DAVID HUME. Substància de Déu

DAVID HUME (1711-1776):

* Neix a Edimburg.

* No vol estudiar dret, pero l’obliguen i no vol exercir de dret. Volia ser bibliotecari pero es ateu i no l’accepten.

* Es il·lustrat, hi ha interès per les branques del coneixement, Marxa de anglaterra i té contacte amb Rousseau.

* És ben rebut, tenen idees properes a ell, escriu i la seva primera obra es dividida, es pública per fragments.

* Pare de l’escepticisme modern, es basa en un escepticisme radical

* Es empirista i recull preocupacons escèptiques.

* Parla de gnoseologia.

* Defensava el racionalisme → té com a fonament q nosaltres no coneixem per els sentits sinó per la raó

* Descartes → Hume →Kant

* Sueño dogmático de la razón →El “somni dogmàtic” a què Kant refereix és el somni de la raó per conèixer de manera immediata (sense recórrer a la sensibilitat) l'essència de totes les coses.

* Hume fa que Kant es desperti.

* Posicionament a nivell ètic → Emotivisme. Es una teoria de les passions.

* Es pregunta com podem conèixer, l’origen del coneixement. Ell planteja el comentari del racionalisme amb l’empirisme. Es un moviment contrari al racionalisme.

* Empirisme→ Ve promogut per Locke. És contrari al racionalisme. El pensament de hume és més sufocat.

* Tots els coneixements es redueixen per percepcions: Que es composen per impressions i idees. Fa altres divisions:

* Impressions: tipus de percepció. Son: directes (apareixen amb força, no està mediada per cap altre cosa),van primer i son intenses (perquè es donen de forma directa). No es pot accedir al coneixements sense els sentits, a més que tenen a veure amb el que puc conèixer.

* Son impressions sensibles→ El que percebem mitjanjant els sentits: el que sentim, escoltem… (utilitza sentits). Son les dades dels sentits que rebem primerament a la nostra consciència en relació a les idees. L’origen de les impressions es l’experiència, no són innates. El medi son els sentits.

* Impressions de sensació: escolto sons, fluids constants.

* Impressions de reflexió:

* Hume planteja d’una manera diferent→ tenim percepcions, (ho recull de Descartes). No es pot sortir de nosaltres mateixos. Accepta que accedim de manera individual a les idees.

* Les idees (de Descartes) són massa generals i no son capaces de explicar què és el coneixement

* Les percepcions mentals es composen per impressions i idees.

* Les idees van després de les impressions.

* Quan passem a la idea, veiem que son percepcions menys intenses, apareixen després i estan mediades per les impressions.

Ej: Quan jo penso en una idea (penso en el color verd sense mirar-lo, nos erà igual d’intens que si jo estigués mirant). La idea del verd nos erà com l‘experiència del verd. Només puc arribar a la idea quan he experimentat la impressió.

* Per a Hume son copies debilidades de la impressió.

* Idees simples (àtoms del coneixement). Idees de les impressions que hem tingut. Es formen mitjançant la memòria. Gràcies a les simples aconseguim les complexes. No necessitem la experiència personal. Poden ser falses o no i es comprovarà amb les idees complexes.

* Idees complexes→ Moleculars. Estan fetes d’idees simples i poden ser falses o imaginàries. Ho sabrem rastrejant de que estan composades les complexes. Son empíriques, és a dir, aquestes idees si que necessiten la experiència per a poder tenir un coneixement possible.

* El coneixement de les impressions son els sentits i de les idees el pensamnet. (La memòria com a facultat per arribar a pensar idees).

* La memoria es la causa de idees com a forma de pensament, transforma les impressions en idees, permet conservar-les.

* Podem generar idees gràcies a les impressions.

Les idees poden ser:

* Externes (sensibilitat)

* Internes.

* La memoria ordena seqüencialment, sempre està present. Passem de idees simples a complexes gracias a la imaginació.

* Les impressions van abans que les idees, es basen segons l'experiència. Tot el que s'escapa de les impressions, no és pensable.

* La imaginació és molt important, actúa guiada per una sèrie de lleis que Hume equiarea les lleis físiques de NEWTON. Diu que la imaginació té la seva manera d’actuar. Són idees associatives.

* 3 tipus:

* Dos més suaus:

1. Llei de semblança: Algo que ens recorda a altre cosa, les unim per els trets que comparteixen. Aquesta llei està tota l’estona.

Ex 1: Un cuadre→ El relaciono amb el pintor que conec.

Ex 2: Si veig un cocodril en un dibuix té semblança amb el real.

2. Llei de contigüitat

* Espacial: Relacionem les coses que van juntes. No tenen perquè compartir res.

Ex: Celda → Presó

* Temporal: Relacionem les coses que van juntes i no tenen perquè compartir res

Ex: Si veiem una data sabem el que va passar en aquella època.

* Una més fixa, més forta. Que ens fa creure les coses amb més convenciment

3. Causa-Efecte: És complexe. Es una idea molt forta forta de la imaginació, tendim a pensar que les coses tenen una

...