Duplicació Biologia

Duplicació o replicació de l’ADN procariota:

En els procariotes els requeriments per la replicació són:

• Una molècula de ADN motlle.

• Nucleòtids (NTP)

• Energia

• Proteïnes, que són:

– Iniciadores (Ori I)

– Helicases i topoisomerases

– Estabilitzadores (Obren la hèlix, la giren i l’estabilitzen)

– Primasa (sintetitzen els primers o cebadors)

– ADN polimerasa III (genera les noves hèlix)

– ADN polimerasas II ( ADN mitocondrial)

– ADN polimerasa I (retira els primers i omple els forats i repara possibles errors)

– ADN lligasa (Uneix els fragments d’Okazaki

Duplicació o replicació de l’ADN:

Sempre hi ha 3 etapes: iniciació, elongació i terminació.

Les principals diferències entre els processos descrits en eucariotes i procariotes són que:

• En eucariotes hi ha diversos orígens de replicació

• Es formen múltiples forquilles de replicació i de bombolles.

• Hi ha que separar les histones que es tornen a unir després de la creació de la nova còpia. Aquestes proteïnes s’han sintetitzat prèviament.

• S’han de construir els extrems: telomerasa.

Transcripció eucariota:

Per passar d’un llenguatge de 4 nucleòtids a un de 20 aminoàcids s’utilitza una clau anomenada codi genètic. En ell cada 3 nucleòtids d’un gen codifica per un aminoàcid.

Però el pas d’ADN a proteïna no es realitza de manera directa, s’ha de passar per un intermediari, el RNA missatger (RNAm).

• Només es transcriu una de les cadenes, la que va de 5’ a 3’.

…

Procés que té lloc al nucli.

• Cada RNA té la seva pròpia polimerasa.

• Iniciació: caixa TATA (que indica l’inici de duplicació), factors de transcripció que reconeixen seqüències consens anomenades reguladores.

• Elongació: S’afegeix a l’extrem 5’ l’estructura cap (7-metilguanosin trifosfat)

• Terminació: a l’extrem 3’ s’afegeix la cua

...