BIOTECNOLOGIA

ORGANISMES TRANSGÈNICS

Què és?

Un organisme transgènic és aquell el material hereditari del qual ha estat modificat introduint-hi un gen de fora o bé suprimint-ne un de propi.

Per aconseguir un organisme transgènic (OMG: organisme modificar genèticament) primer s’ha d’introduir un gen exterior, aquell que es vol unir, en la cèl•lula mare a través d’un vector*. Un cop que el gen s’ha introduït, el DNA s’integra en el material hereditari de la cèl•lula utilitzant diferents mètodes.

Depenent del cicle de vida de l’organisme podem trobar diferents resultats:

- Si es fa en una cèl•lula ou totes les cèl•lules que es desenvolupin portaran el DNA recombinat.

- Si s’introdueix un gen nou a l’organisme, aquest sintetitzarà una proteïna que abans no tenia.

- Si s’elimina un gen l’organisme deixarà de sintetitzar la proteïna que codificava aquest gen.

Aquests processos es realitzen a través de l’enginyeria genètica i es poden aplicar a organismes de qualsevol dels 5 Regnes.

Les tècniques més utilitzades són la microinjecció, la infecció vírica (mètode de l'Agrobacterium tumefaciens), el sistema binari, la biolística i fibres de carbur de silicona, la transferència electroforètica i la cointegració.

*Vector: agent generalment orgànic que serveix com mitjà de transmissió d’un organisme a un altre. Els vectors biològics s’estudien per ser les causes de malalties, però també com a possibles cures pel ser humà.

Les seves aplicacions en l’actualitat

L’home, en l’actualitat, els utilitza en el camps de la indústria, la medicina , l’agricultura i la ramaderia. Entre els productes modificats es poden destacar els següents: el blat de moro, l’arròs, la soja, la patata, el tomàquet i el cotó. Actualment s'estan fent estudis amb diferents mamífers com ovelles i vaques productores de carn i llet, porcs pels xenotransplanstaments entre d'altres.

Els OMG agraris s’apliquen actualment perquè porten uns beneficis, tant pels agricultors com per a les indústries: els agricultors fan els cultius més resistents a les malalties, plagues (el blat de moro resistent al “taladro”) i condicions ambientals adverses (sequedat, gelades...), fan que aquests siguin tolerants a herbicides (glifosat) i que augmenti els seu rendiment. D’aquesta manera la indústria pot obtenir fruits que triguen més en madurar i que per tant aguanten més envasats; augmenta la producció i poden vendre en major proporció; poden produir antibiòtics ràpidament i obtenen aliments amb anticossos i determinades vitamines.

Per fer més resistents als cultius i que siguin resistents a les plagues, els agricultors incorporen pesticida a les plantes. Així quan els insectes se les van a menjar aquests moren intoxicats. Un exemple pot ser el cas del bacteri Bacillus thuringiensis que produeix una proteïna tòxica anomenada Prototoxxins Bt.

El primer primat transgènic va néixer a l’octubre del 2000 i el van a nomenar ANDi (de DNA inserit). Aquest era un macaco (Macaca mulatta) i va ser creat per comprovar la viabilitat i l’eficàcia de les tècniques de la transgènesi en organismes que s’assemblessin a l’espècie humana. El que van fer els investigadors va ser introduir-li un gen de medusa que codificava un proteïna que, al ser il•luminat amb llum ultraviolada, feia que l’animal es veiés de color verd. Tot i això l’experiment no va funcionar del tot bé ja que l’animal no ha mostrat cap reacció a aquest fenomen.

Valoració personal

Des d’un principi els transgènics han tingut crítiques a favor i en contra.

Aquells que estan a favor argumenten que:

• La productivitat augmenta: si els cultius són resistents a les plagues i a altres herbicides, les perdudes es minimitzen i el rendiment augmenta.

• L’agricultura és més ecològica: els insecticides els fabrica la pròpia planta i per tant els efectes negatius no es dispersen pel medi ambient, és més específic.

• Ingesta de vacunes: com ara s’intenta incorporar anticossos contra determinades malalties en el menjar es podria aconseguir que no fessin falta determinades vacunes.

• Aliments vitaminats: S’està intentant introduir la vitamina A en aliments.

Però, com ja he dit abans, hi ha molta gent que està en contra d’això. Ells diuen que:

• Existeix un risc per a la salut humana i animal: s’augmenta la toxicitat amb les pesticides i disminueix així la qualitat dels aliments, a més es poden produir al•lèrgies i el cos pot produir anticossos a determinats antibiòtics.

