Actitudes Frente A La Ciencia Y La Alfabetizacion Cientifica

Informe

Actituds front la ciència i alfabetització científica

Hui en dia ens trobem en un societat en la que tot el que ens envolta està relacionat en major o menor mesura amb la ciència. Tanmateix, això contrasta molt amb tot el que hem llegit en els textos d’actituds i d’alfabetització.

Si considerem que la ciència com em dit abans ens envolta i, esta interpreta la realitat mitjançant una construcció social, aleshores la societat per lògica hauria de tindre una actitud positiva en tot el que representa l’àmbit científic. Però partint de la definició d’actitud de Bendar i Levie (1993) segons la qual les actituds són constructes que porten a terme les nostres accions i estan composades per tres elements bàsics; un component cognitiu, un afectiu i un actiu. Ens trobem que en un àmbit com l’escola, on el professorat en particular hauria de tindre eixa actitud lògica cap a la ciència, mostren nocions, accions i emocions que analitzant-les en conjunt i partint de la definició de Bendar i Levie es tradueix en una conducta poc favorable cap a les ciències naturals. Per tant no entrem ja en l’anàlisi del conjunt de la societat.

Esta posició desfavorable cap a les CN per part del docents, pot tindre el seu origen en una escassa formació actitudinal, molt important per a l’ensenyament d’assignatures científiques. Una mala formació actitudinal pot estar originada per diversos motius; un escàs domini dels continguts, preferència per altres motius, etc.

Pense que les actituds s’han d’educar des de els primers cicles de l’educació, i no sols les del alumnat sinó també les del professorat, ja que si un professor no té la suficient capacitat i les suficients estratègies per motivar i transmetre els continguts científics, no es pot esperar molt més de l’alumnat.

Com demostren els articles de Vàzquez i Antonia Manassero els alumnes presenten un deteriorament progressiu de la seua actitud cap a les ciències a mesura que avancem en l’ensenyament. Aquest deteriorament també es posiciona de manera diferent depenent del sexe, per causa d’estereotips socials.

En definitiva trobem unes actituds desfavorables cap al àmbit científic per part dels docents i de l’alumnat, causades principalment per una formació actitudinal inexistent i uns estereotips socials que condicionen la postura de la societat cap a la ciència. I a més, si a tot açò li sumem la paradoxa de que els avanços científics fan que el món perdi interès per la ciència, a causa dels conflictes que ha generat al llarg de la història i a causa també de facilitar-nos la vida, descobrim una societat sense alfabetització científica.

Quan parlem d’alfabetització científica, fem referència a la necessitat de la societat de tindre un coneixement científic i tecnològic que ajudi a resoldre necessitats bàsiques de salut i supervivència, que incrementi la conscienciació cívica al relacionar la ciència amb els problemes socials i mediambientals, i que desenvolupi aquesta com a producte cultural humà.

Tindre una societat correctament alfabetitzada científicament origina que aquesta presente una actitud crítica i racional front a tots els esdeveniments (deixant de costat les explicacions místiques, que s’utilitzen per dominar la societat) , segui capaç de prendre decisions difícils, que les competències dels seus individus estiguen incrementades en la majoria d’àmbits i així es fomente la aparició de nous científics i d’aquesta manera desenvolupem la societat incrementant el benestar.

Per concloure dir que per alfabetitzar a la societat hi ha que plantejar des del començament de l’educació un aprenentatge basat en la construcció de coneixements per mitjà del tractament de situacions problemàtiques que generi interès en els estudiants. De manera que l’aprenentatge segui sòlid,

...