L'evolucio Dels Humans

L'evolució del coneixement, les emocions i el raonament en els éssers humans

Jo crec que la teoria de l'evolució de Darwin és la hipòtesi que explica millor l'aparició de l'homo-sapiens modern. La raó és perquè l'evolució es manifesta a través de les generacions i ha estat comprovat i demostrat a adaptar-se a les condicions canviants. Per exemple, el gripau australià ha desenvolupat potes més llargues, més resistència i major velocitat, el que permet als que havien mutat a expandir el seu territori i capturar més preses després d'haver consumit tots el menjar disponible.

L'evolució també dóna explicació al sorgiment dels quatre trets que diferencien l'ésser humà de la resta de les espècies: les emocions desenvolupades, després la racionalitat a sobre dels instints, el sorgiment de la civilització i de la cultura, i finalment la comunicació no verbal.

D'una banda, les diferents emocions han evolucionat en diferents espècies a diferents temps:

Primerament, les emocions primàries, com la temor, pels antecessors dels mamífers.

Segonament, les emocions filials, l'amor, en els primers mamífers.

Finalment, les emocions socials, com el sentit de culpa o enveja, en els simis socials. Les emocions entre les espècies estan estretament relacionades.

Existeixen similituds entre espècies distintament relacionades, i per tant només els

que siguin capaços d'experimentar aquestes emocions transmeten les seves característiques.

D'altra banda, inicialment van tenir una funció adaptativa no comunicatiu. Per tant, els ulls obrint-se en l'expressió facial de temor ha demostrat augmentar el camp visual i la velocitat de moviment dels ulls, el que ajuda a trobar i seguir les amenaces. El nas i la boca arrugada de l'expressió facial de disgust limita l'entrada d'aire fètid i possiblement partícules perilloses. Les emocions han evolucionat i adaptat amb el temps: més tard, les reaccions d'aquest tipus, que poden ser observades pels altres membres del grup, evolucionen a ser cada vegada més distintius i exagerades per tal de complir una funció socialment comunicativa. Aquesta funció comunicativa pot influir en el comportament d'altres membres del grup.

La intel · ligència humana és degut a una hipòtesi d'intel · ligència adaptada: Les capacitats cognitives evolucionen en resposta als desafiaments ambientals relativament específics. Els aspectes distintius de la cognició dels simis han evolucionat principalment en resposta a les demandes especialment desafiants d'una complexa vida social de constant competència i la cooperació amb els altres en el grup: la hipòtesi de la intel · ligència social. En el cas dels humans, una hipòtesi raonable consisteix a estendre la hipòtesi de simi d'intel · ligència social per tal de reflectir el fet que els humans no són només socials, sinó "ultra-socials". Com a conseqüència, els éssers humans han evolucionat un cervell més gran que els seus primats més propers. Mentre que els primats en general han evolucionat sofisticats habilitats sociocognitives per competir i cooperar amb els membres del seu grup, els humans han evolucionat habilitats que els permetin crear diferents grups culturals.

La raó per a que és degut l'instint social en els éssers humans és la necessitat de formar grups per explotar recursos alimentaris en un entorn marginal: la caça era reservat per als homes, la recol · lecció d'aliments per a les dones, i es van centralitzar i compartir els aliments en col · lectiu. Llavors aquesta col · lectivització per conveniència es va evolucionar l'impuls social.

Finalment, aquests humans socials van iniciar la recerca de localitzacions òptimes que proporcionarien

...