GEORGE MENDEL

George Mendel, (1885 - 1944), va ser un biòleg austríac. En el 1843 va ingressar en un monasteri, en el qual va ser ordenat sacerdot durant el 1847. Per seguir la seva carrera de docent va ser enviat a Viena on es va doctorar en matemàtiques i ciències.

En 1854 Mendel es va convertir en professor suplent de la Real Escola de Brünn, i en 1868 va ser nomenat abat del monestir, arran de la qual cosa va abandonar de forma definitiva la investigació científica i es va dedicar en exclusiva a les tasques pròpies de la seva funció.

El nucli dels seus treballs que va començar l'any 1856 a partir d'experiments de creuaments amb pèsols efectuats en el jardí del monesti, li va permetre descobrir les tres lleis de l'herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible descriure els mecanismes de l'herència.

Les tres lleis descobertes per Mendel:

• Segons la primera, quan es creuen dues varietats pures d'una mateixa espècie, els descendents són tots iguals i poden assemblar-se a un o un altre progenitor o a cap d'ells.

• La segona afirma que, en creuar entre sí els híbrids de la segona generació, els descendents es divideixen en quatre parts, de les quals una s'assembla a la seva àvia, una altra al seu avi i les dues restants als seus progenitors.

• I finalment, la tercera llei diu que, en el cas que les dues varietats del principi difereixin entre si en dues o més caràcters, cadascun d'ells es transmet d'acord amb la primera llei amb independència dels altres.

Per realitzar els seus treballs, Mendel no va triar espècies, sinó races autofecundades ben establertes de l'espècie Pisum sativum. La primera fase de l'experiment va consistir en l'obtenció, mitjançant uns cultius convencionals previs de línies pures constants i a recollir de manera metòdica part de les llavors produïdes per cada planta.

A continuació va creuar aquestes espècies, dues a dues, mitjançant la tècnica de pol•linització artificial. D'aquesta manera era possible combinar, de dos en dos, varietats diferents que presenten diferències molt precises entre si (llavors llises - llavors arrugades, flors blanques - flors acolorides, etc).

L'anàlisi dels resultats obtinguts va permetre a Mendel concloure que mitjançant el creuament de races que difereixen almenys en dos caràcters, poden crear-se noves races estables. Malgrat que va remetre els seus treballs amb pèsols a la màxima autoritat de la seva època en temes de biologia les seves investigacions no van obtenir el reconeixement fins al tornar a descobrir les lleis de l'herència per part d'H. de Vries, C. I. Correns i I. Tschernack von Seysenegg, els qui, amb més de trenta anys de retard després d'haver revisat la major part de la literatura existent sobre el particular, van atribuir a Johan

...