• Existeix un risc pel medi ambient: S’augmenta la quantitat de productes químics en l’agricultura, hi ha impredictibilitat de l'expressió dels gens i de les generacions que es transmetrà i resistència dels organismes modificats i susceptibilitat dels organismes no modificats.

• Existeix un risc per a l’agricultura: s’altera el valor nutritiu, es perd la biodiversitat i es redueixen els cultius susceptibles.

Segons el meu punt de vista si els productes transgènics desapareixen, els productes naturals serien més cars i disminuiria la producció. En el cas contrari els cultius podrien superar les plagues i s’incrementaria la productivitat, això ens permetria tenir una dieta més variada ja que podríem obtenir els productes que desitgéssim durant tot l’any. L’únic problema que li veig és que encara no està clar si pot afectar o no i que m’agradaria que aquells que fossin modificats estiguessin etiquetats o marcats de manera distintiva als altre productes naturals, sense modificació o tractament.

CÈL•LULES MARE

Què és?

Les cèl•lules mare són cèl•lules embrionàries que poden convertir-se en qualsevol de les cèl•lules que hi ha en un organisme mitjançant un procés anomenat diferenciació. Com que encara no se sap com o a on utilitzar aquestes cèl•lules se les ha anomenat cèl•lules totiponents.

En l’embrió, durant les primeres etapes del creixement humà, les cèl•lules mare es van desenvolupant i es van diferenciant en totes les cèl•lules que més tard formaran els teixits del nadó, fins a formar l’organisme humà.

L'estudi de les cèl•lules mare s'atribueix a l'inici de la dècada de 1960 després dels treballs dels científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.

Aquest tipus de cèl•lules es poden classificar segons la seva potencialitat (capacitat de diferenciació) i segons la seva font.

POTENCIALITAT:

• Totipotents

• Pluripotents

• Multipotents

• Unipotents

FONT:

• Cèl•lules mare adultes

• Cèl•lules mare embrionàries

• Les cèl•lules mare del cordó umbilical

• Cèl•lules IPs

Les seves aplicacions en l’actualitat

Els científics volen utilitzar aquestes cèl•lules per curar certes malalties que es basen en el deteriorament de cèl•lules, per substituir-les i arreglar l’òrgan o el teixit afectat. És el cas, per exemple, de les malalties de Parkinson i la d’Alzheimer.

Tot aquest estudi podria canviar la manera com els metges tracten als pacients amb malalties mortals i fer que aquestes malalties tinguessin cura.

El problema principal és que aquestes cèl•lules es troben bàsicament en els embrions i per poder treballar amb elles també s’hauria de tractar amb embrions. Aquest és un tema controvertit èticament i també podria arribar a ser perillós pel nadó.

Per aquesta raó els científics estan buscant altres mètodes per obtenir aquestes cèl•lules. No fa gaire es va trobar un tipus de cèl•lula mare en la medul•la òssia dels adults. Aquestes tenen la capacitat de diferenciar-se en una gran varietat de cèl•lules sanguínies al llarg de la vida. El que els científics esperen és que en un futur puguin manipular aquestes cèl•lules per poder aplicar-les en altres teixits o òrgans, no només per la sang.

Un altre descobriment relativament nou són les cèl•lules mare del cordó umbilical, anomenades progenitores de l’hematopesi (PH). L’extracció d’aquestes cèl•lules no suposa cap risc pel nadó ni per la mare i permeten tractar a malalts amb malalties de sang greu. Un dels casos que podem destacar és el de l’Esther, una mare que va tenir un fill a través del cordó umbilical del qual pot salvar la filla petita. 

Valoració personal

En cara que sembli que aquesta tecnologia sigui bona també té els seves crítiques en contra i a favor:

Els que estan en contra separen els seus arguments en tres parts:

Científic:

• Poden ser difícils de controlar.

• Poden entrar en conflicte amb el sistema immune de la persona.

• Estan disponibles en quantitats limitades (depenent del teixit d’on provingui)

• Poden ser finites

• Poden convertir-se en cèl•lules cancerígenes.

• Pot ser un risc per l’embrió

Ètic:

• Hi ha persones que creuen que la vida comença en el moment de la concepció.

• Els embrions no es poden destruir ni tractar-los com a material genètic ja que els individus no poden ser

...