Esquema Resum de René Descartes
mamadu2222222Apuntes12 de Enero de 2022
693 Palabras (3 Páginas)173 Visitas
René Descartes (1596 – 1650)
Contextualització:
- Ens situem socialment i política en l’època del Renaixement europeu, concretament a França.
- Esdevé la revolució científica 🡪 canvis en la imatge del món: què és cert? 🡪 Essència del dubte metòdic
- Gran innovació històrica de l’autor: igualar i universalitzar l’ésser humà per primer cop, gràcies al racionalisme.
Inici de la filosofia moderna:
- RACIONALISME VS. EMPIRISME
Les principals obres de Descartes:
- Discurs del Mètode (1637) – escrit en francès
- Meditacions Metafísiques (1641) – escrit en llatí (PAU 2019)
Les principals aportacions i idees de Descartes:
- Dubtar de tot 🡪 el dubte hiperbòlic 🡪 el dubte metòdic 🡪 el mètode cartesià
- S’adona que d’entrada podem dubtar de la raó, però no de les matemàtiques ja que són exactes i indiscutibles. Per això, vol “matematitzar” el pensament filosòfic.
Les 4 regles del mètode:
- No admetre res com a vertader d’entrada, no ser precipitat. Cal assolir i admetre veritats clarament i distinta
- Dividir les parts de la qüestió i així passar d’idees complexes a idees més simples
- Reordenar pensaments dividits i analitzats
- Revisió i enumeració general
- El perquè del dubte: de què puc dubtar?
- Del món sensible: els sentits poden enganyar-nos en la percepció de les coses
- Del món material: compara la “realitat” del “somni”, per tal de posar-ne en dubte la distinció
- Del món de les matemàtiques: aquest sí que és igual en somnis que a la realitat i no pateix interferències amb els sentits, a no ser que hi hagi un “geni maligne”, que posteriorment descartarà amb la idea de Déu.
Les 3 substàncies:
RES COGITANS: Si penso, existeixo (COGITO, ERGO SUM) llavors la primera veritat de la que no puc dubtar és aquesta, que sóc un JO PENSANT (però és la única? Alerta a caure en el “solipsisme”, segons el qual no existeix res extern a mi)
Hi ha tres tipus d’idees o continguts de la ment: ADVENTÍCIES, FACTÍCIES I INNATES
- Idees Adventícies: les percebem pels sentits.
- Idees Factícies: les creem segons les idees adventícies de què disposem.
- Idees Innates: hi ha dues idees innates per excel·lència que són la idea d’infinit i la idea de perfecció, ja que si nosaltres som finits i imperfectes, ha d’existir la infinitud i la perfecció, i aquestes, només poden ser representades per Déu. Aquest és l’argument ontològic de la idea i de la existència de Déu, segons l’autor.
RES INFINITA: jo penso i tinc idees, i entre elles, la idea d’infinitud i de perfecció, però un efecte (les meves idees) no pot ser superior a la causa que el genera (Déu). Així doncs, de l’anàlisi del Cogito, i de la tipologia i trilogia d’idees, se’n desprèn la substància infinita, és a dir Déu.
RES EXTENSA: és la darrera essència o substància a la que arriba i diu que és creada per Déu, que és perfecte, i per tant, no ha de voler que aquesta m’enganyi, si més no ha d’existir, en el sentit més mecanicista. Així doncs, garanteix amb això, que el món existeix (desmunta el solipsisme i el geni maligne). Però, cal aplicar sempre el mètode perquè no podem parlar de les seves qualitats ja que els sentits ens segueixen enganyant.
- Dualisme cartesià: per a l’autor, l’ésser humà és format de cos i ànima, i funciona tal com una màquina, i és per tant un ésser viu determinat.
[pic 1][pic 2][pic 3][pic 4][pic 5][pic 6][pic 7][pic 8][pic 9]
La moral provisional:
- És convenient obeir les lleis i costums, hàbits i maneres de fer, del país on es viu, així com també conservar la tradició religiosa i tenir en compte els camins més moderats en tots els sentits de la conducta.
- S’ha de ser ferm i tenir decisió en els actes i seguir fermament les opinions més dubtoses com si fossin vertaderes.
- És preferible sempre canviar els nostres propis desitjos abans que l’ordre del món, ja que res està al nostre abast tant com els nostres pensaments.
- És de màxima importància cultivar les qualitats de la raó i aprendre coneixent costums noves i pluralitat d’opinions, i així i a partir de l’aplicació del mètode, arribar al coneixement veritable.
...