Adolescencia

Els sofistes representen un nou canvi de pensament en la filosofia grega. L'objecte de reflexió ja no és la natura sinó l'home que viu a la polis. · Dimensió històrica: canvi polític, la democràcia. Les situacions històriques que vivia Grècia en aquell moment són referència obligada per explicar aquest nou canvi de pensament. Els sofistes, són testimonis d'una profunda transformació política del seu país. La vella aristocràcia serà substituïda per la jove democràcia. En aquest període, podem distingir tres èpoques diferents: - Primera època: Guerres Mèdiques - Intermedi: l'Imperialisme atenès - Segona època: Guerres del Peloponès Primera època: Les Guerres Mèdiques (492-479) Primera guerra: els atenesos guanyen als Medos i els Perses en la batalla de Marató (490), ciutat al nord d'Atenes. Els ateneses inicien un període de lluites polítiques internes. Dario, rei dels perses, amb Jerges, el seu general, preparen una nova batalla i guanyen als grecs en el pas de les Termòpiles (480). Segona guerra: els atenesos reaccionen; reforcen el seu exèrcit amb Temístocles i derroten als Perses en la batalla de Salamina . Grècia s'allibera dels bàrbars. És l'any 479. Conseqüències: Democràcia: hi ha un canvi de règim: es passa de l'aristocràcia a la democràcia. Tots han participat en les batalles que els han donat la victòria, i això els dóna un fort sentiment nacionalista. Tots han fet possible el triomf sobre la dictadura persa, de la mateixa manera, tots tenen dret a un lloc en la societat. El govern, el poder, ja no és un privilegi exclusiu de l'aristocràcia, sinó que qualsevol del poble pot arribar a governar. - Aristocràcia: el poder polític prové de la riquesa (famílies riques) o del prestigi social (noblesa). - Democràcia: el govern és del poble. Tot el que sap pot accedir al poder. No es necessita riquesa ni noblesa, sinó preparació: saber és poder. Neix la democràcia a Atenes contràriament a l'aristocràcia d'Esparta (ciutats rivals en el futur). Ensenyament: per governar fa falta preparació; la ciència i la filosofia es fan populars; és necessari que existeixin els intel·lectuals. Apareixen uns nous filòsofs: els sofistes (de <sophos> =savi). Són professionals del saber, els que ensenyen al poble, els que donen una formació per a la direcció política i cobren per fer-ho. La vida pública és a l'àgora (plaça pública), a les assemblees populars. El que vulgui ser parlamentari ha de buscar-se els seus mestres, els seus filòsofs. Abans, quan existia l'aristocràcia, la cultura era un privilegi dels nobles; ara, els sofistes democratitzen el saber, són els professors de la nova societat. Professionals lliures cerquen el domini de la retòrica. L'art de la política, és l'art de persuadir l'altre mitjançant la paraula. En l'assemblea calen bons discursos, és a dir, donar bons arguments

...