La Realitat

LA REALITAT

Per començar anem a vore diverses teories filosòfiques al voltant de la realitat com:

Realitat objetiva

En Descartes, la realitat conceptual, la realitat pròpia de les idees. Es refereix al contingut representatiu de les idees: les notes, característiques o propietats incloses en un concepte.

Realisme

Teoria filosòfica segons la qual l'objecte conegut té una realitat independent de la ment que el coneix i pot existir encara que ningú s'ho pense.

Realitat primordial

Ortega diu "realitat primordial" a la realitat primera, aquella de la qual depenen o sobre la qual descansen la resta de realitats

Realisme immanent o moderat

Teoria per a la qual els universals existeixen, però no separats de les coses concretes ja que són les seves formes o essències. Els seus defensors principals van ser Aristòtil i Sant Tomàs.

Realisme transcendent o exagerat

Teoria per a la qual els universals existeixen i són entitats separades i independents de les coses particulars, incloses les ments humanes. El seu principal representant va ser Plató.

Continuarem, explicant l´oposició entre experiència i raó, bè la concepció és una cosa que tots tenim si recorrem al sentit comú, és molt bàsica (no té un coneixement científic ni tècnic) i elemental (tots els éssers humans tenen concepcions del que els envolta). És la que tenen els éssers humans, sense cultura, educació, etc., Relacionat amb el sentit comú.

Està bé per a les primeres etapes de la vida però després ens cal alguna cosa més, i per a això, recorrem a la filosofia i a la ciència. La concepció de la realitat és una cosa innata, espontània (es refereix al concepte de la realitat que té algú per sentit comú) i natura. No ens conformem amb el sentit comú, i per obtenir respostes acudim al coneixement filosòfic i científic. Si tenim en compte això, l´Experiència és el conjunt de fenòmens, fets, objectes, etc., Que ens envolten i formen la nostra vida. Són tangibles, visibles, es poden captar i reconèixer. En el món real es manifesten i captem la seva manifestació. Tots els sistemes filosòfics que estudien la realitat i l'experiència es diuen empiristes.

En canvi, els que es basen en la raó es diuen moviments racionalistes. Els empirismes aporten les dades visibles que són a la realitat i els coneixements experimentals. El racionalisme pensa que un conjunt de dades si van sols no serveixen de res, perquè tinguin utilitat hem de raonar.

Bè, com parlavem abans de l´empirisme, anem a matitzar la seua definició; lempirisme és una teoria filosòfica que emfatitza el paper de l'experiència, lligada a la percepció sensorial, en la formació del coneixement. Per l'empirisme més extrem, l'experiència és la base de tot coneixement, no només pel que fa al seu origen sinó també quant al seu contingut. Es parteix del món sensible per formar els conceptes i aquests troben en el sensible la seva justificació i la seva limitació. Així el racionalisme es complementa amb l´empirisme ; és el sistema de pensament que accentua el paper de la raó en l´adquisició del coneixement.

...