Liberalisme

Divisió de poders: És el principi d'organització política per el qual els diferents àmbits de l'autoritat pública han de esdevenir amb òrgans separats. Es fonamenta en el iusnaturalisme i apareix per poder garantir la propietat privada a partir d'una tercera persona que solucioni la disputa entre els que constitueixen l'estat. Parteixen de la necessitat de que les decisions no han d'estar concentrades, per lo que els òrgans del poder han d'autocontrolar-se mitjançant un sistema de contrapesos i equilibris. La primera divisió que efectua l'autor és separar el poder entre la corona i les demès corporacions, i dintre d'aquestes distingeixen els poders legislatiu, executiu y federatiu, juntament amb la presencia dels drets naturals. Cal indicar que aquests poders no són totalment independents els un dels altres.

Liberalisme: model institucional oposat al absolutista que John Locke defensa i en descriu les seves bases i fomenta l'estat natural de llibertat i igualtat. Les seves aportacions com: el valor del individu como l'entitat superior en la societat, més endavant denominat “individualisme”, la participació civil en el govern que lidera a “la democràcia” i “la propietat privada” origen del “capitalisme competitiu”. Així, ell proposa que l'Estat intervingui en l'economia en el cas que això afecti a la llibertat de l'individu, a la possibilitat d'obtenir una propietat privada. Per tant, ell creu més necessaris uns valors mínims perquè tothom pugui optar a la propietat privada que no el lliure mercat.

Drets naturals: Es tracta dels drets que els éssers tenim per naturalesa, afirmant que en aquest estat natural trobem la presència de l'ordre i la raó. Es tracten dels drets de llibertat, igualtat, propietat privada i vida, als quals no els pot afectar un altre individu, o si no serà castigat per un tercer individu (Estat). Per aquest motiu, com cadascú pensa en allò que és seu, són necessàries les comunitats polítiques. Tot i això han d'abandonar aquest estat natural i agrupar-se en comunitats polítiques per a preservar la seva propietat. Aquests drets naturals han d'estar protegits per l'estat.

16. John Locke considerat el pare del liberalisme, caracteritzat pel seu rebuig cap al realisme , és a dir, pel seu rebuig a les paraules, ja que són essències, i pel seu caràcter empirista, per pensar que l'enteniment és una tabula rasa i que l'origen de tot contingut mental prové de l'experiència. A més a més, es tracta d'un autor relativista, tot i que no ho és al 100 per cent, ja que estableix que el centre del coneixement és el subjecte tot i que limita el coneixement a la seva quantitat, i pel seu rebig cap al racionalisme, ja que nega rotundament l'innatisme.

Comparant-lo amb un principi amb Hume, podem observar que no es tant escèptic com aquest, encara que tots dos busquen l'origen i els límits del coneixement, Locke estableix que hi ha idees simples i idees complexes, mentre que Hume necessita més elements, ja que transforma les idees simples de Locke en impressions i les idees complexes en associades, segons 3 lleis: la llei de semblança, la llei de continuïtat i la llei de causa-efecte. Així doncs, trobem un cert paral·lelisme entre les 3 lleis del coneixement de Hume i les tres maneres de conèixer de John Locke.

Per un altra banda, comparant Locke amb Kant, aquest últim proposa com a criteri de veritat empirista el principi de còpia, que estableix que tan sols són veritat les idees que podem dir de quina impressió provenen, i a més a més, afirma que si una idea no prové de cap impressió sensible és falsa.

Per tant, l'anàlisi empirista de tots tres autors té en comú el rebuig davant la demostració de les idees complexes,

...