. Coromines, I. Iglésias, F. Cortiella. b) El Liberal (Conservador i crític des de les pròpies files de la burgesia): J. Maragall, M. dels Sants Oliver.

B) Esteticistes o simbolistes.

1) Partidaris de “L’art per l’art”.

2) Els autors més destacats foren A. Gual, S. Rusiñol i R. Casellas.

3) Participaren de la voluntat d’europeïtzar la cultura catalana, però desconfiaren de la capacitat de l ‘artista per a transformar la societat.

...