Modernisme

Modernisme

Moviment cultural produït a Catalunya al tombant de segle XIX-XX i que coincidí amb altres moviments similars sorgits a Europa en el mateix període.

El Modernisme català tractà d’inserir l’art en la totalitat de la vida social i abraçà totes les arts. Té punts de contacte amb els modernismes europeus, per exemple i bàsicament, la voluntat de “modernització”. Moviment complex i moltes vegades contradictori, producte d’influències diverses que pretengué transformar la societat a través de l’art i la cultura, el canvi provocà una ruptura amb el passat i la voluntat de crear una cultura nacional, autosuficient, europea i moderna. Era un procés global de renovació de la cultura.

Modernisme i societat:

Crisi sobretot pel gran procés d’insdustrialització de la societat barcelonina i de moltes altres zones de Catalunya, aquest procés comportà transformacions que afectaren l’estructura social. Barcelona i la burgesia es modernitzen i cada vegada s’assemblen més a les grans ciutats i a la burgesia europea

Un grup d’intel•lectuals sorgits de la burgesia s’enfronta críticament a la pròpia classe i reclama un lloc dirigent en la cultura i propugna la modernització de Catalunya.

L’actitud dels intel•lectuals es tradueix en tensions amb la societat burgesa, acusada d’inoperància i desinterès. El problema dels modernistes va ser la relació amb la societat en què vivien i per la qual escrivien.

El modernisme va viure en un període de crisi, de Restauració borbònica, de pacte entre els latifundistes peninsulars de l’interior i els burgesos de la perifèria. El camp patia, també una profunda crisi a causa de la fil•loxera, que juntament amb la industrialització portà l’èxode de la gent del camp cap a les ciutats, que s’engrandeixen ràpidament i apareix una nova classe social, el proletariat, fortament inadaptada. També hi ha una forta crisi financera agreujada per les guerres colonials, amb un augment de l’atur i la disminució de la producció, fet que comporta inestabilitat social (atemptats anarquistes). Crisi de confiança en el progrés científic i tècnic i sorgeixen filosofies irracionalistes .

Finalment hi hagué un enfrontament entre els intel•lectuals i la societat burgesa, que en un principi es necessitaven , d’aquest enfrontament en sortiren malparats els artistes.

Etapes:

- Etapa de formació i lluita (1892-1900) – època agressiva i creadora. Els intel•lectuals i artistes s’agrupen al voltant de 4 revistes:” l’Avenç “, “Catalònia”, “Els Quatre Gats” i “Pèl i Ploma” i en les pàgines literàries de periòdics com “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”. Són famoses les Festes Modernistes del Cau Ferrat de Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol i les Tertúlies de la cerveseria “Els Quatre gats”

- Consolidació i triomf (1900-1911) pèrdua progressiva de l’agressivitat inicial, són marginats els que creien en l’anarquisme com un mètode eficaç de revolució. El modernisme passa a ser el moviment de la societat burgesa catalana, la ideologia deixa pas a l’activitat artística.

Corrents ideològics i estètics:

- Regeneracionisme:o vitalistes, actitud d’atac a l’estructura político-econòmica de la burgesia; compaginen una actitud cosmopolita d’obertura a Europa amb una de profundament nacionalista. La solució a la situació de crisi no es troba en les masses populars, sinó en l’individu que era l’element que la societat burgesa, industrialitzada i capitalista, destruïa; propugnaven l’exaltació de la voluntat i defensaren l’individualisme de l’artista. L’activitat dels intel•lectuals i artistes era una tasca social i proposaven una literatura compromesa amb la societat i dins de les seves files s’incloïen des dels més radicals i anarquistes fins als més conservadors i liberals, però crítics amb la seva pròpia classe social, la burgesia (entre aquests darrers cal destacar la figura de Joan Maragall)

- Esteticisme: (simbolistes, decadentistes, partidaris de l’art per l’art) participaven de la voluntat de posar al dia la cultura catalana, d’europeïtzar-la, però desconfiaven de la capacitat de l’artista per a canviar el món. L’Art com a valor absolut era l’única cosa que podia influir en les persones i desvetllar la sensibilitat. Es consideraven víctimes de la societat materialista i convertiren l’Art en una mena de religió. La seva oposició a la burgesia, la classe dominant, no era per motius polítics, sinó pel rebuig

...