EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS.

TEMA 4: EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS

1. RENOVABLES (reproduïbles) I RECICLABLES

• Recursos naturals

• Reciclables: s’allarga la seva vida però no indefinidament.
• No reciclables: s’esgoten amb l’ús.

La terra i l’aigua semblen inexhauribles però es poden arribar a malgastar.

Aquests recursos ens interessen per l’activitat econòmica i cobreixen determinades necessitats. Quan hi ha tecnologia que els revaloritza i ens és útil, és quan ens interessen aquests recursos i tindrem interès econòmic.

1. NO RENOVABLES (no reproduïbles) I NO RECICLABLES

L’analisi econòmic es preucupa de quina és la manera més eficient d’utilitzar-los ja que el que ens proporcionen és un ús, un benestar social (criteri d’eficiència).

• Tenint en compte que utilitzem els recursos al llarg del temps, l’explotació eficient seria tenir en compte la generació actual i futura.
• Si el mercat no garanteix l’eficiència s’han de fer propostes correctores per arribar-hi. Poden haver diverses solucions eficients. Haurem de decidir quina és la solució que escollim i per fer-ho passarem de l’economia positiva a l’economia normativa.
• Tipus

• Recursos energètics – béns econòmics: carbó, petroli, gas natural

Diferència entre béns econòmics i béns reproduïbles (béns normals):

• Els béns normals són béns reproduïbles en competència perfecte, per tant, serà una assignació eficient, és a dir, màxim benestar social. S’ha de complir la condició: P=CMg de producció.

[pic 1]

• Béns econòmics no rebroduibles: la utilització avui implica la no utilització demà. → Cost ús Keynes.

Condició d’eficiència: P=CMg d’estracció + cost ús

El cost d’ús ∆a mesura que ∆Q d’extracció. El cost d’ús només afecta a les generacions futures. El punt d’ús començarà en el moment que afecte a la demanda futura. Si el consum actual no afecta al consum futur, cost d’ús=0.

Exemple:

Demanda de petroli:

• Demanda present → P=20-Q
• Cost extracció → Cext=5

1. Bé normal:

P=CMg extracció → 20-Q=5 →Q=5

[pic 2]

Quan l’extracció que es fa avui afecta a les generacions futures i per tant, hi ha cost d’ús→ els del futur volen consumir +10tn. Si hi ha cost d’ús→ Q=15 i la Qtotal=20

Cost d’ús = -10+Q

1. Bé no renovable:

CMg total= CMg extracció+Cost ús = 5+(-10+Q) = -5+Q

CMg total = D → -5+Q=20-Q → Q=12.5.

Es consumeix menys que als béns normals (12.5<15) i amb un preu més alt (7.5>5)

Els recursos no renovables tenen 2 dimensions:

1. Dimensió stock: recursos no renovables com actius, és a dir, mateixa consideració que qualsevol altre actiu. Dotació física, és a dir, quantitat existent en un moment del temps.

L’stock varia al llarg del temps depenent de la Dotació inicial () i l’ús que s’ha fet desde que s’ha comensat a extreure(x).[pic 3]

Exemple:

=100 , x=10% anual[pic 4]

5(t5)→ s1=-=100-100·0.1=90   ;  s2=90-90·0.1=81 .. s5=59.1 → en 5 periodes hauríem esgotat quasi la meitat del recurs. El preu d’un recurs no renovable va augmentant perquè cada vegada n’hi ha menys (s’esgota) i l’stock baixa.[pic 8][pic 5][pic 6][pic 7]

Els agents consideren l’stock com un actiu perquè van disminuint. Els agents inverteixen en un recurs no renovable per obtenir una rendibilitat. Es diu actiu perquè va disminuint l’stock i es va augmentant el P, per això hi ha demanda dels recursos no renovables com actiu. La demanda d’un actiu, dependrà doncs de la rendibilitat.

La rendibilitat ve determinada per beneficis (dividends) o per Guanys de capital. ELS INVERSORS EN BÉNS NO RENOVABLES ESPERARAN GUANYS DE CAPITAL.

1. Dimensió flux: utilització d’un recurs no renovable com un bé econòmic, com a inputs productius (carbó, gas natural..). La demanda d’un Input ve donada pel preu del seu valor del producte marginal (VPMg= Pfinal · ProductivitatMg recurs natural).[pic 9]

Els preus augmenten d’una forma exponencial que assegura Q=s

• Què passa si canvia el tipus d’interès?

Suposem → r=0.1 a 0.2 → quin efecte té en la trajectòria dels preus?[pic 10]

La nova trajectòria no serà eficient. El preu ha augmentat. Quan s’assoleix el preu màxim no s’esgota l’stock màxim, és a dir, la demanda no és 0. El preu creix massa depressa.

Al incrementar r, cal que el P inicial sigui inferior perquè la trajectòria sigui eficient (P0’).

• Què passa quan es modifica la dotació inicial s?

s=100 a s=200 [pic 11]

La nova trajectòria serà eficient. La nova demanda serà major i caldrà baixar P’.

Amb s=100 ens adonem que al arribar a  ens sobren 100 per explotar per tant, la trajectòria no serà eficient. Cal corregir la insuficiència de dda del recurs a través del P inicial.[pic 12]

• Què passa si canvia la PMg d’un recurs?

Té el mateix efecte que si hagués augmentat s. Les noves tecnologies fan augmentar la eficiència i augmenta la PMg i per tant, haurem d’augmentar preus. Un augment de la PMg té el mateix efecte que l’augment d’stock d’un recurs.[pic 13]

Hi ha infinites trajectòries eficients. Suposem que hem escollit una trajectòria amb r, s i PMg i un cop escollida, els paràmetres canvien. Experimentarem una RUPTURA de trajectòria.

Nova trajectòria→ trajectòria eficient.

t1→∆s. Haurem de reduir P per fer créixer dda.[pic 14]

t2→∆PMg. Es demana més recurs i ∆P

Algunes vegades els P poden tenir tendències decreixents però al final els preus acabaran pujant ja que els recursos són finits.

INTRODUCCIÓ COSTOS EXTRACCIÓ + COMP.PERFECTE

Guanys de capital→ (Pt-1-Cextr)-(Pt-Cextr); Cextr suposarem que son constants però no és realista ja que a mesura que s’esgota els costos d’extracció són més alts.

Els costos d’extracció varien amb t. Quan un recurs és abundant els costos són menors però quan hi ha menys recursos fa que els costos d’extracció no puguin disminuir per motius geogràfics i que les millores tecnològiques no provoquen la baixada, llavors els costos augmenten.

a→ millora tècnica →reduir Cextrac.[pic 15]

b→ millora tècnica que no produeix la reducció. S’imposa l’efecte escassetat.

El cost d’ús sempre augmenta perquè mesura l’escassetat del recurs.

IMPERFECCIONS DELS RECURSOS NO RENOVABLES

• Dret de propietat (oferta concentrada – situació de poder de mercat (pocs oferents). Cas extrem = monopoli.

1. En termes estàtics, en el cas de monopoli: MaxB→I’=C’T, restringeix la Q i ∆P.

Si el monopoli opera amb un bé normal actuarà com el gràfic en tots els períodes, però en el cas d’un bé no reproduïble → s1=s-Qm[pic 16]

Si el monopoli fixa un P superior d’un bé no renovable al competitiu implicarà una demanda més petita i al final no s’esgotarà el recurs perquè quedarà una part sense explotar .

...