Las Preguntas De La Vida Capitulo 3

Capitol 3: o endins, jo fora

Descartes va plantejar la hipòtesi que el que considerem real pot ser un somni . Les coses que creiem percebre i els successos que ens passen són únicament parts d'aquest somni . Una altra idea que va proposar Descartes va ser que tots estem sota el control d'un geni maligne , un déu o dimoni que ens enganya sempre , fent-nos sentir el que no existeix, simplement per enganyar-nos. Descartes dubtava d'una forma metòdica per conèixer més de la realitat , era escèptic , però no rebutjava noves formes d'investigar o conèixer . Descartes va arribar a la conclusió que tant si un s'equivoca com si un encerta , un està segur que existeix , per a poder pensar , necessàriament existeixo ( penso , per tant existeixo ) , i pensar es refereix a raonar , dubtar , equivocar-se, somiar i percebre .

No obstant això , el jo a què es refereix no pot ser també una percepció per part de la persona , ja que un no pot percebre a aquest jo , pel que pot ser una il · lusió igual que tota la resta . No obstant això , la paraula jo pot referir-se no al nom d'una cosa , sinó que un localitzador verbal . El llenguatge complica la filosofia , i podem dir que part d'aquesta és aclarir els problemes del llenguatge que fem servir . Finalment , hi pot no ser un verb , sinó un estat , cosa que passa i no es fa .

Descartes va relacionar el jo amb la seva ànima , que segons ell és una realitat separada i diferent al cos , al qual controla . Jo estic convençut que sóc jo , tant per mi com per als altres , ja que em mantinc a través del temps i perquè sóc diferent als altres . La identitat mai és substituïda, només canvia (el canvi implica que en cert aspecte segueixi sent el mateix , en cas contrari és substituït o destruït ) . D'altra banda, Hume estableix que quan entrem a l'interior per buscar , només trobem percepcions i sensacions , no és el mateix percebre o sentir de comprovar que un percep o sent . No obstant això, el que ens permet dir que les sensacions o percepcions són " meves" és l'adhesió que tinc per elles , i la necessitat de connectar a altres que també són meves. Com podem comprovar que sentim i percebem , no només tenim consciència , sinó autoconsciència ( consciència de ser conscient ) .

A més de l'ànima o el jo , estem acompanyats en la realitat per una exteriorització del jo , que és el cos . És difícil definir-lo, ja que no podem dir que és una cosa que sempre va amb mi , ni una mica del que no podem rebutjar i seguir amb vida . Es pot dir que jo començo i acabo al meu cos . Molts consideren que l'ànima és un esperit i el cos una màquina ; alguns fins ho prenen com negatiu ( com a presó o malaltia ) . Un altre problema del cos és que no es pot definir en quina part del cos ens trobem . Molts estableixen el pit , altres cap. No obstant això

...