Despertares - Oliver Sacks

Despertares

Oliver Sacks

Els personatges principals són:

-Doctor Malcom Sayer, en la vida real és Oliver Sacks, aquest personatge és interpretat per Robin Williams, és un metge que comença a fer feina a un hospital per primer pic amb pacients catatònics, ja que nomès havia fet experiments amb cucs. El Doctor és bastant tancat, tant amb els pacients com en la seva vida personal. Per al Doctor, curar als pacients de l’encefalitis letàrgica és una preocupació però sobretot és una meta personal. S’esforça molt per obtenir resultats amb els seus pacients, i els aconsegueix però només per un breu temps, els pacients li estan molt agraïts, cosa la qua li genera una pressió que acaba sabent controlar. A més, són els pacients els que li ajuden a comunicar-se i a mostrar el que sent, sobretot ho podem veure al final de la pel·lícula, quan convida a l’altre infermera a fer un cafe. Cal destacar que és un metge valent, no es rendeix, i quan la droga ja no fa els mateixos efectes en els seus pacients, no ho pren de manera personal, com un cop cap a ell, sinò es conscient de les limitacions de la ciència.

-Leonard, és un pacient crònic d’encefalitis letàrgica, començà amb la malaltia quan era petit,i tenguè que deixar l’escola, la qual cosa li produeix molta tristesa ja que deixarà de tenir relació amb els seus companys.  Quan en Leonard torna a ser ell gracis als efectes de la L-dopa, té molta por a tornar a recaure, això es veu clarament quan no vol dormir-se per por de no aixecar-se aldia següent. Després es vol centrar en viure tot el que no ha pogut fer i en disfrutar cada moment. Quan es dona conta de que torna a no poder controlar el seu cos, ell vol seguir fent vida normal i descarrega la seva rabia en els metges. Finalment, es relaxa i accepta el seu estat que es com si morís ja que no podrà viure normal, a això li ajuda trobar-se amb la al·lota que li agrada i amb els seus seus estimats, ja que se sent acompanyat i que quan abandoni el món, seguiran pensant amb ell.

-Cap de neurología, es preocupa més per el doblers i el cost de la droga que d’esforçar per trobar un remei. Casi no fa feina amb els pacients.

-Eleonora, és l’infermera de l’hospital, des del principi es pot veure que li agrada el Doctor, sap donar-li bons consells, i li dona suport quan més ho necessita. Per exemple, quan acaba el efecte de la L-dopa, reflexiona amb el metge dient-li que la vida ens dona tot i també ens ho lleva.

Dissertació final

En aquesta pel·lícula podem veure els magnífics efectes que té l’art en el nostre cos, la música ocupa una gran part de la teràpia. La melodia els ajuda a enllaçar les coses, els pacients es deixen dur per el ritme de la música. Això és una mostra del sentir estètic, de com ens inspira l’art, ens ajuda a donar sentit a la realitat, ens ajuda a evadir-nos de la realitat i ens transmet sensacions úniques. També es pot apreciar la relació de la medicina amb la ètica, el metge es sent amb el deure humà de ajudar als pacients i curar-los i té com a mitjà la medicina. És destacable les ganes que tenen de viure els pacients, volen recuperar la seva vida encara que hagin passat molts d’anys sense viure com ho feien abans, i també quan fins i tot un afirma que la infermetat no li suposa cap molèstia, el que si que ho fa és no ser com els altres.

...