EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS.

TEMA 4: EXPLOTACIÓ DE RECURSOS NATURALS

1. RENOVABLES (reproduïbles) I RECICLABLES

• Recursos naturals

• Reciclables: s’allarga la seva vida però no indefinidament.
• No reciclables: s’esgoten amb l’ús.

La terra i l’aigua semblen inexhauribles però es poden arribar a malgastar.

Aquests recursos ens interessen per l’activitat econòmica i cobreixen determinades necessitats. Quan hi ha tecnologia que els revaloritza i ens és útil, és quan ens interessen aquests recursos i tindrem interès econòmic.

1. NO RENOVABLES (no reproduïbles) I NO RECICLABLES

L’analisi econòmic es preucupa de quina és la manera més eficient d’utilitzar-los ja que el que ens proporcionen és un ús, un benestar social (criteri d’eficiència).

• Tenint en compte que utilitzem els recursos al llarg del temps, l’explotació eficient seria tenir en compte la generació actual i futura.
• Si el mercat no garanteix l’eficiència s’han de fer propostes correctores per arribar-hi. Poden haver diverses solucions eficients. Haurem de decidir quina és la solució que escollim i per fer-ho passarem de l’economia positiva a l’economia normativa.
• Tipus

• Recursos energètics – béns econòmics: carbó, petroli, gas natural

Diferència entre béns econòmics i béns reproduïbles (béns normals):

• Els béns normals són béns reproduïbles en competència perfecte, per tant, serà una assignació eficient, és a dir, màxim benestar social. S’ha de complir la condició: P=CMg de producció.

[pic 1]

• Béns econòmics no rebroduibles: la utilització avui implica la no utilització demà. → Cost ús Keynes.

Condició d’eficiència: P=CMg d’estracció + cost ús

El cost d’ús ∆a mesura que ∆Q d’extracció. El cost d’ús només afecta a les generacions futures. El punt d’ús començarà en el moment que afecte a la demanda futura. Si el consum actual no afecta al consum futur, cost d’ús=0.

Exemple:

Demanda de petroli:

• Demanda present → P=20-Q
• Cost extracció → Cext=5

1. Bé normal:

P=CMg extracció → 20-Q=5 →Q=5

[pic 2]

Quan l’extracció que es fa avui afecta a les generacions futures i per tant, hi ha cost d’ús→ els del futur volen consumir +10tn. Si hi ha cost d’ús→ Q=15 i la Qtotal=20

Cost d’ús = -10+Q

1. Bé no renovable:

CMg total= CMg extracció+Cost ús = 5+(-10+Q) = -5+Q

CMg total = D → -5+Q=20-Q → Q=12.5.

Es consumeix menys que als béns normals (12.5<15) i amb un preu més alt (7.5>5)

Els recursos no renovables tenen 2 dimensions:

1. Dimensió stock: recursos no renovables com actius, és a dir, mateixa consideració que qualsevol altre actiu. Dotació física, és a dir, quantitat existent en un moment del temps.

L’stock varia al llarg del temps depenent de la Dotació inicial () i l’ús que s’ha fet desde que s’ha comensat a extreure(x).[pic 3]

Exemple:

=100 , x=10% anual[pic 4]

5(t5)→ s1=-=100-100·0.1=90   ;  s2=90-90·0.1=81 .. s5=59.1 → en 5 periodes hauríem esgotat quasi la meitat del recurs. El preu d’un recurs no renovable va augmentant perquè cada vegada n’hi ha menys (s’esgota) i l’stock baixa.[pic 8][pic 5][pic 6][pic 7]

Els agents consideren l’stock com un actiu perquè van disminuint. Els agents inverteixen en un recurs no renovable per obtenir una rendibilitat. Es diu actiu perquè va disminuint l’stock i es va augmentant el P, per això hi ha demanda dels recursos no renovables com actiu. La demanda d’un actiu, dependrà doncs de la rendibilitat.

La rendibilitat ve determinada per beneficis (dividends) o per Guanys de capital. ELS INVERSORS EN BÉNS NO RENOVABLES ESPERARAN GUANYS DE CAPITAL.

1. Dimensió flux: utilització d’un recurs no renovable com un bé econòmic, com a inputs productius (carbó, gas natural..). La demanda d’un Input ve donada pel preu del seu valor del producte marginal (VPMg= Pfinal · ProductivitatMg recurs natural).[pic 9]

Els preus augmenten d’una forma exponencial que assegura Q=s

• Què passa si canvia el tipus d’interès?

Suposem → r=0.1 a 0.2 → quin efecte té en la trajectòria dels preus?[pic 10]

La nova trajectòria no serà eficient. El preu ha augmentat. Quan s’assoleix el preu màxim no s’esgota l’stock màxim, és a dir, la demanda no és 0. El preu creix massa depressa.

Al incrementar r, cal que el P inicial sigui inferior perquè la trajectòria sigui eficient (P0’).

• Què passa quan es modifica la dotació inicial s?

s=100 a s=200 [pic 11]

La nova trajectòria serà eficient. La nova demanda serà major i caldrà baixar P’.

Amb s=100 ens adonem que al arribar a  ens sobren 100 per explotar per tant, la trajectòria no serà eficient. Cal corregir la insuficiència de dda del recurs a través del P inicial.[pic 12]

• Què passa si canvia la PMg d’un recurs?

Té el mateix efecte que si hagués augmentat s. Les noves tecnologies fan augmentar la eficiència i augmenta la PMg i per tant, haurem d’augmentar preus. Un augment de la PMg té el mateix efecte que l’augment d’stock d’un recurs.[pic 13]

Hi ha infinites trajectòries eficients. Suposem que hem escollit una trajectòria amb r, s i PMg i un cop escollida, els paràmetres canvien. Experimentarem una RUPTURA de trajectòria.

Nova trajectòria→ trajectòria eficient.

t1→∆s. Haurem de reduir P per fer créixer dda.[pic 14]

...