El Principe

1.- Explica les idees força i els conceptes fonamentals d’ El Príncep.

L’ obra “El Príncep” de Nicolas Maquiavel, ens presenta la teoria política que ha de seguir un líder polític, dintre d’ un territori determinat, amb les diferents característiques que aquest pot presentar, en aquest cas plasmat com a príncep. Primerament, es presenten dos tipus de principats, en el primer cas, els Estats hereditaris, en aquests, el poble ja es troba adaptat al seu líder, com a conseqüència de que la societat no pateix canvis de manera radical en el seu sistema, és a dir, pràcticament no existeixen les dificultats. L’altre consisteix en un principat nou, que defineix com a inestable, ja que es caracteritza per ser un poble disposat a canviar de príncep, per tal de aconseguir unes millores socials. D’altra banda, l’ autor argumenta que els principats poden estar governats de dues maneres diferents. Un primer cas on existeixi un príncep de qui tots els demés son simplement, servidors que ajudaran com a funcionaris. A més a més, també existeix una manera de governar on hi ha un príncep i una cort de nobles la qual gracies a la seva antiguitat al càrrec i no per gràcia del seu senyor.

Maquiavel passa a tractar sobre els Estats conquistats, els quals posseeixen lleis pròpies. Comenta que per a conservar-los s’ haurà de, o bé, destruir aquest nou Estat conquistat, per a poder començar de 0 i edificar una societat i un Estat completament nou, o anar a viure al Estat recentment conquistat. La tercera opció és mantenir-lo i viure amb les mateixes lleis que ja posseïa per tal de que la societat no tingui canvis bruscos amb respecte l’ altre líder polític. L’ autor comenta que hi ha dues vies perquè un individu passi a ser príncep. En un cas, mitjançant el camí delictiu, o bé a través dels seus ciutadans, on haurà de de conservar al poble com amic sense que aquest sigui oprimit. També argumenta que un Estat poderós podrà tenir una defensa pròpia, o bé una defensa que estigui en mans de altres Estats i que demana en un període determinat per necessitat. En el cas dels Estats eclesiàstics, comenta que els prínceps tenen Estats però no els defenen i que tenen súbdits però no els governen. No obstant, els Estats eclesiàstics no estan protegits de manera notòria però tampoc ningú els perjudica, ja que aquests tenen un elevat prestigi i viuen segurs i feliços. Maquiavel comenta que els fonaments principals dels Estats son les bones lleis i els bons exèrcits. Aquest segon fonament el classifica com a mercenaris, és a dir, inútils i perillosos ja que es troben sota els manaments de un príncep i no d’ un mercenari. En el cas dels exèrcits auxiliars també son inútils i perillosos, ja que son els que es tenen a causa de petició d’ ajuda i defensa i si perds termines derrotat al igual que si guanyes ja que termines sent el seu presoner. D’ aquesta

...