El nuevo El valor de la ciencia

El valor de la ciència

A aquesta redacció anem a buscar fins a quin punt hem de tindre “fe” en la ciència, què és, el seu objectiu i principalment, què fa que no siga una religió a fi de comprendre la societat actual una mica millor.

La ciència abans de tot és una forma de donar significat i ordre al que ens envolta. El ésser humà no comprèn el caos, tot ha de tindre un ordre determinat. No podem comprendre per què després de 24 puc dir 18009, però si per què després de 24 dic 25. La ciència dona eixe ordre amb normes estrictes per a ficar ordre a dades. Totes les normes no tenen per què ser certes, contínuament es demostra que una norma no és tan certa com un altra i eixa altra agafa el lloc de l’anterior, el que ens fica en el etern dilema de la veritat absoluta. El que diferència la ciència de la religió és el raonament. Els déus són explicacions de el nostre entorn. Abans de arribar a la conclusió de que la pesta negra era una malaltia infecciosa es deia que era un càstig de déu, era la forma de donar una explicació i un ordre. Els déus són formes simple de donar ordre utilitzant la moral humana com a explicació. El que menys complicat ens resulta estudiar és la part superficial del nostre pensament tant a nosaltres com a la resta, fins i tot un bebè plora quan es troba mal i somriu quan es troba bé. Un déu quan es troba bé ens somriu i quan no plora i ens fa patir fins que fem el que vol. El que passa és que som massa humans com per a no qüestionar tot el que es diu. La ciència naix de qüestionar el que coneixes.

Anem a suposar que hi ha una primera suposició basada en la observació i deducció de un succés, que és raonada ,resulta creïble, es considera com a certa i funda el terme “ciència”. Ara arriba el problema: si suposem que la primera norma és completament certa i ens dona la possibilitat de observar, analitzar i comprendre per ella altre succés, creant un altra norma i així successivament, si una sola norma contradiu altra, és evident que una o les dues són falses, trencant el esquema. Si una és falsa les que es basen en eixa són falses i ens tornem a trobar amb caos. Si eixe caos afecta a la primera norma, ja no tenim ciència. També cap la possibilitat científicament quasi improbable de que totes les normes actuals i les posteriors siguen completament certes i porten a la veritat o veritats absolutes. El que fa que no siga una religió no és la absència de la fe, tenim fe en que 1+2=3, però no ho és perquè si, ni per decisió de una entitat que existeix perquè si, ho és pel raonament i observació de un succés.

Potser que hem començat la ciència per una norma que es troba al mig, i més avant o darrere es trobe un altra que per un raonament i observació de un succés, déu siga veritat.

En definitiva, la ciència és una forma molt creïble de ficar

...