Seleccionar La Realitat - Cultura Audiovisual

TEMA 2: Seleccionar la realitat

1. ENQUADRAMENT:

És la forma en la qual s’ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre.

- La selecció del fragment de la realitat visible que serà posat dins d’un quadre, emmarcat i convertit en una imatge limitada i bidimensional, captura des d’una posició i un punt de vista concret.

- Segons el que triem li donarem a la imatge un missatge o un altre molt diferent.

- La perspectiva , l’horitzó, la diagonal, la línia “S”, la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d’interès, el fons, el contrast, l’equilibri, són elements a tenir en compte a l’hora de compondre el quadre.

Camp i fora de camp

Camp: (el que queda dins el camp de visió de la càmera)espai vist per la càmera i limitat per l’enquadrament. Varia, lògicament, segons les dimensions del pla: com més gran és aquest, més gran és el camp visual

Fora de camp: (espai off)Espai i elements que queden fora del camp visual de la càmera. És allò que hi ha més enllà del marc de la imatge, que no veiem però que suposem i imaginem. En moltes imatges el fora de camp no té cap importància però en d’altres es fa molt present: el que veiem també ve determinat per allò que no podem veure.

Per això diem que, a demés de ser un instrument creatiu, la càmera també pot ser un instrument de manipulació.

Format de l’enquadrament

- Enquadrament horitzontal: quietud i tranquil•litat

- Enquadrament vertical: força i fermesa

- Enquadrament inclinat (angle aberrant): dinamisme i força, s’utilitza ocasionalment.

Plans

1. El pla és la unitat bàsica de la narrativa audiovisual.

2. Està determinat per l'enquadrament i fa referència a l'apropament que fa la càmera a un determinat element i, per tant, a l'aparició dins de la imatge de més o menys tros d'aquest element o elements.

3. És la distància de la càmera (de l’ull que mira) respecte a l’objecte o subjecte captat, tant en fotografia com en cinema.

4. Els plans s'han ordenat a partir d'una categorització que pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció que d'aquesta apareix a la imatge segons el seu allunyament o apropament.

5. Els plans poden ser estàtics, dinàmics, conservar la mateixa distància o variar-la.

El pla, determinat per l’enquadrament, fa referència a l’apropament que fa la càmera a un determinat element i, per tant, a l’aparició dins de la imatge de més o menys tros d’aquest element o elements. Els plans s’han ordenat a partir d’una categorització que pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció que d’aquesta apareix a la imatge segons el seu allunyament o apropament.

- Pla general: Enquadrament on l’espai és més important que els personatges

Mostra un escenari ampli en el que s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament (els personatges ja hi són recognoscibles). Situa els elements en el seu entorn. L’entorn té tanta o més importància que els mateixos objectes o subjectes. S’utilitza per a començar les escenes (a menys que es pretengui amagar informació) per a ubicar els elements que la integraran. Així mateix, permet seguir el moviment. Quan l’acció s’ha seguit de prop durant força temps, es pot recórrer a un pla general per a restablir l’espai (reubicar els elements de l’escena) en la ment de l’espectador.

- Gran pla general: L’espai és més important que els personatges i aquests són imperceptibles o inexistents.

Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Els personatges es veuen molt allunyats, petits, imperceptibles o directament no es veuen. Aquest pla simplement localitza espacialment i aporta gran quantitat de dades que situen l’acció. Per això s’utilitza freqüentment com a pla de situació al començament d’una seqüència. No convé abusar-ne, doncs al aportar tants detalls aquests no poden ser observats amb deteniment. A més, com més elements contingui, més duració requerirà i la seva lectura es farà més pesada.

- Pla conjunt: Els personatges s’equilibren amb el fons: ni el fons ni els personatges són preeminents, sinó que queden igualats, formant un conjunt.

Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. Presenta una relació entre els personatges. La persona més important queda encaixada dins d’un espai, però amb prou marge de moviment.

- Pla sencer: Presenta els personatges principals des dels peus fins al cap.

Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa l'acció que està desenvolupant o que desenvoluparà.

- Pla americà o tres quarts: Presenta els personatges principals tallats a l’altura dels genolls.

Els límits superior i inferior coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. És un enquadrament molt cinematogràfic, que s'utilitzava sobretot als westerns per a oferir la cara i el revòlver de l'actor. Tot i que estèticament no és un pla gaire afortunat, s’utilitza a televisió quan un presentador o actor està dempeus, sol davant la càmera, combinant-lo amb plans més tancats o més oberts.

- Pla mig (curt o llarg): Presenta els personatges tallats per damunt dels genolls, més o menys a l’altura de la cintura (llarg) o del pit (curt).

Presenta la persona tallada per la cintura o pel pit. Interessa la reacció del personatge davant una realitat. És el més proper que es pot realitzar amb l’objectiu normal de la càmera, ja que a distàncies més curtes es corre el risc de distorsionar la imatge. És el pla de la conversa, ja que ens permet contemplar el rostre i el llenguatge gestual de les mans. Permet captar gestos corporals amplis i relacionar personatge en aproximació, reaccions, etc.

- Primer pla: Enquadrament des del pit o espatlles fins al cap.

Presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l'espatlla. És un pla molt expressiu, psicològic

...