Apuntes Locke

Locke, John (1632-1704) HIST. `locke.wav’, `play"]

Filòsof empirista anglès, i un dels iniciadors del liberalisme polític, va néixer a Wrington, prop de Bristol, el mateix any que va néixer Spinoza; el seu pare era un advocat que havia lluitat a favor del Parlament contra els reis Estuards. Orientat cap a la carrera eclesiàstica, va estudiar primer en la Westminster School i després en la Christ Church, a Oxford, on va rebre el grau de Màster of Arts el 1658, encara que queda profundament descontent del tipus d’ensenyament rebut, que considera excessivament aristotèlic. Durant un temps va ensenyar grec i ètica en aquesta mateixa universitat i, després de la mort del seu pare, la petita herència que va rebre li va permetre,  renunciar a la carrera eclesiàstica, i es va inclinar cap a la ciència i en especial la medicina, estudis que no acaba, però en la pràctica de la qual va adquirir fama reconeguda. Durant aquesta època, en la que es va orientar cap a les ciències empíriques, va fer-se amic delquímic Robert Boyle i és va ser nomenat membre de la Royal Society. Guarí d’una greu malaltia a Lord Hasley, després primer comte de Shaftesbury, i entrà al seu servei passant a desenvolupar algunes activitats diplomàtiques i polítiques. Les activitats conspiradores del comte el van portar a residir per dos cops a França, circumstància que va aprofitar per contactar amb els seguidors de Gassendi i freqüentar la famosa facultat de medicina de Montpeller. Entre 1683 i 1688 va residir a Holanda, on col·laborà en l’idea política d’establir a l’estatúderGuillem d’Orange al tron d’Anglaterra, va escriure la Carta sobre la tolerància (publicada el 1690) i treballà en la redacció, iniciada el 1670, del seuAssaig. Després de la revolució anomenada «gloriosa» i l’expulsió del rei estuard i catòlic, Jacob II, Locke torna a Anglaterra, el 1689. El 1690 publica les seves dues obres més importants, Assaig sobre l’enteniment humà i Dos tractats sobre el govern civil. Aquesta última obra va influir en la teoria política que defensava una monarquia parlamentària. El 1691, i fins a la seva mort, es va establir a Oates, Essex, al castell de sir Francis Masham i la seva esposa Damaris Cudworth. Allí va prendre part en la controvèrsia que susciten les seves dues obres més notables, que reedita i corregeix, i a la publicació d’altres, com Pensaments sobre l’educació (1693) i La raonabilitat del cristianisme (1695).

...