Articulo Democratico

COMENTARI DE TEXT: L’ESPILL

L’Espill és una narració escrita per Jaume Roig, un escriptor del s.XV, l’argument de la qual coincideix amb el tipus de poesia que s’escrivia a la València de l’època. Per entendre’l és necessari conèixer el context històric en què es trobava aquesta ciutat en aquest temps. Mentre que la resta d’Europa es trobava, junt al regne d’Aragó, en un període de contradiccions i crisi, el s.XV fou per a València un temps de gran esplendor econòmica, social i política; controlava el comerç mediterrani i subvencionava les campanyes militars d’Alfons el Magnànim a Itàlia. Per tant, València no es convertí tan sols en la ciutat més important de la Corona d’Aragó, sinó també en una de les més destacades d’Europa. Així, València passà a ser una ciutat dinàmica, alegre i de costums relaxats... Per altra banda, València tenia relacions directes amb la Itàlia del Renaixement, cosa que provocà la introducció de l’Humanisme a la nostra cultura gràcies a un instrument essencial: la impremta.

Totes aquestes característiques, junt a l’ambient dinàmic de la València del XV, fou el que es reflectí a les obres literàries de l’època, que conformaren el Segle d’Or de les lletres valencianes. La literatura d’aquest període es caracteritza pel realisme de les narracions, escrites en llenguatge col•loquial, que mostren des d’una visió crítica la societat de l’època i de l’Església. També reflecteix amb claredat la visió materialista del valencians, més interessats en l’adquisició econòmica que en altres valors morals. També la concepció de l’amor canvia: passa de ser un amor idealitzat a tindre un caràcter més eròtic i misogin. Altra innovació fou la forma de fer poesia: els autors valencians es reunien en les tertúlies literàries, segons l’estament social al qual pertanyien, i componien poesia amb col•laboració, sempre amb finalitat de divertir, entretenir, és a dir, com a passatemps: la temàtica de les composicions retraten la forma de vida urbana, centrant-se sobretot en l’erotisme i la sàtira dels comportaments femenins.

Centrant-nos en L’Espill, l’obra és una sàtira de la societat de l’època que narra la biografia del protagonista, sempre desafortunada amb les dones. L’aspecte més destacat de l’obra és la misogínia, un corrent molt freqüent en la literatura medieval: L’Espill arreplega tots els tòpics antifeministes de l’Edat Mitjana i els exagera. No obstant això, l’argument de l’obra no està relacionat amb la vertadera biografia de Jaume Roig: un metge de prestigi, casat i amb sis fills, encara que estigués escrita en primera persona. Respecte a l’estructura de l’obra, es tracta de

Dins la qual es troba aquesta fragment, on el protagonista es troba sopant amb tots els seua amics a un famós restaurant de París. Allí s’adonaren que el menjar no estava fet amb carn, com ells creien, sinó amb deixalles de persones humanes, com dits, ungles, orelles... les autores d’açò eren dones, que mataven els animals amb les seues mans i mesclaven la carn amb deixalles com les anomenades anteriorment. L’autor aprofita aquesta fet per a fer una profunda crítica a la figura femenina, que jutja de “brava, cruel, infidel, malvada, abominable...”, fins arribar al punt de comparar-les amb el mateix dimoni.

Respecte a la mètrica, es tracta de noves rimades, una estructura típica de l’època, formada per versos indeterminats que rimen en apariats i amb igual nombre de síl•labes (4a 4a 4b 4b 4c 4c...). Tenint en compte els recursos formals, es tracta de la narració de tot un procés, un fet que ocorre als personatges, contat en primera persona. Per tant, l’element que més destaca és l’enumeració, que perdura durant tot el fragment. També cal destacar la gran varietat d’adjectivació (“preciosa, famosa,

...