L’INDIVIDUALISME COM A FORMA DE MALESTAR MODERN

RELACIÓ TEMES                                

L’INDIVIDUALISME COM A FORMA DE MALESTAR MODERN

Primerament, en aquest primer text, el filòsof canadenc, Charles Taylor ens parla sobre les diverses formes de malestar vigent a la modernitat i a la societat contemporània, concretant l'individualisme com la primera font malgrat ser una qualitat admirable, ja que "les persones tenen dret a triar per si mateixes la seva pròpia regla de vida". Seguidament, amb aquesta característica i definició ho podem relacionar amb la superioritat dels humans envers els animals, ja que L'home se'l defineix com un ésser distintiu amb infinites possibilitats gràcies a la seva lliure elecció. Doncs, aquesta llibertat el converteix en un ésser superior capaç de triar el seu propi camí amb la capacitat d'esdevenir el que desitgi.

En segon lloc, l'autor informa d'aquesta contradicció, malgrat que el benefici de l'individualisme aquest hi ha suposat el "desencantament del món", ja que, en el passat, la integració a aquestes ordres donaven sentit al món i a les activitats de la vida social. Aquí ho podem relacionar amb la necessitat de l'home d'apostar per les relacions interpersonals i el personalisme, deixar de col·locar-me en el meu propi punt de vista per situar-se en el punt de vista dels demès. És a dir, cal tindre perspectives i relacions amb altres per arribar a conèixer-nos i formar-nos.

Per tant, l'individualisme té un costat negatiu que consisteix a centrar-se'n el jo, que "aplana i estreny alhora les nostres vides, les empobreix de sentit, i els fa perdre l'interès pels altres o per la societat." La gent ja no té una visió d'una fi més elevada, amb una cosa per la qual val la pena morir. Aquesta generació es caracteritza per la manca de passions i aspiracions, només ens centrem i tenim ulls per aquest benestar i només ens centrem en la nostra vida individual on l'egocentrisme i egoisme són els protagonistes.

.

...