Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) és un autor que tot i viure la primera meitat del segle XX, conrea una literatura encapçalada per Verdaguer i Pitarra com a models, i té obres molt conegudes, tant de novel·la, com de poesia o de teatre.

El Cafè de la Marina és una obra literària escrita en vers. Es situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava, i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar a Cotlliure. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.

ANÀLISI

EXTERNA

Estructura

L’obra està estructurada en tres actes, que responen a la introducció, el nus i el desenllaç.

Llenguatge i recursos

La llengua literària de Sagarra és una de les més riques i expressives de la literatura catalana del segle XX. Domina tots els registres i demostra un coneixement profund de la llengua. A voltes, amb un barroquisme en el qual hi destaquen l’ús de la metàfora, el símil, la locució i la frase feta.

Pel que fa a el Cafè de la Marina, hi destaca l’ús d’un llenguatge mariner (antena, arjau, artó, calar, encesa, calapits…), que ell coneixia molt bé, ja que era un enamorat de la Costa Brava i passava els estius al Port de la Selva. Cal remarcar, també, l’ús del parlar salat, propi dels pobles del Cap de Creus (Cadaqués, El Port de la Selva…). També és important, a través del personatge de Monsieur Bernat, la presència del dialecte Rossellonès (era de Banyuls de la Marenda i com altres poblacions, va passar a l’Estat Francès després del tractat dels Pirineus), amb presència, a vegades, d’expressions de la llengua francesa. En l’intent de donar versemblança a l’obra, els protagonistes, a voltes, també usen castellanismes i construccions pròpies de la llengua oral, però que no són normatives (per’xò, per’vui, per’quest, si em’gués…).

Els recursos morfosintàctics més utilitzats són :

Polisíndeton : la podem trobar en frases com aquesta de la Caterina ‘’ Que és casi i visqui, i tingui fills la Rosa, ella que pot i troba qui l’estima! ‘’.

Anàfora : en aquest exemple que diu Claudi es produeix una polisíndeton i una anàfora alhora :

‘’ i dones com escorpes, de vermelles

i punxegudes, els prendrem la galta

i ens en riurem i sentirem com ploren…,

i després fugirem pro a mar lliure’’.

Adjectius epítets : frase de Libori ‘’ que som pescaires i pobres escurats ’’.

Els recursos semàntics més abundants són :

Metàfora : exemple de Salvadora ‘’ Perquè una sigui pobre no és masella, i també viu d’il·lusions, que es pinten en el coixí del llit de la misèria, i en aquestes finestres sense vidres sempre encarades al gemec d’aigua ‘’.

Pregunta retòrica : exemple que diu Rufina després que entri Luard al cafè ‘’ I què? Ja has arribat? Com t’ho prepares?

Aquest poema està escrit en versos blancs o estramps (que responen a una mètrica determinada, però no tenen rima). En aquest cas, els heptasíl·labs i els decasíl·labs.

Com a dialectes lingüístics trobem :

Els dialectismes rossellonesos tenien com a característiques:

L’ús

...