Els Fongs

3. Vida i hàbitat dels fongs

El miceli pot viure, segons l’espècie de fong, sobre diferents substrats, al sòl (preferentment en terrenys sorrencs) entre l'herba o la fullaraca o sobre substància viva o morta. Segons la forma de vida i el substrat del qual s’alimenten podem fer tres grups de fongs:

Fongs paràsits*:

Són els fongs que s’instal•len sobre els organismes vius com: les plantes (les fulles, la tija, les arrels, les flors o els fruits), els animals (la pell, les mucoses, etc.)o bé sobre altres fongs, produint-los danys que poden arribar a ser mortals.

Fongs sapròfits*:

Són els fongs que viuen sobre matèria orgànica morta, degradant-la. Així podem trobar fongs sa-pròfits sobre fusta podrida, fulles mortes, fruits o fems. Són sapròfits els fongs de camperols, ros-sinyols, cama-secs, apagallums, bolets de tinta, etc.

Fongs simbionts:

Són fongs que obtenen la matèria orgànica d’altres éssers vius i, a canvi, els hi proporcionen hu-mitat i sals minerals essencials com el nitrogen i el fòsfor. Ambdós organismes obtenen un benefici mutu com en el cas de les micorrizes o dels que constitueixen els líquens.

En el terra el miceli s’alimenta descomposant les substàncies orgàniques presents o bé establint una relació particular de cooperació recíproca amb les plantes verdes (els arbres, les herbes, els ar-busts…). La relació entre els fongs i les arrels de les plantes verdes constitueix un tipus particular de simbiosi anomenada micorriza o simbiosi micorrízica .La simbiosi micorrízica consisteix en l'associació de les hifes del fong amb les arrels de plantes. Les hifes penetren a l’interior de les cèl•lules radicals per absorbir el midó. Les cèl•lules atacades reaccionen i digereixen les cèl•lules del fong. De forma dramàtica, ambdós participants han obtingut els seus productes necessaris: el fong els sucres, i la planta les substàncies nitrogenades i les sals minerals. Aquesta relació afavoreix l'establiment tant dels vegetals com dels fongs i per tant dels ecosistemes que conformen. Tenen un paper molt important en sòls generalment pobres en aigua i en nitrogen i fòsfor, ja que el miceli té la capacitat d'absorbir-los i distribuir-los pels diferents horitzons. Estableixen micorrizes els fongs de rovellons, llenegues, surenys, tòfones, etc.

Formen part essencial dels líquens, associació íntima d'un fong i una alga. Les cèl•lules de l'alga fan la fotosíntesi i donen al fong la matèria orgànica necessària, mentre que protegides entre les hifes del fong troben la humitat adequada per viure.

...